22 de des. 2018

Bon Nadal i bon 2019, malgrat tot




gener, Baiona


gener, Biarritz


gener, Baiona


ella


març, Elx


maig, besàvia i besneta


juliol, mare i filla

juliol, Nafarroa, Caminho


agost, Islàndia


agost, Islàndia


agost, Islàndia


agost, Islàndia


agost, Islàndia


setembre, Berlín


setembre, Berlín


novembre, Puigsacalm


ella


desembre, Gràcia (Barcelona)


desembre, Casa Batlló (Barcelona)


desembre, Girona


sempre, arreu









.







20 de nov. 2018

L'exposició "Presos Polítics a l'Espanya contemporània" arriba a la Vila de Gràcia

L'exposició censurada a la fira ARCO "Presos Polítics a l'Espanya contemporània", de Santiago Sierra, arriba als Lluïsos de Gràcia (plaça del Nord, 7). Es podrà visitar del 19 de novembre al 2 de desembre. Horari: de dilluns a divendres, a partir de les 5 de la tarda; dissabtes i diumenges, a partir de les 9 del matí.





Organitzada per Òmnium Cultural Gràcia i Lluïsos de Gràcia.








.

4 de nov. 2018

tardor a la serra de l'Obac



Montserrat des de la casa de l'Obac.


Llavors.


Gla.


Contrallum.


Tardor.


La Mola de Sant Llorenç
des de la serra de l'Obac.


Líquens i molsa a la roca.


Falguera menuda a la roca.


Bolet.


Castellsapera amb el Pirineu nevat al fons.


Horitzó avall, fins a Collserola i el mar.
























.

30 de set. 2018

el meu 1-O

Les dues tardes anteriors, el 29 i el 30, vaig portar berenar (o esmorzar) als que passaven la nit al meu col·legi electoral. No em sentia amb forces de fer jo el mateix. El dia 1, a les 6 del matí ja hi era. Plovia. Em vaig anar trobant amics i coneguts, van venir els fills, i al cap d'una estona es va començar a fer una cua per votar.

No vam veure arribar les urnes, però a les 9 hi eren. Els problemes amb el sistema informàtic ho van posar difícil, però a poc a poc vam poder anar votant. Primer la gent gran. Amb el cens universal tot va ser més fàcil.

Ja havien començat a arribar imatges de la policia espanyola i la guàrdia civil agredint votants (aquí, més de 400 vídeos que en són testimoni). No ens ho podíem creure, i no sabíem cap a on mirar, si amunt, avall, a orient o a ponent. Podien venir per qualsevol banda.

Vam protegir el col·legi tot el dia. A estones, amb música. A mitja tarda vaig veure això al Twitter:


Havia anat aguantant, però veure la Neus Català votant em va fer treure tota la tensió i vaig plorar per primera vegada aquell dia.

Vam continuar protegint el col·legi tota la tarda. No sabíem que a aquella hora ja hi havia ordres de parar i hi havia molts nervis i molta tensió.

A la nit, ja a casa, vaig saber que pel maig seria àvia. I vaig tornar a plorar.










.