13 d’abr. 2022

Rellegint i recordant Mercè Rodoreda

El 39 aniversari de la mort de Mercè Rodoreda m'agafa rellegint Quanta, quanta guerra..., l'última novel·la que va publicar en vida. Aquí sota reprodueixo alguns fragments extrets del que ja he rellegit, inclosos dos del pròleg. Llegir Rodoreda és sempre una meravella.


"Aquella veu de noia m'havia deslligat dels records de la nit. Tot d'una venia forta com si la noia la cantés de cara a la muntanya, tot d'una es feia fosca com si la noia s'hagués girat d'esquena. El pardal cridava sense parar. I no sé per què em vaig enrecordar de les meves germanes mortes. Potser perquè la claror, potser perquè el color del cel era el mateix que dormia damunt el camp de clavells, potser perquè... la gran es deia Laieta, la mitjana Lea... la veu que pujava del riu havia callat, la petita es deia Letícia com una besàvia del meu pare que havia estat molt rica: tenia dos cotxes, sis cavalls, camps de blat, una casa amb dotze habitacions i dotze xemeneies. La Laieta tenia un geni de mil dimonis: va morir d'una enrabiada."

"Semblava que en el món no hi hagués hagut mai guerra de tanta pau que es respirava. Vaig aprendre a carregar i a descarregar el fusell. A tirar. ¿Quants anys tens? Quinze. Sembla que en tinguis més. Apa, a veure si aprens a tenir bona punteria. No volia tenir-ne. Apuntava més avall o més amunt, o més cap a la dreta o més cap a l'esquerra, de l'home de cartó que havíem d'encertar. No volia que m'ensenyessin a matar ningú. Els sotracs de la culata em van mig desllorigar l'espatlla."

"Se'm va asseure al costat sense badar boca, va treure dos préssecs d'un cabàs vell i brut, són de secà, i me'n va donar un. Ens vam mirar als ulls i em va semblar que ens coneixíem de sempre, que ja l'havia conegut, no sabia on ni quan, al mig d'una tarda com aquella, asseguts en un marge. Tot mossegant la carn ensucrada i dura del préssec i sense mirar-me em va dir: les coses importants són les que no ho semblen."


Del pròleg, sobre el procés d'escriptura:

"Quanta, quanta guerra... l'he escrita tres vegades de dalt a baix. Això sol ja fa unes quatre-centes pàgines. Si comptem que abans de passar-la en net cada pàgina ha estat escrita, almenys, tres o quatre vegades, ens trobem amb un nombre bastant considerable de pàgines; per això passo tants anys per acabar una novel·la. Com que des de sempre he tingut el cervell bastant ennuvolat, les idees no se m'acuden de pressa; vénen, generalment, tot fent camí. I el camí mai no és dret, fa tortes i tortes i està ple de brolla; per fer-lo transitable i ben desbrossat no paro d'escriure i d'anar llençant paper i més paper a la santa paperera. És lluny aquell temps en què em pensava que, per escriure una novel·la, bastava saber català i saber escriure a màquina."

També del pròleg, un record amb l'avi:

"El meu avi anava a missa cada diumenge. Fins que va començar a endur-se'm a mi. De vegades anàvem a la Bonanova, de vegades als Josepets. A la Bonanova hi anàvem pel carrer de Sant Gervasi. Als Josepets pel carrer de Pàdua o pel carrer de Septimània. De tornada comprava els dolços a la pastisseria que hi havia a la plaça dels Josepets. Jo, a missa, m'hi avorria sobiranament. Aixeca't. Agenolla't. Senya't. Abaixa els ulls. Un dia em vaig atrevir a estirar el meu avi per la màniga, es va decantar cap a mi i vaig dir-li baixet: m'avorreixo. El m'avorreixo es va convertir en una mena de cançó. Fins que un dia en arribar a casa se'm va asseure a la falda i va sortir l'àngel de la missa. Era molt alt, amb el cap tocava el sostre, les puntes de les ales tocaven les parets. No se'l podia veure gaire bé perquè era tot just una ombra amb una mica de llum al voltant. De la cara només se li veien els ulls: daurats. «És un misteri com pinta el terra de l'església de color blau i de color carmesí. Com si els daus amb què la va enrajolant es fessin sols per la gràcia de Déu». Després d'haver-me fet creure en l'àngel de la missa, quan hi anàvem, ja no m'avorria tant. De petita vivia meravellada."


