galetes d'ametlla, flocs de civada i xocolata

L'altre dia vaig voler fer unes galetes que havia vist a Instagram, al compte julya66. Com que no tenia tots els ingredients, o en tenia menys quantitat, vaig adaptar la recepta, i les galetes van quedar molt bones. A casa els han agradat molt!

 Aquí les teniu:

Ingredients

2 cullerades soperes de xarop d'atzavara

130 ml d'oli d'oliva

200 g de farina de blat (la que vulgueu)

90 g de flocs de civada

70 g de farina d'ametlla

30 ml d'aigua (més o menys, la pasta ha de quedar consistent, però ha de permetre fer boletes i aixafar-les)

100 g de llavors o trossets petits de xocolata (se n'hi poden posar menys...)

1 ou batut (optatiu, feu proves)

Preparació

1. Barregeu bé tots els ingredients. L'ou, com deia, és optatiu. L'aigua, al final, per calcular-ne bé la quantitat.

2. Feu boletes i aixafeu-les. Podeu fer la forma de les galetes com vulgueu. Jo les vaig posar en motllos de fer magdalenes. Com que la pasta és oliosa, no cal posar-hi cap antiadherent.

3. Fiqueu-les al forn 15 minuts a 180 ºC (si en teniu, amb turbo o aire). Si les poseu en fred, 20 minuts. Queden torradetes. Com sempre, potser haureu d'ajustar alguna cosa, depèn del forn que tingueu.

Pinazi panelletak errezeta (la recepta dels panellets de pinyons en basc)

(Panelletak Santu Guztien Kataluniako gozo tipikoak dira)

Osagaiak

            250 g almendra irin

arrautza bat

175 g azukre

100 g pinazi

limoiaren azal

(patata txiki bat)

 

1.     Bota itzazu almendra irina, arrautza, azukrea eta limoiaren azala txikituta kazola batean. (Patata egosi txiki bat ere erantsi ahal da.)

 

2.     Nahastu dena eskuz.

3.     Egin ezazu zilindro bat eta utzi ezazu ordu batzuk edo gau osoa hozkailuan.

4.     Ebaki ezazu zilindroa eta egin itzazu bola txikiak.

5.     Busti itzazu pinaziak arrautza zuringo pixka batekin.

6.     Itsatsi itzazu pinaziak boletan.

7.     Margo itzazu panelletak gorringoarekin.

 

8.     Sartu itzazu labean 200 ºC-tan, 5 minutu goran eta behean eta 5 minutu grillarekin bakarrik. Begira itzazu!

 

Jan itzazue panelletak ardo gozo batekin.

(Eskerrik asko, Jone (nire Bartzelonako Euskal Etxea irakaslea), laguntzagatik!!!)

Beste panellet errezetak, katalanez, hemen.

.

Plum-cake d'avellanes i xocolata

Fa molts anys que faig plum-cakes de tant en tant, amb una recepta que tinc apuntada i que ja no recordo d'on la vaig treure. Però l'altre dia vaig veure aquesta recepta al blog d'El Comidista i em va fer venir ganes de variar: les avellanes i la xocolata per força havien de fer que el resultat fos bo. I ho és, és boníssim. Un plum-cake ràpid i fàcil de fer, i molt bo.

Com que tinc una certa tendència, per dir-ho així, a no seguir les receptes al peu de la lletra, hi vaig fer algun canvi, bàsicament en els ingredients. 

Aquí teniu, doncs, la meva versió de la recepta (entre parèntesis, els ingredients originals).

Ingredients

125 ml d'oli l'oliva verge extra (o 125 g de mantega, que s'haurà de fondre)

150 g d'avellanes (jo, sempre del país)

60 g de xocolata negra (jo, meitat "llavors" i meitat medalletes fetes a trossos 100% cacau)

3 ous

90-100 g de sucre moreno o panela (original, 180 g)

250 g de farina (jo, 150 g d'espelta integral, 50 de Maizena i 50 de blanca "normal"; l'original no ho especifica, i per tant deu ser "normal")

Impulsor químic per a aquesta quantitat de farina (Royal o similar)

Sal (poquíssima, un pessic)

Procediment

1. Piqueu les avellanes (i la xocolata si és de rajola o si els trossos són grossos).

2. Tamiseu les farines barrejades amb l'impulsor i afegiu-hi el pessic de sal.

3. Bateu els ous amb el sucre i després aneu-hi afegint la barreja anterior de mica en mica, fins que quedi tot ben barrejat. Queda bastant espès.

