25 de set. 2011

Bochum (conca del Ruhr)

Primers colors de la tardor i indústria minera reconvertida en parc.

(Sóc a Bochum, que és una ciutat petita que té una universitat bastant gran, per fer un curs d'introducció al llenguatge periodístic per a estudiants de català de les universitats alemanyes. Però això no surt a les fotos, entre altres raons perquè el curs no el començo fins demà.)















21 de set. 2011

No es pot dir més ben dit

SEBASTIÀ ALZAMORA | Ara, 21/09/2011

Els responsables dels cinemes del centre comercial Splau!, de Cornellà, han decidit dissuadir els seus espectadors d'entrar a veure el film El árbol de la vida , del director Terrence Malick (que a Catalunya només es pot veure en castellà, com a resultat de la totalitària persecució que pateix aquesta llengua al país de Núria Feliu), repartint-los a l'entrada un paper amb aquest avís: "El director d'aquesta pel·lícula, Terrence Malick, és molt odiat o molt admirat. Si la pel·lícula li resulta avorrida, no molesti els altres i surti abans de 30 minuts. Li donarem gratuïtament una entrada per a qualsevol altre títol". Malick, en efecte, és un director d'un enorme prestigi, que, com molts directors d'enorme prestigi, té un públic d'aquell que se'n diu de culte . És a dir, que fa pel·lícules poc convencionals (alguns en dirien extravagants) i amb escasses concessions a la comercialitat (alguns en dirien avorrides). Els seus seguidors, això sí, l'adoren, i els crítics es barallen per determinar si El árbol de la vida és una obra mestra o una presa de pèl (un servidor no l'ha vist, de manera que no en pot donar el seu humil parer). Davant de tanta divisió d'opinions, la gent dels cinemes Splau! es posen la bena abans de la ferida i fan aquesta memorable proposta als seus usuaris: si abans de mitja hora vostè se sent a punt de desintegrar-se d'un atac de sublimitat, surti de la sala i, després de vomitar als lavabos, li donem una entrada per a qualsevol de les altres pel·lícules que tenim en exhibició.

Consulto la cartellera dels Splau! i constato amb alegria que qui s'aculli a tan generosa oferta podrà triar àmpliament entre els següents títols: Animals United 3D , Arrietty y el mundo de los diminutos , Capitán América 3D , Colombiana , Cómo acabar con tu jefe , Con derecho a roce , Cowboys & Aliens (digital), Destino Final 5 3D , El origen del Planeta de los Simios (analògica), Kerity , La boda de mi mejor amiga , La cara oculta , La deuda , La piel que habito (digital), Lo contrario al amor , Los amos de Brooklyn , Los pitufos (analògica), Monte Carlo , No habrá paz para los malvados , Noche de miedo 3D , Otra película de huevos y un pollo , Phineas y Pherb (La Película) , Super 8 (digital) i Zooloco (analògica).

En resum, que als Splau! tenen tal quantitat de porqueria en cartell que els ha agafat por que, per una pel·lícula diferent que se'ls hagi colat, hi hagi espectadors que no la resisteixin i els rebenti el cervell a mitja projecció. També pot ser que El árbol de la vida sigui un plom, però no serà més infumable que qualsevol de les alternatives.

Però vaja, el problema no és dels cinemes Splau!, sinó que es tracta d'un fenomen força estès. Es veu que entre tots hem arribat a la conclusió que volem ser una colla de gamarussos als quals se'ls ha de donar tot mastegat: sense curiositat, sense criteri i sense voluntat d'arriscar ni tan sols a l'hora de veure una pel·lícula. Què hi farem. Si a vostè no li agrada aquest diari, vagi al quiosc i que li canviïn pel ¡Qué me dices!.