29 de maig 2012

Alzamora i Capdevila comenten l'actualitat d'avui

VISCA EL SISTEMA

La llibertat no és cap collonada

SEBASTIÀ ALZAMORA | Ara, 29/05/2012
Doncs ja ho tenim: després de tant d'estira-i-arronsa, després de tant de tomba i gira, resulta que el percentatge de pares que han escollit el castellà com a llengua d'escolarització dels seus fills a les Balears es mou entre el 10% i el 15%. Això vol dir que a la resta ja els està bé el sistema actual, amb el català com a llengua vehicular de l'ensenyament, amb un mínim del 50% de les hores lectives en l'idioma de Ramon Llull i de Rafel Nadal, segons la legislació vigent fins a l'entrada en tromba del govern del rumbós José Ramón Bauzá i els seus boys . Un d'ells, el melancòlic conseller d'Educació, Cultura i Farbalans, Rafel M. Bosch, va sortir fa uns dies a explicar-ho en roda de premsa, amb una voluntat evident de posar-se la bena abans de la ferida.

I és que un 10% o un 15% de demanda és molt poqueta cosa, per a un govern que ha fet d'aquesta absurditat el seu cavall de batalla i que, quan se li plantegen discrepàncies, exhibeix la seva majoria absoluta de fa un any com si fos l'as de bastos. Una majoria absoluta no es fa amb un 10% ni amb un 15%, em sembla. Potser per això, el conseller Bosch es va limitar a dir que no es donarien casos d'aules formades només per quatre o cinc alumnes, cosa d'altra banda inevitable si han d'aplicar amb propietat el seu model de separació per idioma matern dels alumnes.

El problema es veia a venir de lluny i ara ja el tenen a les mans, en forma de moniato calent: ¿com pensa el govern Bauzá atendre aquesta demanda del 10% o el 15% que ells mateixos han forçat a emergir? Si no creen als centres públics aquestes aules de només quatre o cinc alumnes serà impossible oferir-los l'ensenyament monolingüe en castellà, i aleshores els pares que l'han triat (votants, al cap i a la fi) se sentiran inevitablement decebuts i enganyats. L'electorat ja les té, aquestes bromes. ¿I com es poden segregar aules només per a quatre o cinc alumnes, en un sistema escolar retallat fins a les genives i amb una comunitat educativa emprenyada després de tot un any d'ingerències, intromissions i mala vida promoguda sistemàticament per la conselleria del ram? A nosaltres no se'ns acudeix cap manera potable de fer lligar aquest allioli, però això no té cap importància: el que és rellevant és que els que se l'han inventat tampoc no tenen ni idea de com fer-ho. Un exemple més de la tasca de govern d'un executiu seriós i valent (Bauzá dixit ) que fa el que s'ha de fer (ídem).

Per tot això, al conseller Bosch només se li va acudir felicitar-se per haver procurat "la llibertat" dels pares. Deu ser el concepte de llibertat que ha mostrat ell mateix en enviar treballadors de la seva conselleria a requisar els llaços en favor de la llengua que alumnes i professors pengen als centres com a senyal de protesta de les seves irrisòries polítiques. La llibertat, com sens dubte sap el senyor Bosch -que abans de conseller va ser pedagog-, no es pot confondre mai amb un resultat electoral. I encara menys amb les collonades d'un gabinet d'obcecats.


El pitjor de Bankia no són els diners

CARLES CAPDEVILA | Ara, 29/05/2012
El pitjor de Bankia no és com van caure ahir les seves accions, que ara a més a més són nostres. El pitjor de Bankia no és que ha fet perdre encara més crèdit d'Espanya als mercats i a la premsa més influent del món. El pitjor de Bankia no són els 23.000 milions que hi enterrarem, ni els que vindran. El pitjor de Bankia no és que confirma que una politització desvergonyida pot portar a forats escandalosos. El pitjor de Bankia no és saber que encara estan guanyant temps esperant un miracle, i com que no arribarà caldrà abocar-hi més diners.

El pitjor del forat econòmic, ètic, estètic, legal i polític de Bankia, amb diferència, és que forada la nostra moral. Dispara la pitjor de les primes de risc, el risc que no ens creguem res, el risc que no ens doni la gana d'assumir més responsabilitats individuals, el risc de sentir-nos estafats, el risc que els que han tancat el negoci només per falta d'un crèdit pont se sentin directament robats, el risc que s'acabi per sempre la paciència amb les mesures que caldrà anar prenent. I això seria el més terrible, perquè només ens en sortirem si creiem en alguna cosa, i per fer esforços cal saber cap on anem i cal tenir la certesa que qui se'n rigui ho pagarà car, que és exactament el contrari del que està passant. Ara no paguen els desastres, sinó que els paguem la festa indecent.