4. Per aquí podeu encendre el forn (dalt i baix amb aire) i posar-lo a 180 ºC. Si no hi penseu, o no el voleu preescalfar, la cocció s'allargarà entre 5 i 10 minuts, més o menys.

5. Afegiu-hi l'oli (jo estava acostumada a afegir-lo als ous batuts amb el sucre, però així també queda bé). Queda espès, però no tant.

6. Afegiu-hi les avellanes i la xocolata i barregeu-ho tot amb una cullera de fusta o una espàtula perquè quedin ben repartides.

7. Unteu un motllo de plum-cake amb oli o mantega i enfarineu-lo. Afegiu-hi la barreja anterior ben repartida.

8. Fiqueu el motllo al forn. Al cap de 15 minuts, abaixeu la temperatura a 160 ºC. Al cap de mitja hora més, mireu si la part de dalt (haurà pujat bastant) ja està torrada. En cas de dubte, podeu ficar-hi la clàssica agulla per comprovar si surt neta. Ja sabem que cada forn és diferent.

Com diu la recepta original, les avellanes es poden substituir per una altra fruita seca, i la xocolata potser sí que es podria suprimir, també, però...

les magdalenes del dia del meu sant

Aquestes magdalenes són una de les maneres de celebrar el 5 d'agost aquest any. Em vaig inspirar en una recepta del Xavier Barriga (Pa, fet a casa i amb el gust de sempre) però hi vaig fer uns quants canvis. Aquí sota teniu la meva manera de fer-les.

Ingredients per a unes 20 magdalenes grossetes

• 5 ous mitjans o grossos (250 g d'ou)
• uns 175-200 g de sucre (jo, panela o moreno; recepta original, 350 g)
• 120 ml de llet (de vaca, de civada, de soja...)
• 380 ml d'oli d'oliva extra verge (o de gira-sol)
• 420 g de farina integral (o meitat integral i meitat blanca, o un terç d'integral, blanca i blat de moro...)
• 10 g de Royal o un altre impulsor
• canyella en pols (opcional)
• pela de llimona ratllada (opcional)

Preparació

1. Bateu els ous afegint-hi el sucre a poc a poc, fins que quedin ben escumosos.

2. Barregeu la llet i l'oli i afegiu-los als ous amb sucre a poc a poc.

3. Barregeu la farina, tamisada, amb l'impulsor, la canyella i la llimona, i afegiu-la a la massa anterior, també a poc a poc. Al final, bateu la massa dos o tres minuts a una velocitat més ràpida.

4. Tapeu la massa amb un drap i deixeu-la reposar a la nevera com a mínim una hora. Idealment, tota la nit.

5. Poseu la massa en els motllos per a magdalenes. 

6. La manera d'enfornar-les deu dependre de cada forn. Jo les hi poso en fred amb el forn programat a 170 ºC durant 30-35 minuts, al mig del forn. S'han d'anar vigilant. També es pot preescalfar el forn a més temperatura (210 ºC, per exemple) i abaixar-lo fins a 170-180 ºC quan les posem a dintre. En aquest cas, segurament en 20-25 minuts ja estaran fetes.

Les magdalenes admeten moltes variants, tant amb les aromes que s'hi poden afegir com amb els farciments (xocolata, fruita seca, panses...). També s'hi pot afegir cobertura de xocolata o altres recobriments un cop fetes. 

. 

pastís de figues i formatge de cabra

Per aprofitar el munt de figues que havíem collit a les nostres figueres d'Ulldemolins (Priorat, Catalunya), ahir vaig fer aquest pastís, tret de l'Instagram de @julya66. A casa el van trobar boníssim.

 

Ingredients

1 full de pasta de full
2 cullerades de mostassa
unes quantes rodanxes de formatge de cabra (fumat)
un grapat de figues
uns quants pinyons
una mica de farigola i romaní


Preparació

1. Poseu la pasta de full en un motllo aprofitant el paper de forn que ja porta, i escampeu-hi la mostassa pel fons.

2. A sobre poseu-hi les rodanxes de formatge i les figues tallades per la meitat.

3. Afegiu-hi els pinyons i les herbes.

4. Coeu el pastís al forn a 180 graus: 20 minuts si l'heu escalfat prèviament, o mitja hora si l'hi poseu en fred. Aneu-ho vigilant.

