30 d’ag. 2010
Rotterdam
Entre Delft i Gouda, vam anar a Rotterdam. Res a veure amb Amsterdam. Ciutat dura. Però jo diria que també ha de tenir uns quants racons bonics. El port, per exemple, em va encantar. I també el canal que hi ha sortint de l'estació de trens, ciutat avall, i alguns dels moltíssims gratacels que et vas trobant.
29 d’ag. 2010
Delft i Gouda / Delft en Gouda
Dues ciutats petites, o pobles grans, d’Holanda.
Gouda. Sí, sí, la dels formatges (tot i que el nom, esclar, es pronuncia d’una altra manera... ben endimoniada per a nosaltres, amb aquella “g” tan gutural...).
I resulta que a Gouda hi va néixer i estudiar Erasme de Rotterdam. És que està ben bé a quatre passes...
Delft és famosa per la ceràmica i perquè és el lloc on va néixer, viure i morir el pintor Johannes Vermeer.
L’església antiga, una preciositat: clara, neta, lluminosa, serena...
I els canals de Delft també ofereixen petites meravelles com aquestes: “llenties” com les del racó més bonic del Rin, barrejades amb nenúfars...
I un altre dia, Rotterdam.
Gouda. Sí, sí, la dels formatges (tot i que el nom, esclar, es pronuncia d’una altra manera... ben endimoniada per a nosaltres, amb aquella “g” tan gutural...).
I resulta que a Gouda hi va néixer i estudiar Erasme de Rotterdam. És que està ben bé a quatre passes...
Delft és famosa per la ceràmica i perquè és el lloc on va néixer, viure i morir el pintor Johannes Vermeer.
L’església antiga, una preciositat: clara, neta, lluminosa, serena...
I els canals de Delft també ofereixen petites meravelles com aquestes: “llenties” com les del racó més bonic del Rin, barrejades amb nenúfars...
I un altre dia, Rotterdam.
24 d’ag. 2010
L'Haia: platja, dunes i flors / Den Haag: strand, duinen en bloemen
La platja de l'Haia.
Les dunes.
I malgrat les dures condicions de vida, en aquestes dunes hi ha unes flors precioses.
Però a l'Haia també hi havia altres coses boniques...
Les dunes.
I malgrat les dures condicions de vida, en aquestes dunes hi ha unes flors precioses.
Però a l'Haia també hi havia altres coses boniques...
23 d’ag. 2010
Vermeer, quina meravella!
Els dos quadros de Vermeer que vam veure ahir a l'Haia (Mauritshuis). Un més famós que l'altre, però tots dos preciosos.
La noia de la perla.
Vista de Delft, el poble on va néixer i viure.
Espero veure'n algun altre aquesta setmana a Amsterdam. Més Vermeer.
Per cert, la novel·la de Tracy Chevalier del mateix títol que el primer, em va encantar. És fascinant com l'autora imagina un argument a partir de la pintura, i a banda d'això, com explica una història d'amor soterrat, mai dit, mai fet explícit, però compartit, des del punt de vista de la noia.
La noia de la perla.
Vista de Delft, el poble on va néixer i viure.
Espero veure'n algun altre aquesta setmana a Amsterdam. Més Vermeer.
Per cert, la novel·la de Tracy Chevalier del mateix títol que el primer, em va encantar. És fascinant com l'autora imagina un argument a partir de la pintura, i a banda d'això, com explica una història d'amor soterrat, mai dit, mai fet explícit, però compartit, des del punt de vista de la noia.
14 d’ag. 2010
8 d’ag. 2010
el Canigó
Anem pujant.
El cim, amb la Xemeneia que permet arribar-hi a la dreta.
La Xemeneia, de prop.
La vista des de dalt.
El Canigó des de la plana: prop de Perpinyà...
...i des d'Elna.
I el millor de tot: la bona companyia! Gràcies, Ricard, Amadeu, Rosa, Montserrat, Georgina, Pau, Helena i Martí!!!
El cim, amb la Xemeneia que permet arribar-hi a la dreta.
La Xemeneia, de prop.
La vista des de dalt.
El Canigó des de la plana: prop de Perpinyà...
...i des d'Elna.
I el millor de tot: la bona companyia! Gràcies, Ricard, Amadeu, Rosa, Montserrat, Georgina, Pau, Helena i Martí!!!
Subscriure's a:
Missatges (Atom)