En aquest altre apunt hi trobareu uns quants fragments, més curts, d'Aloma.


29 d’oct. 2021

Pinazi panelletak errezeta (la recepta dels panellets de pinyons en basc)

(Panelletak Santu Guztien Kataluniako gozo tipikoak dira)


Osagaiak


            250 g almendra irin

arrautza bat

175 g azukre

100 g pinazi

limoiaren azal

(patata txiki bat)

 

1.     Bota itzazu almendra irina, arrautza, azukrea eta limoiaren azala txikituta kazola batean. (Patata egosi txiki bat ere erantsi ahal da.)

 

2.     Nahastu dena eskuz.


3.     Egin ezazu zilindro bat eta utzi ezazu ordu batzuk edo gau osoa hozkailuan.


4.     Ebaki ezazu zilindroa eta egin itzazu bola txikiak.


5.     Busti itzazu pinaziak arrautza zuringo pixka batekin.


6.     Itsatsi itzazu pinaziak boletan.


7.     Margo itzazu panelletak gorringoarekin.

 

8.     Sartu itzazu labean 200 ºC-tan, 5 minutu goran eta behean eta 5 minutu grillarekin bakarrik. Begira itzazu!

 

Jan itzazue panelletak ardo gozo batekin.


(Eskerrik asko, Jone (nire Bartzelonako Euskal Etxea irakaslea) laguntzagatik!!!)





Beste panellet errezetak, katalanez, hemen.


.

16 de maig 2021

Plum-cake d'avellanes i xocolata

Fa molts anys que faig plum-cakes de tant en tant, amb una recepta que tinc apuntada i que ja no recordo d'on la vaig treure. Però l'altre dia vaig veure aquesta recepta al blog d'El Comidista i em va fer venir ganes de variar: les avellanes i la xocolata per força havien de fer que el resultat fos bo. I ho és, és boníssim. Un plum-cake ràpid i fàcil de fer, i molt bo.


Com que tinc una certa tendència, per dir-ho així, a no seguir les receptes al peu de la lletra, hi vaig fer algun canvi, bàsicament en els ingredients. 

Aquí teniu, doncs, la meva versió de la recepta (entre parèntesis, els ingredients originals).


Ingredients

125 ml d'oli l'oliva verge extra (o 125 g de mantega, que s'haurà de fondre)

150 g d'avellanes (jo, sempre del país)

60 g de xocolata negra (jo, meitat "llavors" i meitat medalletes fetes a trossos 100% cacau)

3 ous

90-100 g de sucre moreno o panela (original, 180 g)

250 g de farina (jo, 150 g d'espelta integral, 50 de Maizena i 50 de blanca "normal"; l'original no ho especifica, i per tant deu ser "normal")

Impulsor químic per a aquesta quantitat de farina (Royal o similar)

Sal (poquíssima, un pessic)


Procediment

1. Piqueu les avellanes (i la xocolata si és de rajola o si els trossos són grossos).

2. Tamiseu les farines barrejades amb l'impulsor i afegiu-hi el pessic de sal.

3. Bateu els ous amb el sucre i després aneu-hi afegint la barreja anterior de mica en mica, fins que quedi tot ben barrejat. Queda bastant espès.

4. Per aquí podeu encendre el forn (dalt i baix amb aire) i posar-lo a 180 ºC. Si no hi penseu, o no el voleu preescalfar, la cocció s'allargarà entre 5 i 10 minuts, més o menys.

