la millor notícia del dia, sense dubte!

Notícia que podeu llegir aquí, però que vull conservar al blog. He destacat en negreta els dos arguments en què es basa l'anul·lació.

(Després també han vingut la confirmació que la reforma de la llei de l'avortament no tirarà endavant i la dimissió de Gallardón. Un gran dia, sí!)


-------------------------

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears anul·la el decret de trilingüisme de Bauzá

El Govern Balear ha incomplert amb la seva obligació d'escoltar a la UIB en tot allò referent a la llengua catalana, destaca la sala del contenciós-administratiu

ARA Palma | Actualitzada el 23/09/2014 11:32

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha anul·lat aquest dimarts el decret del tractament integrat de llengües (TIL) del Govern Balear de José Ramón Bauzá. El tribunal ha dictat tres sentències en què estima els recursos presentats per CCOO, STEI i UGT i declara nul el decret que regula el TIL als centres docents no universitaris de les Balears.

Les tres resolucions analitzen els motius exposats pels recurrents, basant la seva estimació dels recursos en dos motius principalment. D'una banda, la sala creu que el Govern va incomplir el tràmit obligat d'informe de la Universitat de les Illes Balears. "Si l'Estatut preveu per a la Universitat una funció assessora del Govern en tot allò relatiu a la llengua catalana, no es pot obviar la seva intervenció en aquesta matèria i per tant en aquesta matèria, els seus informes són preceptius ", assenyala una de les sentències. Així mateix, la sala conclou que el decret 15/2013 (ara anul·lat) infringeix la llei balear 4/2011 de bona administració i de bon govern, que, en relació als avantprojectes de llei, exigeix una avaluació prèvia, concretada en la memòria de l'anàlisi de l'impacte normatiu.

Els sindicats entenien que, igual que el TIL, l'ordre per a la seva aplicació contravé la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, la llei de normalització lingüística i la recentment aprovada llei orgànica de millora de la qualitat de l'ensenyament (LOMCE).

El mes de juliol el Govern va manifestar que s'havia desembocat en una "judicialització de la vida política", una interferència que creuen que no ha d'entorpir el full de ruta del president.

L'executiu balear va considerar llavors que se l'ha de deixar treballat i que "no s'ha de judicialitzar l'acció de govern". Núria Riera, portaveu del Govern Balear, va tornar a demanar "una oportunitat" a l'aplicació del sistema trilingüe i del seu model de primera elecció de llengua.

Més enllà del ja tradicional "respecte per qualsevol reivindicació i procés judicial", Riera va apuntar que el Govern Balear acatarà qualsevol resolució o sentència, "però és molt important que l'executiu pugui fer la seva funció d'aplicar els compromisos electorals, que ara ja són compromisos de govern", al marge de les obstruccions que puguin suposar els recursos judicials.

¿Convergència europea en el nivell de llengua?

Si es veritat el que es diu en aquesta notícia, a França consideren que a l'acabar l'ensenyament obligatori els estudiants tenen un nivell de francès de B1. A Catalunya considerem que tenen un nivell de català de C1. Uuuummmm... A mi això no em quadra! ¿Algú m'ho pot explicar?

----

França augmenta el nivell d'exigència de francès per als estrangers que vulguin la nacionalitat

El diari 'Les Echos' es fa ressò de la notícia i considera “un motiu de preocupació” que més d'un milió d'immigrants no parlin francès. El rotatiu destaca que el domini de la llengua és un factor d'integració social i laboral

EFE París | Ara, 12/10/2011

Els estrangers que vulguin obtenir la nacionalitat francesa a partir del pròxim gener hauran de fer un examen o lliurar un certificat que justifiqui un nivell de francès suficient per desenvolupar-se en la vida diària.

Així ho estableix un decret del ministeri de l'Interior publicat aquest dimecres al Butlletí Oficial de l'Estat, amb el qual es modifica el mètode d'avaluació desenvolupat fins ara, consistent en una entrevista oral amb un agent de la prefectura de torn.

A partir de l'any que ve serà l'estranger qui haurà de demostrar el seu coneixement de la llengua. El nivell requerit és l'equivalent al B1 en el Marc Comú Europeu de Referència per a les llengües i que, segons informa aquest dimecres el diari Les Echos, correspon amb el nivell que es té en acabar l'escolaritat obligatòria.

Prop d'un milió d'estrangers a França no saben parlar francès, segons estimacions del ministeri de l'Interior citades pel rotatiu francès, que veu en aquesta llacuna “un motiu de preocupació”, perquè el domini de la llengua és un factor d'integració tant social com laboral.

