El riu
La facultat
Aquí és a casa meva, aquests dies: la segona finestra de les golfes per la dreta.
Des de casa.
16 de gen. 2013
neu a Frankfurt Oder / Schnee in Frankfurt Oder
La ciutat
El riu
La facultat
Aquí és a casa meva, aquests dies: la segona finestra de les golfes per la dreta.
Des de casa.
El riu
La facultat
Aquí és a casa meva, aquests dies: la segona finestra de les golfes per la dreta.
Des de casa.
11 de gen. 2013
9 de gen. 2013
per muntar dos pisos
Al Centre d'Acollida Assís necessiten els següents mobles i altres estris per poder muntar dos pisos on viuran cinc persones actualment sense sostre:
- 4 cadires
- 7 llums/aplics de paret
- 1 mirall de bany
- 1 moble de bany
- 1 estufa elèctrica
- 2 televisors amb TDT
- llençols de 90 cm
- mantes
- coixins
- 2 microones
- 2 matalassos de 90 cm
- 2 estenedors
- 2 posts de planxar
- 2 planxes
- estovalles de taula rodona d'1 m i de taula d'1 m x 0,50 m
- 1 funda de sofà de 2 places i una funda de sofà de 3 places
- coberteria i vaixella per a 2 i 3 persones
- 2 rentadores
Si podeu col·laborar-hi aportant algun d'aquests elements, només cal portar-los al Centre d'Acollida Assí, carrer Isaac Albeniz 14-28, Barcelona, al barri de Sarrià. Horari: de dilluns a divendres de 8.30 h a 15 h. Pregunteu per Miguel Navarro. Telèfon 93 252 05 68.
A/e comunicacio@assiscentreacollida.org
Gràcies per la vostra col·laboració!!
Sisplau, feu-ne difusió!
- 4 cadires
- 7 llums/aplics de paret
- 1 mirall de bany
- 1 moble de bany
- 1 estufa elèctrica
- 2 televisors amb TDT
- llençols de 90 cm
- mantes
- coixins
- 2 microones
- 2 matalassos de 90 cm
- 2 estenedors
- 2 posts de planxar
- 2 planxes
- estovalles de taula rodona d'1 m i de taula d'1 m x 0,50 m
- 1 funda de sofà de 2 places i una funda de sofà de 3 places
- coberteria i vaixella per a 2 i 3 persones
- 2 rentadores
Si podeu col·laborar-hi aportant algun d'aquests elements, només cal portar-los al Centre d'Acollida Assí, carrer Isaac Albeniz 14-28, Barcelona, al barri de Sarrià. Horari: de dilluns a divendres de 8.30 h a 15 h. Pregunteu per Miguel Navarro. Telèfon 93 252 05 68.
A/e comunicacio@assiscentreacollida.org
Gràcies per la vostra col·laboració!!
Sisplau, feu-ne difusió!
5 de gen. 2013
2 de gen. 2013
Feliz año nuevo
Yo les voy a pedir que sean felices
ALMUDENA GRANDES El País, 31 DIC 2012
Empezamos mal, lo sé. La detestable herencia de 2012 proyecta una borrasca de negros nubarrones sobre nuestras cabezas. Hemos dado sangre, sudor y lágrimas, a cambio de más sangre, de más sudor y de más lágrimas, pero todavía quieren más, aún dicen que no es suficiente. Que, de momento, no van a subir el IVA, así que lo subirán. Que quizás ha llegado el día de revisar el derecho a la huelga, así que lo limitarán. Que tanta manifestación da muy mala imagen de nuestro país, así que buscarán una fórmula para seguir despojándonos de nuestro patrimonio, vendiendo empresas públicas, desmontando servicios, deteriorando la democracia y endureciendo las condiciones de vida de los más débiles, sin que la gente salga a la calle a protestar. Ahora la estupidez sucede al crimen. Nada tan oportuno como este viejo verso de Luis Cernuda para saludar al año que empieza.
Y sin embargo, yo les voy a pedir que sean felices. Que busquen en su interior la llama de una ilusión pequeña, pero tenaz, y la alimenten con mimo durante los 365 días que nos esperan. Que se cuiden, y cuiden a los que tienen cerca. Que sonrían a los adultos, que les hagan cosquillas a los niños. Que canten viejas coplas, alegres o nostálgicas, y bailen agarrados, que se besen mucho, todo lo que puedan, y se esmeren en cocinar platos sabrosos, barrocos, para disfrutarlos juntos en mesas vestidas con manteles blancos. Que aprovechen las mañanas de sol y las tardes de lluvia. Que se muestren orgullosos de su amor. Que lo derrochen.
