Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berlín. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Berlín. Mostrar tots els missatges

17 de febr. 2013

en trànsit / Unterwegs

BARCELONA - BERLÍN - FRANKFURT ODER - BERLIN - BARCELONA
GENER 2013 / JANUAR 2013

Aeroport de Barcelona / Flughafen Barcelona








Estacions alemanyes / Deutsche Bahnhöfe











Velocitat / Schnelle









a la Rodalia de Berlín / im Umland von Berlin







el cel/ der Himmel







Flughafen Berlin-Schönefeld / Aeroport de Berlín Schönefeld





25 de gen. 2013

Berlín de nit / Berlin nachts

Ella, noch einmal...




Ben a prop, l'hotel Adlon, un dels escenaris per on es mou Bernie Gunther (arregladet, esclar)...


La Philharmonie, amb l'edifici del Deutsche Bahn al fons a la dreta, a Potsdamerplatz.


Per allà a prop...


La cúpula de l'edifici de la Sony, a Potsdamerplatz.



La Sony i els voltants.


I la nineta dels meus ulls berlinesa, la Fernsehturm. No em canso de mirar-la, ni de fer-li fotos...





22 de gen. 2013

cap de setmana a Berlín / Wochenende in Berlin

De dia.






El riu Spree.


Línies rectes i corbes.



La Butterfly de Henry Moore. Superba, al Tiergarten Park.


Altres racons del Tiergarten Park.




20 de gen. 2009

Berlin Alexanderplatz

El meu cap de setmana a Berlín va començar, efectivament, a Alexanderplatz. És un bon lloc per començar una visita turística pel Mitte, un dels centres de la ciutat, però a més també m'agradava sortir d'aquest punt, no pas per fer un homenatge a la novel·la d'Alfred Döblin, que no he llegit (¿està bé?), sinó a Bernie Gunther, el protagonista no d'una novel·la sinó de quatre: la tetralogia Berlin Noir de Philip Kerr. Molt recomanable per a tothom que li agradi la novel·la negra, i també la història (aquestes quatre novel·les estan molt ben ambientades a l'Alemanya nazi i post Segona Guerra Mundial). Tot i que a la plaça no hi ha cap vestigi anterior al 1945 --només n'hi ha de l'època de l'RDA, uns quants edificis no pas lletjos--, no deixa de ser emocionant imaginar les anades del detectiu/policia a "l'Àlex" --on hi havia el quarter general de la policia criminal nazi--, com en diu ell i com en diuen els berlinesos.

Per algun misteri de les màquines que em fa molta ràbia, se m'han esborrat de la càmera les fotos de dissabte. Sort que va ser el dia que vaig fer més de guiri, tot i que sempre intentes fotografiar els monuments i altres vistes (porta de Brandemburg, Memorial de l'Holocaust, Check-point Charlie, Gendarmenplatz, Reichtag --cúpula de Foster inclosa--, Dom...) des d'una perspectiva més o menys personal.

Per sort, diumenge abans de marxar, i sense saber que m'havia quedat sense fotos, em vaig voler acomiadar d'un dels símbols de la ciutat que més m'han robat el cor, suposo que perquè em permet enllaçar aquesta visita a Berlín amb la que hi vaig fer el 1986, al final de la guerra freda --però llavors no ho sabíem, que s'acostava el final-- i amb el mur a lloc: la Fernseheturm, la torre de la televisió, en territori "oriental".



Per cert, suposo que sabeu qui era en Charlie...

diumenge berlinès

I diumenge vaig poder fer un dia no turístic, gràcies a la Sedinha, una col.lega de la universitat, i en Marcus, que em van portar a una mena d'encants - fira d'artesania, i a passejar pel barri de Prenzlauer Berg, amb coca del sud d'Alemanya i "ein keines Bier" incloses.


El parc del Mur, amb un tros de mur al darrere.


Un carrer del barri, amb la majoria de cases rehabilitades i alguna encara amb els vestigis de la guerra...



Aquí això de la memòria històrica i d'aprendre dels errors del passat sembla que ho tenen més clar que en altres bandes...


A Kastanienallee, una casa que va ser okupada fa anys i que després van comprar (¿o komprar?)... els mateixos okupes!



El Sony Center i la seva cúpula, a Potsdamerplatz. Diumenge estaven preparant la première de l'última pel.li del Brad Pitt, però no el vaig veure. De fet, no vaig pensar a avisar-lo...



El temps ha millorat i la neu s'està fonent, però el riu em continua sorprenent, a mi i a la gent d'aquí: sembla que el que li passa aquest any (Eisschollen inclosos) no passa cada any. Aviam si demà o demà passat us ho puc ensenyar.