La recepta original, en francès, aquí. Com veureu, ella hi posa mel per sobre; jo no n'hi vaig posar (per reduir el sucre) i trobo que va quedar molt bo, també.

Variant setembre 2020:

Com que no tenia pinyons, el vaig fer amb pipes de gira-sol i de carabassa, llavors de lli i llavors de rosella. També boníssim.

Trobareu altres receptes d'aquest blog clicant a l'etiqueta "receptes" de la dreta.

.

la meva versió de l'ensalada de crostes d'Eivissa i Formentera

A mi em sembla que si, quan te'n vas d'un lloc, te n'endús alguna cosa bona, és com si t'hi quedessis una mica. Gràcies a la meva amiga Fanny, ahir vaig tornar d'Eivissa carregada amb unes crostes (i unes orelletes) fantàstiques, i avui a casa hem menjat amanida de crostes, una mica al meu aire però molt bona i, crec, ai!, sense trair l'esperit del plat. A més dels meus gustos personals i la tradició oral eivissenca, també m'he inspirat en aquesta recepta del Mikel. Aquí teniu la meva versió de l'amanida.

Ingredients per a dues persones

 - Un tomàquet gros o dos de mitjans, madurets
- Una ceba petita
- Un gra d'all
- Mig pebrot verd italià
- 125 g de crostes (o de pa sec, o de pa torrat a la torradora o al forn)
- Vinagre (blanc, o de vi de xampany o...)
- 4 o 5 anxoves de l'Escala en sal (o ja netes)
- Oli d'oliva verge extra (jo, DO Siurana)
- Sal
- Pebre



Preparació

1. Talleu la ceba a tires o quadrats i poseu-la en un bol amb aigua, sal i vinagre.

2. Renteu les anxoves i poseu-les amb oli (si eren en sal; si no, més fàcil: directes a l'amanida).

3. Si hi voleu poc all, talleu el gra per la meitat, unteu-ne la plata on fareu l'amanida i llenceu-lo. Si us agrada una mica més de gust, trinxeu-lo ben petit i poseu-lo a la plata. (Si us agrada encara més gust d'all, poseu-ne dos grans, o tres, o...)

4. Talleu el tomàquet a trossos irregulars (ni rodanxes ni grills; mireu les fotos) i poseu-lo a la plata.

5. Ruixeu les crostes amb un rajolí curt de vinagre i afegiu-les al tomàquet.

6. Talleu el pebrot a trossos amb els dits i afegiu-lo a l'amanida.

7. Escorreu la ceba i afegiu-la a l'amanida.

8. Saleu i empebreu, i barregeu tots els ingredients mentre els amaniu amb un bon raig d'oli.

9. Poseu-hi a sobre les anxoves, que quedi bonic.

10. Si la deixem reposar una estona, el pa quedarà més estovat. Si no, encara farà crec-crec.


Possibles variants

1. Amb peix sec, que és l'original.

2. Amb arengada (aquí, tirant avall, la meva manera de netejar-la).

3. Amb formatge (feta) i olives negres.

4. Amb tonyina de llauna.

5. Amb ou dur.

6. Amb una combinació de tots aquests ingredients.

7. Vegana, sense tall ni ou ni formatge.

8. Sense pebrot ni vinagre (aquesta és la de la Fanny, deu ser bastant tradicional).

9. Sense pebrot ni all ni anxoves, i amb salmó, alvocat i anet.

10. Canviant les proporcions dels ingredients.

Els temps canvien, aix...: aquesta amanida es devia inventar per aprofitar el pa sec, i ara sovint l'hem de torrar per endurir-lo...


.

arròs al forn

Gràcies a Toni Mollà l'arròs al forn s'ha convertit en un dels plats estrella de casa. Si mireu per internet veureu que n'hi ha moltes versions, però jo en faig dues de la versió estiuenca (amb bacallà). La primera és la que em va explicar ell mateix i la segona, la que surt en el seu llibre (preciós) Un adéu a la tribu. Dietari d'hivern a Nova Anglaterra (Tavernes Blanques: L'Eixam, 2012). En el llibre el Toni reprodueix la recepta de Manolo Jardí.


ARRÒS AL FORN (1, recepta de Toni Mollà: amb cigrons i sense ceba)

Ingredients (per a quatre persones, aprox.)

