Gris de campanya, de Philip Kerr. De fet, per anar bé la saga de Bernie Gunther --el protagonista-- s'ha de llegir tota i per ordre. Aquesta és l'última, de moment, que ja se n'anuncia una altra.
Aigua bruta, de Pau Vidal. Famós, sobretot, pels crucigrames a El País i per les traduccions d'Andrea Camilleri.
L'home de la maleta, de Ramon Solsona. No necessita presentació. Qui no hagi llegit Les hores detingudes, doncs ja en té una altra...
Jo ara m'hi poso amb la novel·la que ha fet famosa Marta Rojals. Ja us en diré alguna cosa, espero.
.
Vaig llegir "Aigua bruta" fa temps. Àgil, ben portada, que t'enganxa fins que vas descobrint, amb els protagonistes, el misteri de "l'aigua bruta". I uns quants exemples de "SISPLI!!!". Les altres les poso a la cua.
ResponEliminaSí, Núria, és veritat, ara que ho dius! De fet, tota la novel·la està escrita amb un llenguatge molt fresc. La d'en Solsona també. I la que estic llegint ara, també. Tenim una fornada de gent que s'atreveix a refrescar la llengua, amb bon criteri, i se'n surten!
ResponElimina