26 de nov. 2011

pa florentí de parmesà i romaní

Ingredients per a dues barres allargades

• 500 g de farina de blat blanca que vagi bé per fer pa
• 100 g (llargs) de formatge parmesà acabat de ratllar
• 15 g de llevat fresc (o 7 g de sec, o 7 g de sec actiu)
• 1 culleradeta de sal marina fina
• 1 ou gran batut
• 3 cullerades d'oli d'oliva verge (si és DO Siurana, millor...)
• 220 ml d'aigua tèbia
• 2 cullerades de romaní picat i dues branquetes de romaní (si pot ser, fresc; si no, sec)

Preparació

1. Poseu la farina, el formatge, el llevat (si és fresc, desfet amb una mica d'aigua tèbia), la sal, l'ou batut, l'oli d'oliva, el romaní picat i l'aigua en un bol. Amb una sola mà, barregeu-ho tot per formar una massa.

2. Aboqueu la massa a sobre del marbre de la cuina, una mica enfarinat, i pasteu-la entre 8 i 10 minuts, fins que estigui suau i elàstica. Feu una bola, fiqueu-la en un bol net, cobriu-la amb un drap humit (o, menys recomanable, amb film de plàstic) i deixeu el bol en un lloc càlid (uns 20 ºC) perquè la massa fermenti, fins que dobli el volum (més o menys, tres quarts d'hora).

3. Torneu a abocar la massa al marbre, doneu-hi cops perquè surti l'aire i dividiu-la en dues parts per fer dues barres llarguetes (atreviu-vos a fer-les ben primes, perquè si no ja veieu que després queden més aviat refetetes). Poseu-les en una placa de forn, a sobre de paper de cuinar, feu-hi un o més talls amb un ganivet ben esmolat, cobriu-les i deixeu-les en un lloc càlid una altra vegada perquè fermentin durant més o menys mitja hora, fins que hagin doblat el volum.

4. Mentrestant, escalfeu el forn a 180 ºC per dalt i per baix. Poseu-hi un bol amb aigua o gel perquè faci vapor.

5. Esquitxeu les barres amb una mica d'aigua, tireu-hi una mica de parmesà per sobre i poseu les branquetes de romaní en el tall que heu fet abans.

6. Coeu les barres al forn uns 30 o 35 minuts, o fins que les barres estiguin daurades i cuites.

7. Un cop fora del forn, deixeu-les refredar en una reixeta.


Aquest pa és boníssim...

...sucat amb tomàquet, amanit amb oli d'oliva verge (si pot ser de la DO Siurana, millor...) i amb pernil del bo.
...amb olivada i brie.
...torrat i amb sobrassada.
...tot sol!
...???


(Recepta adaptada del llibre Panes del mundo, de Paul Gayler. Barcelona: Blume, 2007.)


(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)


.

15 de nov. 2011

"Vestida de nit" i "Cucurrucucú paloma"

Sílvia Pérez Cruz canta "Vestida de nit". Lletra, música i interpretació (amb el pare), precioses.

Lletra: Glòria Cruz
Música: Càstor Pérez



Pinto les notes d’una havanera
blava com l’aigua d’un mar antic.
Blanca d’escuma, dolça com l’aire,
gris de gavines, daurada d’imatges,
vestida de nit.

Miro el paisatge, cerco paraules,
que omplin els versos sense neguit.
Els pins m’abracen, sento com callen,
el vent s’emporta tot l’horitzó.


Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.


Els vells em parlen plens de tendresa
d’hores viscudes amb emoció.
Joves encara, forts i valents,
prínceps de xarxa, herois de tempesta,
amics del bon temps.


Els ulls inventen noves històries,
vaixells que tornen d’un lloc de sol.
Porten tonades enamorades.
Dones i Pàtria, veles i flors.


Si pogués fer-me escata
i amagar-me a la platja
per sentir sons i tardes del passat,
d’aquest món d’enyorança,
amor i calma, perfumat de lluna, foc i rom.

Si pogués enfilar-me a l’onada més alta
i guarnir de palmeres el record,
escampant amb canyella totes les cales
i amb petxines fer-lis un bressol.


I una altra versió d'una altra cançó: "Currucucú paloma".

13 de nov. 2011

Avui plovia, a Sant Llorenç del Munt







I sembla que els follets s'han decidit a sortir, amb tanta pluja!









(Assignatura pendent: aprendre a fotografiar gotes de pluja de prop.)

(Contrapunt: toooota la roba estesa mullada una altra vegada, un cop a casa!)

Però el cap de setmana ha donat molt més de si: no us perdeu això.

12 de nov. 2011

bellesa i emoció en estat pur

Els que em coneixen una mica saben que els meus gustos musicals són més aviat limitats: sempre escolto, més o menys, la mateixa música, i no és fàcil que les novetats m'enganxin.

Els que segueixen una mica aquest blog saben que no hi escric gaire. Hi penjo fotos meves, això sí, però els textos no acostumen a ser meus, sinó més aviat articles d'altra gent que em ve de gust difondre.

Però resulta que ahir vaig anar al concert que la Sílvia Pérez Cruz va fer al Teatre Coliseum de Barcelona.

Jo no m'havia emocionat mai en un concert com em vaig emocionar ahir. Era l'emoció que provoca percebre pels sentits la bellesa absoluta. Veu i música. So i gest. Sobrietat. Impostació zero. Zero. Encara ara, pensant-hi, sento aquella sensació de benestar que provoca experimentar la bellesa en estat pur. Calfreds, ahir i ara.

No és el mateix, però per a qui se'n vulgui fer una idea aquí teniu alguna de les cançons que va cantar ahir, en altres versions que he trobat al Youtube.

"Menuda", de Joan Manuel Serrat.

"Pare meu". Lletra de la Maria Cabrera (Marieta!).

"Veinte años". Aquí, amb el seu pare, que es va morir fa un any. El concert d'ahir li retia homenatge.

"He mirat aquesta terra". Poema de Salvador Espriu i música de Raimon. Poema molt bonic, tot serenor i emoció. La cançó de Raimon, preciosa, i aquesta versió també. Amb Toti Soler. Ahir també.

I per acabar, la meva preferida: "Vestida de nit", en la versió més bonica que he trobat a internet. Una havanera composta pels seus pares. Música sublim i una lletra que transmet una serenor i una placidesa infinites. Fixeu-vos-hi, en la lletra. Vers a vers. I en la força de la interpretació. Com dèiem ahir, la Sílvia canta amb tot el cos.

Bellesa i emoció en estat pur. Jo no ho sé explicar millor.

8 de nov. 2011

Joan Solà, de viva veu

Vídeo de l'acte d'homenatge Joan Solà, de viva veu (Institut d'Estudis Catalans, 3 de novembre del 2011; organitzat també per la Universitat de Barcelona, la Universitat de Lleida i Òmnium Cultural)













(Foto meva: Terrassa, 29 de setembre del 2005, conferència sobre Joan Coromines.)

1 de nov. 2011

SceneMob ECOM per la discapacitat

300 persones han aconseguit grabar aquesta preciosa SceneMob ECOM per la discapacitat


¿Creus que pots aconseguir que 30 persones més la puguin veure?


http://www.youtube.com/watch?v=JPWFtapYOXQ


Ajuda'ns a aconseguir que sigui record de visualització a la xarxa.

Envia-ho a la família, als amics, als companys de feina, als pares de l'escola, a la veïna del 5è...

Clica des de l'ordinador de casa, des de la feina, la pda, el cibercafè...

Clica per la discapacitat!

Comptem amb tu!!

Entre tots ho podem aconseguir!!