Aquest any us desitjo bon Nadal i un bon any amb una petita selecció de lectures del 2023. Sis novel·les que estan entre les que més m'han agradat aquest any.
Eva Piquer, Aterratge
Una novel·la molt ben escrita i amb una estructura i un contingut rodons.
Excel·lent.
Maggie O’Farrell, El retrat de matrimoni
I com és habitual, també s'ha de destacar l'excel·lent traducció de Marc Rubió Rodon.
Irene Solà, Et vaig donar ulls i vas
mirar les tenebres
Per primera vegada, he llegit una novel·la dues vegades seguides. La
primera lectura em va encantar i em impressionar, però també em va deixar la
sensació que m'havia perdut massa coses.
L'estructura narrativa d'Et vaig donar ulls i vas mirar les tenebres, la
construcció del punt de vista, i els recursos lingüístics que Irene Solà fa
servir per construir-los, són tan rics i complexos que, almenys jo, no els vaig
captar i entendre tots a la primera.
En aquesta novel·la hi trobareu una llarga saga de dones que arriba fins a
l'actualitat, cultura popular, ecos de la Guerra Civil, la superposició de
temps narratius per mitjans poc convencionals, la vida en un mas solitari a la
Catalunya profunda, referències i paraules que no havíeu vist ni sentit mai...
També hi trobareu això que ara en diem 'sororitat'. I el Dimoni.
Una novel·la extraordinària, excepcional, en el sentit literal d'aquestes dues paraules.
¿L'heu llegida? ¿Què us ha semblat?
Per fi he pogut llegir (pogut, en més d'un sentit) La pell
del món, de Xavier Mas Craviotto. Una història dura, i una de les novel·les
amb més fondària que he llegit mai. El text ens interpel·la des de la primera
pàgina, i ens porta a fer-nos un munt de preguntes, algunes de les quals no
quedaran respostes fins ben al final. I el final s'ha de llegir i rellegir, per
acabar de captar-lo del tot, trobo.
Sempre és així, però aquí queda ben clar que fons i forma
van tan units que són una mateixa cosa. I quan dic forma em refereixo a les
tries lingüístiques, per descomptat, però també a l'estructura polièdrica, al
punt de vista i a tants aspectes més que fan d'aquesta novel·la, al meu
entendre, una obra excepcional.
Colum McCann, Apeirògon
Una novel·la preciosa que fins fa tres mesos era un cant a
l'esperança i que ara es llegeix amb desolació.
Nariné Abgarian, I del cel van caure tres pomes
Una novel·la deliciosa sobre la vida en un poble de les
muntanyes d'Armènia. Gira al voltant de la trajectòria vital de l'Anatòlia i de
les persones que li són més pròximes, que juntes contribueixen a donar un aire
coral a la història. En la narració hi trobem calamitats de tota mena,
capacitat de superar-les, amor també de tota mena, tendresa... Sorprèn la
facilitat amb que l'autora ens introdueix en un món que desconeixem
completament.
Molt ben escrita i molt ben traduïda, amb una estructura no
del tot convencional. Molt recomanable.