El govern dedica anualment uns 60 milions d'euros a programes per l'aprenentatge del francès i la integració ciutadana, però el certificat en qüestió correrà a càrrec dels candidats, apunta el diari, que estima el seu preu entre el 40 i els 100 euros, i se suma als 55 euros que han d'abonar per fer la demanda de naturalització.

La subtil aparença de l'elefant

GREGORIO LURI | Ara, 26/06/2011

Una prova d'avaluació de les competències bàsiques dels nens de 9 anys consistia en un text informatiu sobre una exposició artística, seguit d'una sèrie de preguntes, entre elles una relativa al preu de l'entrada. La majoria responia amb encert que no costava res, perquè al text es llegia amb claredat que l'entrada era lliure. Alguns despistats sostenien que costava 3 euros. Un alumne va escriure: "En aquest món res no és gratis". Com que aquesta resposta tan assenyada no apareixia en els protocols de correcció, el corrector no va saber com avaluar-la. Valorant la importància dels errors, la Ratio Studiorum dels jesuïtes (1599) lloava la " felix culpa ", "l'errada afortunada" que permet, a alumnes i a mestres, aprendre de les seves equivocacions i corregir les seves trajectòries. La resposta d'un alumne sempre ens informa del tipus de pregunta que s'ha fet a ell mateix.

Cada any rebo un florilegi d'errors molt feliços dels alumnes de selectivitat francesos. M'interessen per dues raons. La primera, perquè m'informen del tipus de preguntes que fan els professors francesos de filosofia. Sempre he pensat que el talent d'un mestre envers els seus alumnes en cap lloc es posa més clarament de manifest que en els interrogants que els obre. La segona raó és la clarividència d'algunes respostes acadèmicament incorrectes. "Els nostres errors ens corregeixen", acostumava a repetir Karl Kraus. Efectivament. Fins al punt que la nostra capacitat d'aprendre és directament proporcional a la nostra predisposició a corregir els nostres desencerts. Res no hi ha pedagògicament més trist que l'error trivial (que s'acostuma a correspondre amb preguntes trivials). Passo a mostrar una selecció de preguntes (en negreta) i respostes dels dos darrers anys.

Les percepcions poden educar-se? Els profes de filosofia es creuen amb dret a tot. Caldria recordar-los que ells també són funcionaris i que els seus col·legues que treballen amb percepcions són tan educats com ells.

Es pot parlar sense dir res? Sí.

Hi ha altres mitjans diferents de la demostració per establir una veritat? Sí. El martell.

La pregunta "Qui sóc jo?" Admet una resposta exacta? Sí. Sobretot si te la dirigeix amablement un representant de les forces de l'ordre.

La cultura desnaturalitza l'home? El que és segur és que de vegades pot tacar. Estàs convidat a un vernissatge. Hi ha molta gent. Un desconegut t'empeny i ja tens una taca de vi negre a la camisa. Vas al bany a netejar-te-la: el vi negre no se'n va així com així i et trobes ficat en un embolic. La cultura no desnaturalitza l'home, però com taca!

Podem tenir raó en contra dels fets? Amb un bon advocat, esclar que sí! I si amb un no n'hi ha prou se'n contracten dos.

La llibertat es veu amenaçada per la igualtat? Tenint present que no hi ha ni igualtat ni llibertat, això simplifica les coses. En un món en què regnés la igualtat, tothom menjaria patates fregides al migdia. Però si tothom menja patates fregides, on és la meva llibertat de triar el que vull menjar? Per tant, val més prendre l'exemple invers: en un món en què regnés la llibertat tothom podria menjar el que volgués, així que tots a menjar patates fregides a la cantina. Per tant, podem concloure que la llibertat i la igualtat tenen a veure amb les patates fregides.

L'art és menys necessari que la ciència? No, en absolut. L'art és molt més necessari que la ciència: s'hauria d'haver subvencionat artistes per decorar la planta de Fukushima, en lloc d'ocupar-se de la seguretat del reactor.

El domini d'un mateix depèn del coneixement d'un mateix? Quan Sòcrates recorria l'àgora atenenca proclamant "Coneix-te a tu mateix!", sovint li responien "La teva mare!" Però Sòcrates va ser capaç de dominar-se. No només perquè era una mica marieta i no gosava provocar ningú, sinó perquè el paio tenia un gran domini de si mateix.

Les aparences enganyen? No necessàriament, però els elefants, sí, molt.

l'equip petit

Un equip de nens i nenes que juguen a futbol i sempre perden. Però són uns autèntics cracs!

l'equip petit from el cangrejo on Vimeo.

Tota una lliçó!