La amargura nos hará débiles. La indiferencia, la desesperanza, la desunión de las víctimas, fortalece siempre a los culpables. No lo consientan. No les dejen entrar en su casa, emborronar sus paredes, secar sus macetas, acechar el sueño de sus hijos. Sean fuertes, por favor, y sean felices. Porque la felicidad es la mejor manera de resistir.
Article extret d'aquí.
Foto meva.
ALMUDENA GRANDES El País, 31 DIC 2012
Empezamos mal, lo sé. La detestable herencia de 2012 proyecta una borrasca de negros nubarrones sobre nuestras cabezas. Hemos dado sangre, sudor y lágrimas, a cambio de más sangre, de más sudor y de más lágrimas, pero todavía quieren más, aún dicen que no es suficiente. Que, de momento, no van a subir el IVA, así que lo subirán. Que quizás ha llegado el día de revisar el derecho a la huelga, así que lo limitarán. Que tanta manifestación da muy mala imagen de nuestro país, así que buscarán una fórmula para seguir despojándonos de nuestro patrimonio, vendiendo empresas públicas, desmontando servicios, deteriorando la democracia y endureciendo las condiciones de vida de los más débiles, sin que la gente salga a la calle a protestar. Ahora la estupidez sucede al crimen. Nada tan oportuno como este viejo verso de Luis Cernuda para saludar al año que empieza.
Y sin embargo, yo les voy a pedir que sean felices. Que busquen en su interior la llama de una ilusión pequeña, pero tenaz, y la alimenten con mimo durante los 365 días que nos esperan. Que se cuiden, y cuiden a los que tienen cerca. Que sonrían a los adultos, que les hagan cosquillas a los niños. Que canten viejas coplas, alegres o nostálgicas, y bailen agarrados, que se besen mucho, todo lo que puedan, y se esmeren en cocinar platos sabrosos, barrocos, para disfrutarlos juntos en mesas vestidas con manteles blancos. Que aprovechen las mañanas de sol y las tardes de lluvia. Que se muestren orgullosos de su amor. Que lo derrochen.
La amargura nos hará débiles. La indiferencia, la desesperanza, la desunión de las víctimas, fortalece siempre a los culpables. No lo consientan. No les dejen entrar en su casa, emborronar sus paredes, secar sus macetas, acechar el sueño de sus hijos. Sean fuertes, por favor, y sean felices. Porque la felicidad es la mejor manera de resistir.
Article extret d'aquí.
Foto meva.
31 de des. 2012
29 de des. 2012
Paco Ibáñez, al Palau de la Música Catalana
Un concert memorable. Vestit de negre, com sempre. I en plena forma, molt més en plena forma que quan el vaig veure l'any 2004, al Fòrum de les Cultures, també a Barcelona.
¿Per què (m')agrada, (em) commou, Paco Ibáñez? Segurament, per la combinació d'aquella veu greu i fonda, d'uns poemes tan ben escollits (amor, lluita...), de l'acompanyament instrumental sobri, d'un estil musical molt personal.
Primer, les "Coblas a la muerte de su padre", després Pablo Neruda ("Me gusta cuando callas porque estás como ausente", "Para mi corazón basta tu pecho", "Todo en ti fue naufragio" i alguna més), el "Soldadito boliviano" de Nicolás Guillén, dos poemes d'Alfonsina Storni. Una hora curta.
La segona part ha sigut molt més llarga. García Lorca ("Córdoba, lejana y sola", "Canción del jinete" i alguna altra), José Agustín Goytisolo ("Me lo decía mi abuelito", "Érase una vez un lobito bueno" i, inevitablement, versió preciosa, "Palabras para Julia"). Una cançó en gallec, no en recordo el títol.
També hi ha hagut sorpreses: "Le parapluie", de Georges Brassens, en francès, dedicada a Pasqual Maragall. I "Txoria txori", cançó popular basca que jo coneixia per Mikel Laboa. Versió preciosa. I els músics que l'han acompanyat en algunes cançons: Mario, Gorka, César, François...
Generós amb els bisos (hem insistit): "Barques de paper" (de Salvador Espriu, jo no ho sabia), "La poesía es un arma cargada de futuro" i per acabar, amb el Palau dret, "A galopar" (amb anècdota prèvia sobre la reacció del públic de Burgos quan va defensar els catalans).