28 de maig 2012

el Col·lectiu Emma

Una recomanació: el Col·lectiu Emma. Ells mateixos ens expliquen qui són:

El Col·lectiu Emma som un grup de catalans que volem que el món ens conegui com som, no com diuen que som. Per això volem respondre a visions esbiaixades que es donin sobre els catalans a la premsa internacional. També volem reservar un espai per a les opinions favorables que trobem en diaris de paper o electrònics que tenen ressò internacional.

----

A suggestion: the Col·lectiu Emma. They explain themselves who they are:

Col·lectiu Emma is a network of Catalans and non-Catalans living in different countries who have made it their job to try and set the record straight on news items published in the international press relating to various aspects of Catalan society.

27 de maig 2012

"Explicacions i responsabilitats", article de Sebastià Alzamora

VISCA EL SISTEMA

Explicacions i responsabilitats

SEBASTIÀ ALZAMORA | Ara, 27/05/2012

El nou president de Bankia, José Ignacio Goirigolzarri, va fer ahir un d'aquests exercicis de prestidigitació verbal que tan entretinguts ens tenen en els últims temps: un tecnicisme per aquí, una excusa barata per allà, tot plegat amanit amb la imprescindible dosi de fatxenderia i prepotència, i aquí (a Bankia) no hi ha hagut mai mala gestió. Tampoc no hi ha cap responsabilitat per depurar, ni pel que fa a Don Rodrigo ni als que li reien les gràcies. Ben al contrari: tot va anar com una seda, cosa de la qual ens felicitem perquè, si per mala sort hagués arribat a anar malament, potser hauríem d'empenyorar la dentadura de la iaia per pagar la nostra part alíquota del cataclisme bankista. Res en aquesta mà, res en l'altra, i de cop sobtat apareix de dins el copalta el conill d'una gestió impecable. Il·lusionisme fi. Acabada la funció, el gran Goirigolzarri va passar la gorra: 19.000 milions més de l'erari públic, que en qualsevol cas, va voler precisar, no s'han d'entendre com a ajudes ni inversió a fons perdut, sinó com a capitalització. Això ens va deixar a tots molt més tranquils, i ens va fer prorrompre en visques i aplaudiments.

Els partits polítics, en canvi, sempre tan insensibles a aquesta mena de coses, van preferir mostrar-se escèptics davant els jocs de mans del president de Bankia, com aquell espectador displicent que diu, sí home, si jo ja sé que duies el conill amagat dins un camal dels pantalons. Només el PP va voler fer veure que li havia agradat el xou, més que res perquè els seus dirigents en són, alhora, els principals espònsors. La resta, però, es van decantar per l'opció de mostrar-se indignats en vista de tanta barra i demanar explicacions i responsabilitats.

És una sort que ho facin, perquè nosaltres, els espectadors, altrament coneguts com a ciutadans, també en demanem, d'explicacions i responsabilitats, començant per les dels mateixos partits polítics. Sobretot als que tenen representació en el consell d'administració de Bankia, però també als que no en tenen: ¿de veritat tots ells ja sabien com anava el truc? I, si era així, per què no deien res? O formulat d'una altra manera: ¿de veritat els nostres capitostos ignoraven que la sortida a la borsa de Bankia era un ball de Carnaval abocat inevitablement al precipici? ¿Són lents de reflexos o és que estan a la lluna? Entre una opció i l'altra sobresurt aquest home que es diu Rubalcaba, que era vicepresident del govern d'Espanya quan es va cometre la fusió freda (una glaciació, més aviat) entre Caja Madrid i Bancaixa, i que ara es fa el sorprès i va pel món exigint justícia social i control del diner públic.

O bé els polítics no sabien res del que passava a Bankia, o bé ho sabien i es feien (i es fan) l'orni. El primer supòsit els converteix en una colla d'incompetents; el segon en una tropa de pocavergonyes: la suma de tots dos els deixa com a còmplices necessaris d'una màfia que ens està plomant a tots de viu en viu. Marqui vostè amb una X l'opció que li sembli menys desoladora.

"Aprenents d'Aguirre", article de Toni Soler

FORA DE TEST
Aprenents d'Aguirre
TONI SOLER | Ara, 27/05/2012

Sánchez-Camacho i companyia necessiten imperiosament que no es parli del pacte fiscal. