l'Èlia de cal Pedró (1)

"Fa una desena d'hiverns, aprofitant que la gent era a collir olives, una banda de forasters van entrar en algunes cases dels afores i es van emportar vídeos i teles i maquinària dels garaigs. Uns diuen que eren gitanos, vés a saber. Abans deien que eren gitanos i ara albanokosovars, perquè els prejudicis també es modernitzen."

"I la Clara i jo [a l'institut] no volíem ser de poble, o, si més no, no volíem semblar de poble. Volíem ser com la Sònia Escoda, per exemple, una rossa que treia excel·lents a cabassos, deia paraules com «circumstancial»i «explicatiu», i fumava a l'hora del descans, sostenint el Fortuna amb la punta dels dits .Uàu, no podia haver-hi més glamur per metre quadrat!"

"A cada aula [a l'escola primària] teníem les taules agrupades per cursos, i el mestre saltava d'un nivell a l'altre fent malabarismes amb els horaris i les matèries. L'escola rural en estat pur, tota una heroïcitat acadèmica."

"--Bon dia.
La veu era desconeguda i fresca. Bon dia, bon dia, li va respondre tots. Havia dit Bon dia amb la «a», com a TV3, com els forasters de Barcelona, i nosaltres dèiem Bon dia amb la «e», com nosaltres mateixos."

"[a la cafeteria de la gasolinera] --Tens foc?
La noia russa em passa un encenedor i un cendrer, també sense mirar-me. Sembla que tingui ulls al clatell. Gràcies. De nada. Cony, aquí també? Pensava demanar-li si el Cesc encara hi treballa entre setmana, però ja em veig a vindre l'escena, i per mandra m'empasso la curiositat."

"Mentre em preparo el cafè amb llet, penso que al Pirineu no hi ha incendis. I si n'hi ha, no són com els nostres incendis, els del secà. Mon pare acaba d'arribar de l'hort i, quan em veu a la cuina, em diu: Que plores?"


"Les escletxes de les guerres costen molt de tancar, i la majoria [...] són invisibles."





Fragments de la novel·la Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals (Barcelona: La Magrana, 2011.) Més fragments aquí i aquí.


Les meves fotos:

La segona és de l'incendi que hi va haver el juliol del 1994 al Fraguerau.

Les altres dues són de la Setmana Santa passada, a la nostra garriga.

A la primera hi surt un dels marges que va fer el padrí Pagès. (I dic fer perquè jo, segona generació a Barcelona, no sé si a Ulldemolins es faria servir un altre verb, en aquest cas.)


.