 - bacallà salat (un o dos talls grossos per persona)
- 1 cabeça d'alls i dos o tres grans d'all més
- 5 tomàquets mitjans madurs
- 4 patates mitjanes

- un grapat de cigrons cuits
- 4 tassetes no minúscules d'arròs bomba
- oli d'oliva verge
- uns brins de safrà
- sal al gust

Preparació

1. Dessaleu el bacallà el dia abans: poseu-lo en remull i aneu-li canviant l'aigua.

2. Ratlleu dos tomàquets i barregeu-los amb dos o tres grans d'all laminats.

3. Peleu les patates i talleu-les a rodanxes no gaire fines.

4. Engegueu el forn i escalfeu-lo a 220 ºC, dalt i baix.

5. En una paella, poseu-hi la cabeça d'all sencera amb oli i deixeu-la que es sofregeixi una mica.

6. Afegiu-hi el tomàquet ratllat i l'all, i aneu-ho remenant.

7. Poseu a bullir vuit tassetes d'aigua (el doble que d'arròs) amb uns brins de safrà.

8. Tireu a la paella les rodanxes de patata i deixeu-les coure a sobre del sofregit, remenant de tant en tant.

9. Traieu-ho tot de la paella i fregiu-hi una mica el bacallà, si cal amb una mica més d'oli.

10. Traieu el bacallà de la paella i tireu-hi l'arròs perquè agafi el gustet de tot el que s'hi ha fet i es torri una mica (només una mica).

11. A la cassola de fang, tireu-hi la cabeça d'all (al mig), el sofregit i la meitat de les patates, dels cigrons i del bacallà. Escampeu-hi l'arròs per sobre i al damunt poseu-hi la resta de patates, cigrons i bacallà, i els altres tres tomàquets tallats a rodanxes, que quedi bonic.

12. Tireu-hi l'aigua bullint des del mig, regant la cabeça d'all, i sacsegeu una mica la cassola perquè es reparteixi bé.

13. Fiqueu la cassola al forn.

14. Temps de cocció. Toni Mollà: 15 minuts a 220 ºC (dalt i baix), 30 minuts a 180 ºC (també dalt i baix) i 15 minuts també a 180 ºC (només baix). Servidora troba que amb 35 minuts de cocció (15 minuts dalt i baix i 20, només baix), l'arròs ja queda bé. Feu proves.

15. Traieu la cassola del forn i deixeu-la reposar 15 minuts fora del forn. Tot amb la cassola sempre destapada.

ARRÒS AL FORN (2, recepta de Manolo Jardí: amb ceba i sense cigrons)


Ingredients (per a quatre persones, aprox.)
(algunes quantitats les he afegit jo)

- bacallà salat (un o dos talls grossos per persona)
- bacallà fresc (opcional)
- 1 ceba tendra mitjana
- 1 cabeça d'alls i un o dos grans d'all més
- 4 tomàquets mitjans madurs
- unes fulles de julivert
- un pessic de sucre
- 2 patates mitjanes
- 4 tassetes no minúscules d'arròs bomba
- pebre vermell dolç
- oli d'oliva verge
- caldo de peix (o aigua)
- sal al gust

Preparació

1. Dessaleu el bacallà el dia abans: poseu-lo en remull i aneu-li canviant l'aigua.

2. Talleu el bacallà dessalat a trossos i el fresc, si n'hi poseu, a daus.

3. Piqueu (a màquina) la ceba tendra, un o dos grans d'all, dos tomàquets madurs i les fulles de julivert, amb un pessic de sucre per matar l'acidesa.

4. Talleu les patates a rodanxes no gaire fines.

5. Escalfeu el forn a 180-200 ºC.

6. Sofregiu la cabeça d'alls amb un raig d'oli a la cassola de fang.

7. Afegiu-hi les patates, fregiu-les lleugerament i traieu-les.

8. Amb el mateix oli, fregiu el bacallà, també una mica, i traieu-lo.

9. Tireu la picada a la cassola i sofregiu-la.

10. Afegiu-hi una mica de pebre vermell, remeneu-ho, tireu-hi l'arròs i torneu-ho a remenar.

11. Tireu-hi el bacallà i l'aigua o caldo (calent o tebi, mai bullint). Removeu-ho i poseu-hi per sobre les patates i els dos tomàquets que quedaven, també tallats a rodanxes, que quedi bonic.