Tot plegat, tres hores llargues i cinc llengües. Ho repetiré: un concert memorable. I quan hem sortit, el Palau brillava, esplendorós, i la lluna era plena.
¿Per què (m')agrada, (em) commou, Paco Ibáñez? Segurament, per la combinació d'aquella veu greu i fonda, d'uns poemes tan ben escollits (amor, lluita...), de l'acompanyament instrumental sobri, d'un estil musical molt personal.
La segona part ha sigut molt més llarga. García Lorca ("Córdoba, lejana y sola", "Canción del jinete" i alguna altra), José Agustín Goytisolo ("Me lo decía mi abuelito", "Érase una vez un lobito bueno" i, inevitablement, versió preciosa, "Palabras para Julia"). Una cançó en gallec, no en recordo el títol.
Generós amb els bisos (hem insistit): "Barques de paper" (de Salvador Espriu, jo no ho sabia), "La poesía es un arma cargada de futuro" i per acabar, amb el Palau dret, "A galopar" (amb anècdota prèvia sobre la reacció del públic de Burgos quan va defensar els catalans).
Tot plegat, tres hores llargues i cinc llengües. Ho repetiré: un concert memorable. I quan hem sortit, el Palau brillava, esplendorós, i la lluna era plena.
24 de des. 2012
Nadal
Ahir, des de Sant Llorenç del Munt, la serralada Litoral --amb el Mediterrani al fons--, el Pirineu i Montserrat es veien així. He mirat aquesta terra.
Avui a casa fa olor de pa acabat de fer i pels carrers es comença a respirar un cert ambient de recolliment i fins i tot de festa.
Que passeu uns bons dies de Nadal i, sobretot, que el 2013 ens porti coses bones a tots, tant personalment com col·lectivament.
Avui a casa fa olor de pa acabat de fer i pels carrers es comença a respirar un cert ambient de recolliment i fins i tot de festa.
Que passeu uns bons dies de Nadal i, sobretot, que el 2013 ens porti coses bones a tots, tant personalment com col·lectivament.
21 de des. 2012
a Catalunya comença una legislatura decisiva
Ens en sortirem o no, però això no té marxa enrere. En els pròxims mesos veurem si ens les havem amb un Estat democràtic del segle XXI o amb un Estat carpetovetònic, ancorat en el segle XIX o abans. Veurem si hi ha democràcia o joc brut --i quina mena de joc brut. Vénen temps que fan basarda i són apassionants alhora.
-----
PLE D'INVESTIDURA
Mas, investit a la primera amb els vots de CiU i ERC
El cap de l'executiu afronta el seu segon mandat, que podria ser l'últim si se'n surt amb la consulta de l'estat propi
FERRAN CASAS Barcelona | Ara, 21/12/2012 15:04
Artur Mas ha estat investit aquest divendres a primera hora de la tarda president de la Generalitat de Catalunya. Després d'un debat d'investidura de dos dies amb una primera sessió plàcida amb ERC i el PSC i una segona jornada més dura amb ICV i la CUP des del flanc esquerre i PP i Ciutadans des de l'espanyolista, el líder de CiU ha estat escollit president a la primera. Ha estat investit en votació nominal gràcies als 50 vots de la federació nacionalista i els 21 del grup que encapçala Oriol Junqueras, que exerceix, alhora, de soci del Govern i cap de l'oposició. Un total de 63 diputats (PSC, PP, ICV-EUiA, Ciutadans i CUP) han votat 'no' a la investidura. Un diputat del PP estava malalt i no ha pogut assistir a la sessió, per això el total de vots és 134.
El cap de l'executiu, en la seva darrera intervenció davant el ple en rèplica a Oriol Pujol, ha apel·lat al conjunt de l'oposició per recordar que CiU ha tingut "la valentia" de prendre decisions dures perquè no hi ha "solucions màgiques". Ha demanat "coresponsabilitat" a la resta de grups, en la línia del que ha fet ERC, que, com la federació nacionalista, al seu entendre "ha llegit molt bé els resultats". El president ha dit que ja que no hi ha una majoria excepcional entorn de CiU, almenys hi ha d'haver un "entorn de diverses formacions" pels temes clau com ara el dret a decidir, que tenen "una majoria molt clara". El cap de l'executiu ha recordat que, amb Espanya, Catalunya ho ha intentat "tot" i n'ha obtingut "molt poc a canvi", i que, per tant, la reacció sobiranista catalana "no pot estranyar a ningú". De forma retòrica s'ha preguntat quin suport tindria ara la Constitució, que PSOE i PP branden contra el dret a decidir, si se sotmetés a votació a Catalunya. Així, ha apel·lat al PSC i al PP perquè matisin la seva posició.