5. Afegiu-hi l'oli (jo estava acostumada a afegir-lo als ous batuts amb el sucre, però així també queda bé). Queda espès, però no tant.

6. Afegiu-hi les avellanes i la xocolata i barregeu-ho tot amb una cullera de fusta o una espàtula perquè quedin ben repartides.

7. Unteu un motllo de plum-cake amb oli o mantega i enfarineu-lo. Afegiu-hi la barreja anterior ben repartida.

8. Fiqueu el motllo al forn. Al cap de 15 minuts, abaixeu la temperatura a 160 ºC. Al cap de mitja hora més, mireu si la part de dalt (haurà pujat bastant) ja està torrada. En cas de dubte, podeu ficar-hi la clàssica agulla per comprovar si surt neta. Ja sabem que cada forn és diferent.

Com diu la recepta original, les avellanes es poden substituir per una altra fruita seca, i la xocolata potser sí que es podria suprimir, també, però...





23 de des. 2020

bon Nadal i que el 2021 sigui millor!

Bon Nadal, i que el 2021 sigui millor!

Eguberri on, eta 2021 hobea izan dadila!!!

 

Confinament
(plaça de la Virreina, Gràcia, Barcelona)


Desconfinament
(parc Güell, Gaudí i Jujol)


Confinament, regal per al segon
aniversari de la Lara



Desconfinament, 
pla de la Calma





Estiu, Ulldemolins (Priorat)


Papallona a la carretera,
Ulldemolins (Priorat)


La campana de l'ermita de Santa Magdalena
feta amb una bomba de la guerra civil
(Ulldemolins, Priorat)

Ella

Flors de casa

Badalona

9 d’ag. 2020

Pere Casaldàliga

Jo no soc creient, però Pere Casaldàliga és una de les persones que més admiro, per la seva trajectòria vital d'entrega total als altres i per la seva coherència extrema. Se'n va anar al Brasil no a evangelitzar sinó a ajudar els camperols sense terra i els pobles indígenes. L'entrada que li dedica la Viquipèdia ho resumeix.

Quan tingueu una estona, si encara no els heu vist, regaleu-vos els dos capítols de la minisèrie que explica la seva vida, basada en el llibre homònim de Francesc Escribano, Descalç sobre la terra vermella.




En castellano, resumen de su vida en la Wikipedia. Y la serie, Descalzo sobre la tierra roja:





(Foto: Ana Helena Tavares / QTMD?)







.

5 d’ag. 2020

les magdalenes del dia del meu sant

Aquestes magdalenes són una de les maneres de celebrar el 5 d'agost aquest any. Em vaig inspirar en una recepta del Xavier Barriga (Pa, fet a casa i amb el gust de sempre) però hi vaig fer uns quants canvis. Aquí sota teniu la meva manera de fer-les.





Ingredients per a unes 20 magdalenes grossetes

  • 5 ous mitjans o grossos (250 g d'ou)
  • uns 175-200 g de sucre (jo, panela o moreno; recepta original, 350 g)
  • 120 ml de llet (de vaca, de civada, de soja...)
  • 380 ml d'oli d'oliva extra verge (o de gira-sol)
  • 420 g de farina integral (o meitat integral i meitat blanca, o un terç d'integral, blanca i blat de moro...)
  • 10 g de Royal o un altre impulsor
  • canyella en pols (opcional)
  • pela de llimona ratllada (opcional)

Preparació

1. Bateu els ous afegint-hi el sucre a poc a poc, fins que quedin ben escumosos.

2. Barregeu la llet i l'oli i afegiu-los als ous amb sucre a poc a poc.

3. Barregeu la farina, tamisada, amb l'impulsor, la canyella i la llimona, i afegiu-la a la massa anterior, també a poc a poc. Al final, bateu la massa dos o tres minuts a una velocitat més ràpida.

4. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-la reposar a la nevera com a mínim una hora. Idealment, tota la nit.