12. Fiqueu-ho al forn a 180-200 ºC durant 40 minuts.

13. Un cop fet l'arròs, deixeu-lo reposar 5 minuts abans de servir-lo.

Variants i altres comentaris

1. Si no heu dessalat el bacallà el dia abans, ho podeu fer el mateix dia canviant més sovint l'aigua i confiant que, sense posar sal a l'arròs, tot plegat quedarà bé. Tampoc he dit res de sal: cadascú que hi posi la que vulgui (per exemple, a l'aigua o el caldo), tenint sempre en compte que ja hi ha el bacallà.

2. A casa l'all cuit ens agrada molt, o sigui que jo a vegades hi poso dues cabeces d'all.

3. Ja heu vist que entre els dos arrossos hi ha diferències: l'un safrà, l'altre pebre vermell; l'un cigrons, l'altre ceba; l'un l'aigua bullint, l'altre tèbia o calenta (mai bullint!); l'un una hora de cocció, l'altre quaranta minuts; l'un quinze minuts de repòs, l'altre cinc... O sigui que, ara que el Toni i el Manolo no ens senten, ja veieu que estem autoritzats a fer-hi canvis, en aquest arròs, al nostre aire, o a fer-ne una versió que sigui una combinació d'aquestes dues. Com deia, feu proves. Queda sempre boníssim.

4. Per si un dia us trobeu que no teniu arròs bomba, el Manolo dona una solució d'emergència per evitar el "perill d'empastrada" si fem servir arròs corrent: aboqueu l'arròs en una paella calenta i torreu-lo, remenant i vigilant que no es cremi. Abans de tirar-lo a la cassola, poseu-lo en un plat per aturar la torrada.

5. El Manolo dona com a opció el caldo de peix fet amb una pastilla d'Avecrem. Jo aquesta opció no la tinc prevista, però bé l'havia de dir...

6. Jo normalment faig arròs perquè me'n sobri: dura dos o tres dies, i continua sent boníssim. Si el trobeu eixut, un cop reescalfat, amaniu-lo amb un raig d'oli d'oliva verge.

7. Certifico que aquest arròs combina perfectament amb un vi negre de la DO Montsant.

.

entrepà d'hamburguesa, alvocat i cebes caramel·litzades

Si sou seguidors del blog d'El Comidista (que està molt bé: receptes bones i en general fàcils, i comentaris divertits), ja sabeu que el Mikel és bastant aficionat a fer versions personals de plats clàssics o tradicionals. Doncs jo avui explicaré aquí una recepta que he fet que és una adaptació d'una de seva. Espero que m'ho sabrà perdonar, el resultat va ser espectacular.


Ingredients per a dues persones

Per a l'hamburguesa
1 o 2 hamburgueses de bou de bona qualitat (segons la gana que tingueu)
1/2 cullerada de romaní sec
1/2 cullerada d'orenga
1/2 cullerada de pebre negre
oli d'oliva
sal

Per a l'alvocat
1 alvocat mitjanet tirant a petit
el suc de mitja llimona
sal

Per a les cebes
200 g de cebetes
25 g de mantega
1/2 culleradeta de farigola seca
1/2 cullerada de sucre moreno
75 ml de vi dolç
pebre negre
sal

Per als entrepans
Dos panets rodons de bona qualitat
mostassa de Dijon

Elaboració

1. Barregem en un bol el romaní, l'orenga, el pebre i la sal amb una cullerada d'oli d'oliva. Pintem les hamburgueses amb la barreja i les deixem fins a l'hora de fregir-les.

2. Pelem les cebetes i esl traiem les arrels.

3. Posem les cebetes en una paella amb la mantega, el sucre, la farigola, la sal i el pebre, i les anem remenant.

4. Quan comencen a estar fetes, hi afegim el vi dolç i les coem tapades uns 20 minuts. Després, si cal, les acabem de coure destapades fins que el líquid s'acabi d'evaporar.

5. Pelem l'alvocat i l'aixafem amb una forquilla o algun altre estri que us vagi bé (jo vaig fer servir el de la foto de la dreta, que no sé com es diu i en teoria em sembla que és per fer mojitos i caipirinhas). El barregem amb el suc de mitja llimona i una mica de sal. Si és madur amb la forquilla ja fareu.

6. Fem les hamburgueses a la paella al gust amb una mica d'oli d'oliva. Si hem optat per la versió lleugera, un cop fetes, les tallem al llarg per la meitat, i suquem la part de dins en l'oli. També podem acabar de fregir-les un cop tallades.