Mas encara el seu segon mandat amb una revisió significativa de la política econòmica gràcies al pacte amb ERC, que inclou nous tributs, i amb una clara, calendaritzada i delimitada aposta pel dret a decidir. CiU i Esquerra pretenen fer efectiu aquest dret l'any 2014, i per això esperen comptar amb el suport, com a mínim, d'ICV-EUiA i de la CUP. En el darrer debat de política general de la passada legislatura, Mas va vincular el seu futur polític a la consulta i va afirmar que si el referèndum i l'estat propi eren una realitat, el que ha començat aquest divendres seria el seu darrer mandat. El mal resultat del 25-N −CiU va passar de 62 a 50 escons− no l'ha fet desistir del seu projecte sobiranista i l'aliança amb ERC pot, fins i tot, accelerar el procés.
Fa dos anys, quan va agafar el relleu del socialista José Montilla, va sortir president en segona volta. Aleshores va negociar un acord de mínims amb el PSC oferint interlocució privilegiada i consensos en els grans temes. El PSC es va abstenir i Mas va poder ser investit per protagonitzar la legislatura més curta de la història, que va estar marcada per la crisi i les retallades en els serveis socials, el fracàs del pacte fiscal i la manifestació independentista de la Diada.
L'acord del Parlament, que s'ha pres en presència de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida a la tribuna de convidats, serà comunicat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al rei Joan Carles perquè signi el decret de nomenament i el publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Mas prendrà possessió del càrrec a Palau el dia 24, i els seus consellers, que es podrien conèixer aquest cap de setmana, ho faran el dia 27.
(Foto: Artur Mas, investit president / PERE VIRGILI, Ara.)
-----
PLE D'INVESTIDURA
Mas, investit a la primera amb els vots de CiU i ERC
El cap de l'executiu afronta el seu segon mandat, que podria ser l'últim si se'n surt amb la consulta de l'estat propi
FERRAN CASAS Barcelona | Ara, 21/12/2012 15:04
El cap de l'executiu, en la seva darrera intervenció davant el ple en rèplica a Oriol Pujol, ha apel·lat al conjunt de l'oposició per recordar que CiU ha tingut "la valentia" de prendre decisions dures perquè no hi ha "solucions màgiques". Ha demanat "coresponsabilitat" a la resta de grups, en la línia del que ha fet ERC, que, com la federació nacionalista, al seu entendre "ha llegit molt bé els resultats". El president ha dit que ja que no hi ha una majoria excepcional entorn de CiU, almenys hi ha d'haver un "entorn de diverses formacions" pels temes clau com ara el dret a decidir, que tenen "una majoria molt clara". El cap de l'executiu ha recordat que, amb Espanya, Catalunya ho ha intentat "tot" i n'ha obtingut "molt poc a canvi", i que, per tant, la reacció sobiranista catalana "no pot estranyar a ningú". De forma retòrica s'ha preguntat quin suport tindria ara la Constitució, que PSOE i PP branden contra el dret a decidir, si se sotmetés a votació a Catalunya. Així, ha apel·lat al PSC i al PP perquè matisin la seva posició.
Mas encara el seu segon mandat amb una revisió significativa de la política econòmica gràcies al pacte amb ERC, que inclou nous tributs, i amb una clara, calendaritzada i delimitada aposta pel dret a decidir. CiU i Esquerra pretenen fer efectiu aquest dret l'any 2014, i per això esperen comptar amb el suport, com a mínim, d'ICV-EUiA i de la CUP. En el darrer debat de política general de la passada legislatura, Mas va vincular el seu futur polític a la consulta i va afirmar que si el referèndum i l'estat propi eren una realitat, el que ha començat aquest divendres seria el seu darrer mandat. El mal resultat del 25-N −CiU va passar de 62 a 50 escons− no l'ha fet desistir del seu projecte sobiranista i l'aliança amb ERC pot, fins i tot, accelerar el procés.
