a Vilanova i la Geltrú

selecció Instagram 2013 (1): Barcelona

el Tibidabo des de la rambla de Catalunya

cantonada de l'Eixample

nenúfar al Pati de Lletres de l'Edifici Històric de la UB

la Pedrera al vespre

Santa Maria del Pi

capvespre de juliol des de Collserola

Casa Batlló

ravalejant (1)

ravalejant (2)

ravalejant (3)

el cel a la rambla de Catalunya



Altres seleccions Instagram:

2013 (2) Ulldemolins i rodalia
.

l'ermita de Sant Antoni (Montsant, Ulldemolins)

A uns tres quilòmetres del nucli urbà d'Ulldemolins i al peu de la serra del Montsant.

Un lloc fresquíssim fins i tot a ple estiu. Punt de sortida de moltes de les excursions que es poden fer pel Montsant: cap als Pins Carrassers, cap al Toll de l'Ou, cap a l'ermita de Sant Bartomeu (Fraguerau enllà) i tantes altres.

Ulldemolins, vist des d'allà.

En el recinte hi ha un refugi, servei de bar, lloguer de taules, aparcament i espai per a jocs infantils. A l'estiu és especialment recomanable anar-hi al vespre, fins i tot a sopar. (Altres indrets del Montsant: busqueu-los a les etiquetes de la dreta.)

sobre metàfores i periodisme

Aquest text m'ha agradat, i com que els enllaços de vegades es perden, també el reprodueixo aquí sota. De fet, aquesta secció del diari Ara acostuma a ser sempre interessant.

PAREU MÀQUINES

Metàfores prematures a compte de l'accident

ÀLEX GUTIÉRREZ | Ara, 29/07/2013

Les metàfores són perilloses i és possible que al mestre d'aquest recurs periodístic a Catalunya, Enric Juliana, se li vessés el saler sobre la seva crònica. "Espanya descobreix el que vol dir no frenar a temps" és un títol arriscat per a una crònica estrictament política i on el lligam amb l'accident de Santiago no arribava fins al penúltim paràgraf, on es deia que el sinistre augmentava la pressió sobre Rajoy. Costava de comprendre també que, entre les fotos de la doble pàgina de La Vanguardia, al costat de Rajoy, Rubalcaba, Bárcenas o Griñán, n'hi hagués una del comboi accidentat. El titular tenia innegable força literària, però alguna cosa grinyolava en l'intent d'incloure, en aquest retaule polític, un sinistre sobre el qual planen encara massa interrogants per convertir-lo en categoria de res.

(Amb repicó)

Pedrojota Ramírez, a El Mundo, també tirava de metàfora dubtosa i escrivia a la seva carta dominical: "Aquesta setmana han acabat de descarrilar les últimes fantasies associades a la Marca Espanya en un revolt que mai hauria d'haver estat en un traçat d'una línia com aquella". L'ambició estilística acaba resultant estrident, i desvia l'atenció respecte del que hauria de ser el focus: que carregar totes les culpes en un sol home -com estan fent Abc i La Razón- és una tàctica per evitar jutjar si els sistemes de seguretat eren els adequats.

Al racó de pensar

ROSA DÍEZ

PORTAVEU D'UPYD, ENTREVISTADA PER EFE

"Hi ha milions d'espanyols que són d'UPyD i no ho saben"

la cartoixa d'Escaladei

La cartoixa d'Escaladei, situada a la falda de la serra Major del massís del Montsant, data del segle XII i és l'origen del Priorat històric (va tenir domini i jurisdicció sobre Porrera, Poboleda, la Morera, Torroja i Gratallops) i del nom aplicat posteriorment a tota la comarca: el Priorat.

L'any 1989 la Generalitat de Catalunya va rebre en donació tot el recinte, que avui és un dels monuments del Museu d'Història de Catalunya. En els últims anys s'ha dut a terme una important obra de restauració, molt difícil de fer tenint en compte que el conjunt va ser destruït i espoliat durant el segle XIX arran de la desamortització de Mendizábal (1835).

Actualment es pot visitar el recinte i es pot comprovar el resultat d'aquesta obra, encara inacabada. La restauració deixa ben clar què és antic i què és refet, i el resultat és molt bonic.

Com vivien els monjos

En una de les cel·les s'ha recreat el mobiliari i els estris de l'època, i això fa més fàcil imaginar com era la vida dels monjos de la cartoixa.

Els monjos no parlaven, però les necessitats comunicatives mínimes les resolien per escrit.

La serra Major del Montsant encara vetlla la cartoixa dia i nit.

.