7. Obrim els panets i untem la part de baix amb una mica de mostassa de Dijon. A sobre hi posem l'hamburguesa (o mitja hamburguesa) i el suc que ha desprès, l'alvocat i les cebes, i els tapem.

És un entrepà contundent i deliciós, especial. No s'assembla a cap altre que hagi menjat mai.



La recepta original d'El Comidista la vaig treure del llibre La cocina pop de El Comidista (Barcelona: Plaza Janés, 2012), però també la trobareu aquí, tirant avall.


I si voleu fer una versió vegetariana de la recepta, aneu aquí.

el fricandó de la mare

Un dels millors regals d'aniversari d'aquest any va ser una classe magistral (perquè és la meva mestra) i pràctica (als fogons) alhora de la meva mare: per al dinar de celebració vam fer juntes el seu fricandó, un plat tradicional de la cuina catalana i una de les poques maneres de cuinar la carn que m'ha agradat sempre, des que era una nena.

Ingredients (per a cinc o sis persones)

• 750 g de carn de vedella o bou (millor culatí, i si no peixet; la llata té un nervi al mig), tallada fina
• 1 ceba grossa
• 2 o 3 grans d'all
• 1 tomàquet mitjà ben madur
• farina
• un polsim de sucre
• sal
• aigua

Preparació

1. Enfarinem la carn i la fregim en una paella grandeta amb mig dit d'oli. No ha de quedar gaire feta, només una mica per cada banda. Un cop feta l'anem posant a la cassola del fricandó.

2. Trinxem la ceba i els grans d'all ben petits.

3. Escalfem oli (o net, o el de la carn colat, o barrejat) en una paella també grandeta (pot ser la mateixa, neta) i hi tirem la ceba i l'all. Ho fregim amb el foc fluixet i ho anem remenant. S'ha d'anar fent transparent, fins que la ceba es vegi confitada, transparent i una mica torradeta. Uns vint minuts.

4. Quan el sofregit plora (fa bombolles), hi tirem el tomàquet ratllat i un polsim de sucre. Ho remenem tot i ho tornem a deixar coure.

5. Quan torna a plorar, hi tirem una cullerada de farina, ben escampada per la paella i ho remenem.

6. Quan està ben torradet però tou, hi tirem dos gots d'aigua freda i ho deixem bullir entre cinc i deu minuts, perquè l'aigua agafi el gust del sofregit.

7. Passem la salsa pel colador xinès o pel de reixeta i l'espremem bé (podem passar-hi el líquid més d'una vegada), i la tirem per sobre de la carn. Ho salem, ho tapem i ho deixem coure més o menys mitja hora (una mica més si la carn és de bou), fins que la carn està ben tendra.

Aquest plat, com el rostit, és d'aquells que són més bons fets el dia abans de menjar-los.

Abans de servir-lo, hi podem afegir albergínies tallades a rodanxes fregides o patates tallades a daus, també fregides. També hi podem posar bolets (segons la mare, moixernons) en el moment de colar la salsa.

.

la mona d'aquest any

L'any passat vaig fer una mona mig tradicional mig "cubista". Aquest any les formes han sigut més normaletes, però és una mona de les d'ara, tipus pastís.

Ingredients

• 3 ous grossos o 4 de petits
• 1 iogurt natural
• 2-3 gots de iogurt de sucre
• 1 got de iogurt d'oli d'oliva verge extra (a casa, DO Siurana)
• 3 gots de iogurt de farina (jo n'hi poso un de farina blanca, un de farina integral i un de farina de blat de moro)
• 200 g d'avellanes crues (DOP avellana de Reus)
• 1 pell de llimona
• 1 sobre de llevat
• cobertura de xocolata
• melmelada de gerds (o una altra que us agradi)


Preparació

1. Escalfem el forn, dalt i baix, a 190 ºC.

2. Piquem les avellanes ben fines.

3. Batem, a mà o a màquina, els ous i el sucre fins que estiguin escumosos; després hi anem afegint l'oli, el iogurt, la farina tamisada barrejada amb el llevat, i la llimona. Al final, hi afegim les avellanes.

4. Untem un motllo amb oli o mantega i l'enfarinem. Hi tirem la massa.

5. Abaixem el forn a 170 ºC, el posem a escalfar només per baix i hi fiquem el motllo. S'hi haurà d'estar uns 40 minuts.

6. Un cop fora del forn, deixem refredar el pa de pessic i, un cop fred, l'obrim per la meitat amb un ganivet llarg i de serra, per poder-lo farcir.

