recinte modernista de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau (Barcelona) (1): façanes i teulades

Interiors del Pavelló de l'Administració, aquí.
Finestres i detalls, aquí.

Quatre anys de l'"Ara farem un diari"

El temps vola, ho torno a dir. Ja fa quatre anys que es va fer públic que sortiria un diari nou en català, l'Ara. Quan m'ho van explicar vaig intuir que potser, finalment, aquell podria ser el "meu" diari. M'hi vaig subscriure, i hi continuo subscrita. I m'agrada que no només jo, sinó també, gràcies al paper, la meva família, pugui tenir a l'abast tot el que explica l'Ara.

El seu director, en Carles Capdevila, parla d'aquest aniversari en aquest article que reprodueixo aquí sota. L'enhorabona i per molts anys, pel bé de tots!

Quan em diuen “impossible” miro enrere i somric

CARLES CAPDEVILA | Ara, 21/07/2014

 

DEMÀ FA 4 ANYS que, amb la web Arafaremundiari.cat, anunciàvem l’aparició de l’ARA per al 28 de novembre del 2010, i començàvem a existir, amb humilitat i ambició. Montilla i Zapatero presidien Catalunya i Espanya, Hereu era alcalde de Barcelona, Benet XVI era papa, Puigcercós manava a ERC, La Vanguardia només sortia en castellà i Joan Carles I era rei (i encara no sabíem com li agradava caçar elefants). Feia 12 dies de la mani del 10-J del 2010, i alguns deien que mai més veuríem una mani igual. Vam anunciar que naixíem a favor de la gent que vol que passin coses i en contra de la gent que ho vol impedir. Pel moviment i en contra de l’immobilisme. Molta gent deia que no arribaríem a existir, i molta altra que duraríem quatre dies. I molta es va subscriure abans que sortíssim i encara hi sou (gràcies, gràcies, gràcies i gràcies). Vaig adoptar com a frase de capçalera “Ho vam aconseguir perquè no sabíem que era impossible”. Quatre anys i cinc eleccions després, l’ARA continua creixent, ja té 135.000 lectors de paper segons l’EGM, i és el segon diari amb més subscriptors del país (amb 25.700). I ens preparem per a una tardor trepidant, amb una consulta a punt de convocar. I van passant més coses. Duran deixa avui la secretaria general de CiU, ja no hi són ni els relleus de Zapatero (Rubalcaba) ni el de Montilla (Navarro), Mas ja ha guanyat dues eleccions i ERC va guanyar les europees. Per això quan em diuen “Això no passarà, és impossible”, miro enrere i somric.

 

 

 

.

25 anys

El temps cada vegada passa més ràpid, i hi ha dues coses que me'n fan prendre consciència d'una manera ben clara: veure envellir els pares i veure els fills fer-se grans.

Avui fa 25 anys que sóc mare, que vaig ser mare per primera vegada. Fa 25 anys que la meva vida va quedar dividida en dues parts: abans i després. L'Anna va ser una criatura preciosa, fàcil de pujar i molt alegre. I amb el temps s'ha convertit en una dona independent, responsable i madura.

Tots els que l'estimem valorem la seva generositat i la gran capacitat que té de mostrar-nos de mil maneres l'estimació que sent per nosaltres. És una filla, una germana, una néta..., i mil coses més, meravellosa.




Per molts molts molts anys, filla! La nostra família eivissenca celebrarà amb tu aquest dia tan especial. Idò, molts anys i bons!


T'ESTIMO MOLTÍSSIM!!!