Fa dos anys, quan va agafar el relleu del socialista José Montilla, va sortir president en segona volta. Aleshores va negociar un acord de mínims amb el PSC oferint interlocució privilegiada i consensos en els grans temes. El PSC es va abstenir i Mas va poder ser investit per protagonitzar la legislatura més curta de la història, que va estar marcada per la crisi i les retallades en els serveis socials, el fracàs del pacte fiscal i la manifestació independentista de la Diada.
L'acord del Parlament, que s'ha pres en presència de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida a la tribuna de convidats, serà comunicat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al rei Joan Carles perquè signi el decret de nomenament i el publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Mas prendrà possessió del càrrec a Palau el dia 24, i els seus consellers, que es podrien conèixer aquest cap de setmana, ho faran el dia 27.
(Foto: Artur Mas, investit president / PERE VIRGILI, Ara.)
17 de des. 2012
Josep Ramoneda, ahir diumenge
RAONS
Lula
JOSEP RAMONEDA | Ara, 16/12/2012
"Cuidar els pobres és molt barat i dóna excel·lents resultats; cuidar els rics és molt car i mai estan contents". Ho va dir el president Lula al sopar del Premi Internacional Catalunya. Una lliçó que la majoria de governants desconeixen perquè els rics tenen capacitat d'intimidació i els pobres no, i perquè els rics prometen recursos (i prebendes) i els pobres no tenen res a prometre. Lula és d'aquests personatges que impressionen pel seu carisma perquè, ja lluny del poder, sembla com si encara el portessin posat. No manen però mantenen l'autoritat, perquè quan van manar es van fer respectar per tots: pels rics i pels pobres, pels de dins i pels de fora. La barreja d'una ideologia socialdemòcrata llatina, el pragmatisme d'un sindicalista avesat a mil conflictes i una cultura de tocar de peus a terra -forjada en una infància amb pocs recursos- dóna un personatge carregat de vigor i empatia.
"No us deixeu perdre el que heu aconseguit". El Brasil encara lluita per consolidar i fer créixer un estat del benestar. A Europa, prou que ha costat. "No tingueu por, no us deixeu acorralar", insistia Lula. Tots els diaris s'han fet ressò d'aquesta advertència. Que sigui notícia demostra que perduts que estem.
Lula explica com un conte un moment concret de sintonia entre política i societat. Va ser en un temps en què els vents de crisi amenaçaven tot el que s'havia aconseguit. Els diaris brasilers deien: "La gent no gasta perquè te por de perdre la feina i quedar-se sense res". Aquesta brama s'estenia per les portades dels mitjans i la incertesa feia créixer la por entre la població. Lula va decidir trencar el clima de pessimisme. Es va dirigir al país: "Només nosaltres podem evitar la crisi. Encara hi som a temps. Podem fer dues coses: no gastar per por a perdre la feina, amb un risc alt de perdre-la, o gastar per contribuir a recuperar l'economia, i segurament el risc de perdre la feina serà molt més baix". La gent el va escoltar. Aquell any, diu amb orgull, les classes populars van gastar més que els rics. Els pobres havien salvat Brasil. Lula és així.
Lula
JOSEP RAMONEDA | Ara, 16/12/2012
"No us deixeu perdre el que heu aconseguit". El Brasil encara lluita per consolidar i fer créixer un estat del benestar. A Europa, prou que ha costat. "No tingueu por, no us deixeu acorralar", insistia Lula. Tots els diaris s'han fet ressò d'aquesta advertència. Que sigui notícia demostra que perduts que estem.
Lula explica com un conte un moment concret de sintonia entre política i societat. Va ser en un temps en què els vents de crisi amenaçaven tot el que s'havia aconseguit. Els diaris brasilers deien: "La gent no gasta perquè te por de perdre la feina i quedar-se sense res". Aquesta brama s'estenia per les portades dels mitjans i la incertesa feia créixer la por entre la població. Lula va decidir trencar el clima de pessimisme. Es va dirigir al país: "Només nosaltres podem evitar la crisi. Encara hi som a temps. Podem fer dues coses: no gastar per por a perdre la feina, amb un risc alt de perdre-la, o gastar per contribuir a recuperar l'economia, i segurament el risc de perdre la feina serà molt més baix". La gent el va escoltar. Aquell any, diu amb orgull, les classes populars van gastar més que els rics. Els pobres havien salvat Brasil. Lula és així.
16 de des. 2012
el sol / le soleil / the sun / die Sonne...