5. Poseu la massa en els motllos per a magdalenes. 

6. La manera d'enfornar-les deu dependre de cada forn. Jo les hi poso en fred amb el forn programat a 170 ºC durant 30-35 minuts, al mig del forn. S'han d'anar vigilant. També es pot preescalfar el forn a més temperatura (210 ºC, per exemple) i abaixar-lo fins a 170-180 ºC quan les posem a dintre. En aquest cas, segurament en 20-25 minuts ja estaran fetes.

Les magdalenes admeten moltes variants, tant amb les aromes que s'hi poden afegir com amb els farciments (xocolata, fruita seca, panses...). També s'hi pot afegir cobertura de xocolata o altres recobriments un cop fetes. 








29 de jul. 2020

cap al final d''El amor en los tiempos del cólera'

Ahir a la nit rellegia les últimes pàgines de la novel·la El amor en los tiempos del cólera, de Gabriel García Márquez, i hi vaig trobar aquest fragment magnífic:


"...en el remanso perfumado del camarote, hicieron un amor tranquilo y sano, de abuelos percudidos, que iba a fijarse en su memoria como el mejor recuerdo de aquel viaje lunático. No se sentían ya como novios recientes, al contrario de lo que el capitán y Zenaida suponían, y menos como amantes tardíos. Era como si se hubieran saltado el arduo calvario de la vida conyugal, y hubieran ido sin más vueltas al grano del amor. Transcurrían en silencio como dos viejos esposos escaldados por la vida, más allá de las trampas de la pasión, más allá de las burlas brutales de las ilusiones y los espejismos de los desengaños: más allá del amor. Pues habían vivido juntos lo bastante para darse cuenta de que el amor era el amor en cualquier tiempo y en cualquier parte, pero tanto más denso cuanto más cerca de la muerte."



22 de des. 2019


BON NADAL I BON 2020!





EGUBERRI ON ETA URTE BERRI ON!



 FELIZ NAVIDAD Y FELIZ 2020!





MERRY CHRISTMAS AND HAPPY 2020!











.

15 de des. 2019

a la Mola de Sant Llorenç


Formes de Sant Llorenç del Munt.



La cova de Ses Corts.


Roques de Sant Llorenç del Munt.


El capdamunt de la Cova del Drac.


Falguera.


El Puigmal des de la Mola.


El Canigó des de la Mola.


Montserrat des de la Mola.


Collserola des de la Mola.


El monestir de Sant Llorenç del Munt.


Ella, de bon matí.






1 de set. 2019

pastís de figues i formatge de cabra

Per aprofitar el munt de figues que havíem collit a les nostres figueres d'Ulldemolins (Priorat, Catalunya), ahir vaig fer aquest pastís, tret de l'Instagram de @julya66. A casa el van trobar boníssim.

 

Ingredients

1 full de pasta de full
2 cullerades de mostassa
unes quantes rodanxes de formatge de cabra (fumat)
un grapat de figues
uns quants pinyons
una mica de farigola i romaní


Preparació

1. Poseu la pasta de full en un motllo aprofitant el paper de forn que ja porta, i escampeu-hi la mostassa pel fons.

2. A sobre poseu-hi les rodanxes de formatge i les figues tallades per la meitat.

3. Afegiu-hi els pinyons i les herbes.

4. Coeu el pastís al forn a 180 graus: 20 minuts si l'heu escalfat prèviament, o mitja hora si l'hi poseu en fred. Aneu-ho vigilant.




La recepta original, en francès, aquí. Com veureu, ella hi posa mel per sobre; jo no n'hi vaig posar (per reduir el sucre) i trobo que va quedar molt bo, també.


Variant setembre 2020:

Com que no tenia pinyons, el vaig fer amb pipes de gira-sol i de carabassa, llavors de lli i llavors de rosella. També boníssim.





Trobareu altres receptes d'aquest blog clicant a l'etiqueta "receptes" de la dreta.






.