selecció Instagram 2014 (2): Barcelona

el barri de Gràcia - Gràcia neighbourhood

casa rodorediana, carrer Encarnació 15

torre del rellotge de la plaça de la Vila de Gràcia

façana i terrat, carrer Encarnació 6

modernisme - art nouveau

recinte de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, detall de la façana principal

(Lluís Domènech i Montaner)

recinte de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, detall de façana

(Lluís Domènech i Montaner)

recinte de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau, detall d'una porta

(Lluís Domènech i Montaner)

basílica de la Sagrada Familía, detall

(Antoni Gaudí)

torres de la basílica de la Sagrada Familía, detall

(Antoni Gaudí)

el barri de la Ribera / Born - Ribera / Born neighbourhood

basílica de Santa Maria del Mar, la més bonica de Barcelona

barri de la Ribera / Born

claustre del convent de Sant Agustí Vell, detall

altres - other

antic hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, actualment seu de l'Institut d'Estudis Catalans, rajoles del pati

antic hospital de la Santa Creu, Casa de Convalescència, actualment seu de l'Institut d'Estudis Catalans, rajoles de l'escala

casa Puig i Cadafalch, edifici noucentista, carrer Provença 231

(Josep Puig i Cadafalch)

torre Agbar, plaça de les Glòries

(Jean Nouvel)

tramvia blau, avinguda del Tibidabo

(des del 1901; el meu avi en va ser conductor)

actualitzant la iconografia

Ben mirat, no són gaire diferents...

Felip V

Felip VI

Fa anys que em pregunto en què pensaven els seus pares quan li van posar Felip, a qui ara és Felip VI. Mira que n'hi ha, de noms!




.

som escola

Avui, sis de la tarda, Gran Via / Passeig de Sant Joan de Barcelona. Hem de ser molts! ‪#‎somescola14j‬

Contra les agressions a l'escola catalana. Prou!

Informació de l'Ara.

jo també sóc d'Igualada

¿Els de casa? Tots, som de casa!

"República i monarquia", Josep Ramoneda a l''Ara'

Josep Ramoneda | Ara, 08/06/2014

A Espanya amb la monarquia passa el mateix que amb la divinitat: és veritat indiscutible, el que ha de demostrar que té raó és el que no hi creu. Els que s’abstenen com CiU són acusats de política petita, com si posar la legitimitat hereditària per sobre de la legitimitat democràtica fos d’una insuperable grandesa de mires. I els que refusen la monarquia des de la més elemental racionalitat democràtica són acusats de voler trencar el pacte del 78 (com si no estigués ja fet miques des de fa temps, ¿o és que no escolten el que passa a Catalunya, per exemple?) i de posar en risc el sistema democràtic. Tot per demanar un referèndum. Els referèndums s’han convertit en una arma de gran volada subversiva: generen pànic en el nucli sistèmic.

Fa vergonya haver de dir el que és obvi: que el principi d’igualtat política en què es funda la democràcia és essencialment contrari al principi dinàstic que regeix la monarquia; que els principis de sufragi universal i d’elecció i revocació de governants xoquen amb el principi aristocràtic; en fi, que la raó i la sang representen dues idees antinòmiques d’entendre l’organització social i política. Fa uns anys al CCCB vam fer una exposició sobre la Transició. Al final els visitants feien preguntes. La més reiterada va ser si la Transició es podia considerar acomplerta mentre la monarquia, heretada del franquisme, fos la forma d’estat. És una pregunta que contrasta amb el 85% de suport que li donarà el Parlament espanyol. No ens representen.

Tots els arguments que sentim a favor de la monarquia són conservadors: que algunes de les democràcies més solvents són monarquies, que va contribuir al pas de la dictadura a la democràcia, que ha donat estabilitat, que és una factor de moderació i integració, i que forma part del pacte de la Transició, com si la ciutadania estigués eternament lligada a aquest moment sagrat. No he vist ni un sol article que doni fonament a la monarquia com a forma òptima de la democràcia. La monarquia, com Déu, és inefable. I el que és inefable queda fora del sedàs de la raó.





.

Catalans want to wote | Human towers for democracy

Plaça de la Vila de Gràcia, Barcelona

Castellers de la Vila de Gràcia

Els catalans volem votar

We Catalans want to vote

#elscatalansvolemvotar

#Catalanswanttovote

#WeCatalanswanttovote

8 de juny del 2014 - June 8th 2014

Manifest | Manifesto

Recull de fotos del diari Ara (via Instagram, #ARAcastells9N)

Més informació: Òmnium Cultural 

More information: Òmnium Cultural

.

Josep Ramoneda sobre Can Vies a l''Ara'

Josep Ramoneda, Ara, 01/06/2014

La violència de carrer és més efectista que efectiva. El poder de les flames és gran i garanteix un bon lloc a les portades. Però desprestigia els col·lectius a la qual es vincula i sepulta raons i realitats dignes de ser tingudes en compte. La violència genera por i en democràcia la por més aviat indueix a la indiferència i la resignació. La teatralització de la violència no és exclusiva dels grups d’incontrolats antisistema, també les policies utilitzen a vegades l’espectacle de la repressió per fer-se presents en l’imaginari ciutadà. La violència generada a partir del desallotjament de Can Vies és perfectament descriptible i els seus actors són prou coneguts de la policia. A alguns els servirà per desqualificar els que protesten pacíficament per un desallotjament inoportú i fet amb poca cura per l’Ajuntament. Altres ho aprofitaran per desprestigiar el moviment independentista, encara que no hi tingui cap relació. I fins i tot n’hi ha que hi veuran la mà negra de Madrid. Jo tendeixo a pensar que Caín va matar Abel, és a dir, que les coses acostumen a ser el que semblen. I en aquest cas crec que els agitadors són els habituals. No tinc cap dubte que algun sector està disposat a utilitzar l’agitació violenta per fer descarrilar el procés independentista, però crec que no és el cas.

Els actes de violència no ens han de fer perdre de vista les qüestions de fons. Una ciutat ha de trobar maneres de desenvolupar formes de socialització diferents de les rígides vies institucionals i ha de fer socialment rendibles espais i llocs abandonats que s’ha demostrat que poden ser útils per als barris. Vivim una situació social molt complicada que no es pot pretendre que quedi amagada sota el gran mantell de la independència. No només de sobiranisme vivim els humans. La nostra societat està fent destrosses a dues generacions. Quan el 55 per cent dels joves estan condemnats a l’atur, i l’emancipació sembla impossible, quan els grans viuen amb l’amenaça de la pèrdua de la feina per sempre, ¿què s’ha de fer amb les noves formes de convivència i solidaritat, fomentar-les o reprimir-les? Una societat oberta i democràtica és defineix per la capacitat d’incorporar, no d’excloure.