L'alba des de casa.
La posta, ahir, a Castelldefels.
Banda sonora:
"Morning has broken", Cat Stevens.
"Le soleil", Françoise Hardy. Una cançó que ens va posar la professora de francès quan jo feia setè o vuitè d'EGB (la Montserrat Gallart, una bona professora!) i que encara recordo...
La posta, ahir, a Castelldefels.
Banda sonora:
"Morning has broken", Cat Stevens.
"Le soleil", Françoise Hardy. Una cançó que ens va posar la professora de francès quan jo feia setè o vuitè d'EGB (la Montserrat Gallart, una bona professora!) i que encara recordo...
12 de des. 2012
BONA NOTÍCIA!
POLÍTICA
El Suprem anul·la la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià
Dóna la raó a Acció Cultural en el conflicte per les emissions encetat pel govern de Francisco Camps. També deixa sense efecte la multa de 300.000 euros que va interposar contra l'entitat
SALVADOR ALMENAR Madrid / València | Ara, 12/12/2012
Victòria per a Acció Cultural del País Valencià (ACPV) i derrota de la croada del govern del PP de la Generalitat Valenciana contra les emissions de TV3 al País Valencià. El Tribunal Suprem ha donat la raó aquest dimecres a ACPV i ha deixat sense efecte les resolucions del govern valencià de Francisco Camps que ordenaven el cessament de les emissions de TV3 al País Valencià.
La sentència feta pública avui també anul·la la multa de 300.000 euros que el govern valencià va interposar a ACPV en considerar que les emissions de TV3 eren il·legals. La resolució judicial fa constar que la Generalitat Valenciana no era competent per sancionar a l'entitat pel delicte que suposadament va cometre i tampoc per donar l'ordre de tancar els repetidors –propietat d'ACPV– que difonien el senyal de TV3 al País Valencià.
Diverses fonts properes a Acció Cultural del País Valencià han assegurat a aquest diari que en aquests moments estan reunits analitzant la sentència del Tribunal Suprem. En les properes hores podria haver un pronunciament oficial per part d'ACPV.
(Foto: diari Ara.)
El Suprem anul·la la prohibició de les emissions de TV3 al País Valencià
Dóna la raó a Acció Cultural en el conflicte per les emissions encetat pel govern de Francisco Camps. També deixa sense efecte la multa de 300.000 euros que va interposar contra l'entitat
SALVADOR ALMENAR Madrid / València | Ara, 12/12/2012
La sentència feta pública avui també anul·la la multa de 300.000 euros que el govern valencià va interposar a ACPV en considerar que les emissions de TV3 eren il·legals. La resolució judicial fa constar que la Generalitat Valenciana no era competent per sancionar a l'entitat pel delicte que suposadament va cometre i tampoc per donar l'ordre de tancar els repetidors –propietat d'ACPV– que difonien el senyal de TV3 al País Valencià.
Diverses fonts properes a Acció Cultural del País Valencià han assegurat a aquest diari que en aquests moments estan reunits analitzant la sentència del Tribunal Suprem. En les properes hores podria haver un pronunciament oficial per part d'ACPV.
(Foto: diari Ara.)
10 de des. 2012
coca de recapte
Ingredients per a la massa (per a dues coques)
500 g de farina
30 ml d'oli d'oliva extra verge (jo, DO Siurana)*
25 g de llevat fresc (un cub dels que venen al súper)
100-200 ml d'aigua tèbia (entre un i dos gots dels de vi)
50-75 ml més d'oli (mig got dels de vi o una mica més)
sal
* També poden ser 30 g de mantega o margarina, però no cal.
Elaboració
1. En un bol gran fem un volcà amb la farina tamisada.
2. Desfem el llevat en una part de l'aigua tèbia i el tirem a la farina juntament amb la resta de l'aigua, la sal i els 30 ml d'oli.
3. Ho barregem tot i quan es pot pastar amb les mans ho passem al marbre i ho pastem durant 5-10 minuts, fins que la massa està fina i elàstica.
4. Fiquem la massa en el bol, net, i la tapem amb un drap humit (amb aigua calenta) o amb film de cuina, i la deixem reposar en un lloc càlid entre 2 i 3 hores, fins que para de créixer.