7. Untem la meitat de sota del pa de pessic amb la melmelada i la tapem amb l'altra meitat.

8. Desfem la xocolata al microones o al bany maria i l'escampem amb una espàtula per damunt de la mona.

Ja la podem guarnir amb plomes, pollets, ous de Pasqua o el que vulguem. Jo hi he posat nous i plomes.

Variants:

1. Aquesta recepta admet una versió similar a la del cóc ràpid amb torró: en lloc de les avellanes s'hi poden posar 200 g de torró de xixona (o d'un altre). En aquest cas, convé reduir el sucre a 2 gots.

2. També podem posar-hi un iogurt de fruita, i en aquest cas no caldrà llimona.

.

coc ràpid amb torró

¿Encara teniu alguna mitja barra de torró pul·lulant per la cuina o el menjador? Si és així, deu ser que ja no us ve gens de gust menjar-ne –normal– però alhora sou incapaços de llençar menjar en bon estat. Aquesta recepta és una bona manera de resoldre-ho.



Ingredients

• 5 ous

• 300 g de farina de blat (pot ser blanca, integral o una barreja; o un terç de cada i el tercer, de blat de moro)

• 200 g de torró (mitja barra de les petites; pot ser de xixona, d'alacant, de gema...)

• 100 g de sucre moreno (o 150 g si voleu que el coc quedi més dolç)

• 120 ml de llet

• 120 ml d'oli d'oliva verge extra (a casa, Siurana)

• 1 sobre de llevat tipus Royal

• la pell d'una llimona ratllada


Preparació

1. Esmicolem el torró (amb la picadora elèctrica o a mà).

2. Barregem (a mà o amb la batedora elèctrica) els ous i el sucre, i quan està ben escumós hi afegim la llet i l'oli.

3. Tamisem la farina barrejada amb el llevat i ratllem la pell de llimona.

4. Engeguem el forn i l'escalfem a 190 graus per dalt i baix.

5. Afegim la farina i la llimona a la massa, i finalment el torró esmicolat.

6. Untem un motllo amb oli o mantega i l'enfarinem. Hi aboquem la massa.

7. Fiquem el motllo al forn i l'abaixem a 170 graus, ara només per sota (si no, el coc no pujarà).

8. Ho anem vigilant. Estarà fet al cap de 40 minuts, aproximadament.

brownie

És un dels pastissos que tenen més èxit a casa, i si no el faig més sovint és sobretot per raons dietètiques: és una autèntica bomba calòrica i de greixos de tota mena. Sigui com sigui, com que és boníssim i amb mesura es pot menjar de tot, aquí teniu la meva recepta.

Ingredients

150 g de xocolata negra per fondre
200 g d'ametlles (la marcona és la clàssica), d'avellanes, de nous o d'una barreja d'aquestes fruites seques (en la barreja també s'hi poden posar pinyons); senceres o a trossos grossos; del país
250 g de mantega tova
5 ous mitjans o 4 de grossos
250 g de sucre moreno
120 g de farina de blat blanca



Preparació

 1. Foneu la xocolata al microones o al bany maria.

2. Desfeu la mantega al microones (o, amb temps, a temperatura ambient) fins que tingui una textura de pomada, però no pas líquida. Això és important per a la textura final!

3. Bateu els ous afegint-hi el sucre a poc a poc; després la mantega i la xocolata tèbies, i per acabar, la farina tamisada. Aquest pas es pot fer amb el batedor manual o amb la batedora elèctrica.

4. Barregeu la fruita seca amb la barreja anterior fins que quedi ben repartida.

5. Engreixeu un motllo amb oli o mantega i poseu-hi una capa fina de farina. També es pot cobrir de paper de forn.

6. Aboqueu la massa al motllo i alliseu-la amb una espàtula o un ganivet. Abans d'enfornar-la, ha de tenir un  gruix d'entre un i dos dits d'alt. 

7. Jo fico el motllo al forn sense preescalfar. A 180 ºC amb aire (o turbo), i l'hi deixo 20 minuts. A partir d'aquest moment, comproveu si el brownie ja està cuit punxant-lo amb una forquilla o un escuradents. No ha de quedar ni cru ni ressec. Si ha pujat (després baixa) i ha fet una crosteta molt fina, això també vol dir que ja està fet.

