7 de set. 2012

La solució de l'endemà

Xavier Bosch | Ara, 7 de setembre del 2012

A cada redacció n'hi ha un que t'alegra el dia. Als serveis informatius de TV3 hi ha un company, molt ben informat en l'àmbit econòmic, que cada dos per tres i arran d'aquesta crisi en què els països que cuinen amb mantega asfixien els que opten per l'oli d'oliva ens fa riure dient "Cardem, cardem, que el món s'acaba". I, si s'ha de jutjar pel gran nombre de pastilles de l'endemà que dispensen les farmàcies de Catalunya, sembla que sí que li fan cas. Els caps de setmana -així ho asseguren els farmacèutics del meu entorn- no en paren de vendre, una rere l'altra. Ara fa tres anys justos que el contraceptiu postcoital es dispensa a les farmàcies sense recepta. Com un Frenadol. És una sola pastilla (Postinor o Norlevo), de gairebé 19 euros, que serveix per bloquejar la implantació de l'òvul fecundat. És una bona solució per a una urgència d'una nit boja, per un preservatiu trencat o per una marxa enrere massa ajustada. Però els amics apotecaris m'asseguren que hi ha moltes noies (un 50% d'uns 18 anys) que compren la píndola de l'endemà com un mètode anticonceptiu més. Pensen "Foto un clau i, tu tranquil, que demà ja em prendré la pastilla". No ho veuen com el que és: una mesura excepcional, d'emergència. Aquesta situació, per al noi, torna a ser xauxa. Practica el sexe sense precaucions i la pastilla, i els efectes secundaris de la patacada dels 1.500 micrograms, serà per a ella. Però algú hauria de dir a aquestes joves -com passava abans, amb la recepta mèdica- que l'alteració de la producció d'hormones, tant decisiva en la salut de les dones, no permet prendre aquesta píndola dos o tres cops al mes. És una barbaritat. I no parlo des del vessant ètic, parlo de futur. Som davant d'un problema de salut pública i tothom, de nou, mira cap a l'altra banda.