El meu cap de setmana a Berlín va començar, efectivament, a Alexanderplatz. És un bon lloc per començar una visita turística pel Mitte, un dels centres de la ciutat, però a més també m'agradava sortir d'aquest punt, no pas per fer un homenatge a la novel·la d'Alfred Döblin, que no he llegit (¿està bé?), sinó a Bernie Gunther, el protagonista no d'una novel·la sinó de quatre: la tetralogia Berlin Noir de Philip Kerr. Molt recomanable per a tothom que li agradi la novel·la negra, i també la història (aquestes quatre novel·les estan molt ben ambientades a l'Alemanya nazi i post Segona Guerra Mundial). Tot i que a la plaça no hi ha cap vestigi anterior al 1945 --només n'hi ha de l'època de l'RDA, uns quants edificis no pas lletjos--, no deixa de ser emocionant imaginar les anades del detectiu/policia a "l'Àlex" --on hi havia el quarter general de la policia criminal nazi--, com en diu ell i com en diuen els berlinesos.
Per algun misteri de les màquines que em fa molta ràbia, se m'han esborrat de la càmera les fotos de dissabte. Sort que va ser el dia que vaig fer més de guiri, tot i que sempre intentes fotografiar els monuments i altres vistes (porta de Brandemburg, Memorial de l'Holocaust, Check-point Charlie, Gendarmenplatz, Reichtag --cúpula de Foster inclosa--, Dom...) des d'una perspectiva més o menys personal.
Per sort, diumenge abans de marxar, i sense saber que m'havia quedat sense fotos, em vaig voler acomiadar d'un dels símbols de la ciutat que més m'han robat el cor, suposo que perquè em permet enllaçar aquesta visita a Berlín amb la que hi vaig fer el 1986, al final de la guerra freda --però llavors no ho sabíem, que s'acostava el final-- i amb el mur a lloc: la Fernseheturm, la torre de la televisió, en territori "oriental".
Per cert, suposo que sabeu qui era en Charlie...