5. Hi afegim a poc a poc la resta de l'oli fins que l'absorbeix i la massa queda fina un altre cop.
6. La tornem a tapar i la deixem reposar 30 minuts més.
7. Escalfem el forn a 250 ºC, si pot ser amb turbo.
8. Dividim la massa en dues parts amb els dits i l'estenem amb el corró, ben fina, fins que ocupi tota la superfície de la safata del forn. (També podem fer-ne quatre parts, i fer dues coques diferents per safata.)
9. Hi posem a sobre paper d'anar al forn, la girem i la posem a la safata d'anar al forn.
10. Hi posem la guarnició a sobre i la fiquem al forn, abaixat a 180 ºC, durant mitja hora, aproximadament, fins que està torradeta.
Idees per a la guarnició
a. Rodanxes de tomàquet madur, anxoves i orenga.
b. Esbergínia (que haurem tingut amb sal i escorregut abans) i pebrot tallats a tires, crus. Arengada opcional.
c. Esbergínia i pebrot escalivats. Arengada opcional.
d. Ceba i formatge per sobre (parmesà, ideal).
e. Carbassó i ceba.
Poden ser altres coses, també: sardines de llauna, botifarra... Però aquestes no les he provat.
Manera de preparar l'arengada, tal com ho fa la meva mare
1. Embolicada amb paper de diari, es posa en el marc d'una porta i s'aixafa tancant la porta un parell de vegades (es pot girar).
2. Es renta i se li treuen les tripes, la pell, l'espina i la cua.
3. S'esqueixa i es fica en un recipient de vidre o fang amb oli d'oliva extra verge.
S'ha de preparar abans de fer la coca, almenys una estona abans. Confitada així, també es pot menjar amb pa amb tomàquet.
A la coca jo l'arengada la poso esqueixada i ben escampada, perquè sencera dona un gust massa fort (pel meu gust) al tros afectat, i la resta de la coca queda sense.
Aquesta és la meva versió de la recepta que he trobat aquí i aquí.
(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)
500 g de farina
30 ml d'oli d'oliva extra verge (jo, DO Siurana)*
100-200 ml d'aigua tèbia (entre un i dos gots dels de vi)
50-75 ml més d'oli (mig got dels de vi o una mica més)
sal
* També poden ser 30 g de mantega o margarina, però no cal.
Elaboració
1. En un bol gran fem un volcà amb la farina tamisada.
2. Desfem el llevat en una part de l'aigua tèbia i el tirem a la farina juntament amb la resta de l'aigua, la sal i els 30 ml d'oli.
3. Ho barregem tot i quan es pot pastar amb les mans ho passem al marbre i ho pastem durant 5-10 minuts, fins que la massa està fina i elàstica.
5. Hi afegim a poc a poc la resta de l'oli fins que l'absorbeix i la massa queda fina un altre cop.
6. La tornem a tapar i la deixem reposar 30 minuts més.
7. Escalfem el forn a 250 ºC, si pot ser amb turbo.
8. Dividim la massa en dues parts amb els dits i l'estenem amb el corró, ben fina, fins que ocupi tota la superfície de la safata del forn. (També podem fer-ne quatre parts, i fer dues coques diferents per safata.)
9. Hi posem a sobre paper d'anar al forn, la girem i la posem a la safata d'anar al forn.
Idees per a la guarnició
a. Rodanxes de tomàquet madur, anxoves i orenga.
b. Esbergínia (que haurem tingut amb sal i escorregut abans) i pebrot tallats a tires, crus. Arengada opcional.
d. Ceba i formatge per sobre (parmesà, ideal).
e. Carbassó i ceba.
Poden ser altres coses, també: sardines de llauna, botifarra... Però aquestes no les he provat.
Manera de preparar l'arengada, tal com ho fa la meva mare
1. Embolicada amb paper de diari, es posa en el marc d'una porta i s'aixafa tancant la porta un parell de vegades (es pot girar).
2. Es renta i se li treuen les tripes, la pell, l'espina i la cua.
3. S'esqueixa i es fica en un recipient de vidre o fang amb oli d'oliva extra verge.
S'ha de preparar abans de fer la coca, almenys una estona abans. Confitada així, també es pot menjar amb pa amb tomàquet.
A la coca jo l'arengada la poso esqueixada i ben escampada, perquè sencera dona un gust massa fort (pel meu gust) al tros afectat, i la resta de la coca queda sense.
Aquesta és la meva versió de la recepta que he trobat aquí i aquí.
(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)
9 de des. 2012
8 de des. 2012
Subscriure's a:
Missatges (Atom)