9. Un cop fred, es pot menjar com a postres o tallat a rectangles com si fossin galetes. Com a postres, és molt bo combinat amb gelat de cafè o vainilla, o amb sorbet de gerds o mango.

10. Si el talleu a rectangles i creieu que ha de durar més enllà d'unes hores (no sempre passa), guardeu-lo dins una capsa metàl·lica o una carmanyola de vidre.

11. A diferència d'altres receptes de pastissos, en aquesta la mantega no es pot substituir per oli d'oliva.

Podeu trobar més receptes clicant a l'etiqueta "receptes" d'aquí a la dreta.

l'escabetx de la mare

La mare és una cuinera excel·lent, la millor que conec. Tant si és festa com si no, sempre troba l'ocasió de fer-nos alguna cosa bona. L'escabetx de sardina (o sardines en escabetx) n'és una.

Ingredients

1/2 kg de sardines ben fresques
1 gotet de vinagre
1 ceba ben grossa
3 grans d'all (o més) aixafats
2 tires de pela de taronja
100 g de farina
llorer al gust
farigola al gust
oli d'oliva verge extra (a casa, DO Siurana)
pebre vermell dolç

Preparació

1. Enfarineu les sardines i fregiu-les en una paella o, millor, en una cassola de fang. Després poseu-les, intercalades, en un recipient de fang o de vidre.

2. En el mateix oli, si és net, o en oli nou, coeu a foc lent, amb la paella o la cassola tapada, la ceba tallada a tires fines, els alls, les peles de taronja i les herbes aromàtiques. La ceba ha de quedar transparent i ben tova.

3. Quan ja ho tingueu quasi cuit, tireu-hi una culleradeta de pebre vermell i deixeu-ho sofregir una mica més, sense que el pebre es cremi.

4. Tireu-hi un gotet de vinagre i un d'aigua (si us agrada fort, només vinagre), i deixeu-ho coure a foc  lent, destapat, 5 minuts més.

5. Aboqueu  el sofregit per sobre de les sardines. Un cop fred, deixeu-ho unes hores a la nevera i ja estarà a punt.

L'any passat la mare va presentar, amb la col·laboració de l'Anna,  aquesta recepta al concurs dels supermercats Bonpreu, i el jurat la va seleccionar per incloure-la en el llibre que van publicar. Un petit reconeixement que ens va fer molta il·lusió.




.

confitura de mores amb trossets

S'acaba l'estiu i també la temporada de molta fruita bona. Entre altres, les mores. Una manera de poder continuar-ne menjant, una mica més enllà de l'estiu, és fer-ne confitura.

Si no voleu pagar-les a preu d'or al mercat, el supermercat o la fruiteria, i a més voleu gaudir del plaer de seguir tots els passos, de l'esbarzer a la panxa, una bona cosa és començar anant personalment a collir les mores. A partir d'aquí, la recepta. És tan fàcil...

(Les proporcions, evidentment, es poden adaptar a la quantitat de mores que tingueu.)


Ingredients

500 g de mores
200 g de sucre moreno
3 cullerades de suc de llimona


Preparació

1. El dia abans de fer la confitura, poseu tots els ingredients en un recipient de vidre o ceràmica i barregeu-los fins que el sucre estigui ben desfet. Deixeu-ho reposar en un lloc fresc (pot ser la nevera).

2. Poseu-ho en un pot o una cassola i deixeu-ho coure durant una hora a foc lent. Remeneu-ho de tant en tant i aneu aixafant les mores amb una mà de morter. Podeu afegir-hi una mica d'aigua si veieu que la preparació s'eixuga massa, tenint en compte que quan es refredi s'acabarà d'espessir.

3. Un cop cuit, deixeu-ho refredar.

4. Mentrestant podeu esterilitzar els pots on ficareu la confitura bullint-los (hi ha qui diu durant mitja hora, hi ha qui diu que amb deu minuts ja n'hi ha prou) juntament amb les pinces que fareu servir després per treure'ls de l'olla. 

5. I ja podeu omplir els pots ben plens vigilant que no hi quedin bosses d'aire.

6. Un cop ben tapats, deixeu-los una estona de cap per avall perquè es faci el buit.

7. Variant: si no us agrada trobar-hi trossets, podeu triturar la barreja al principi o al final de la cocció, i fins i tot passar-la pel colador xinès. La veritat és que, tot i que és una operació entretinguda, el resultat és molt fi i molt bo.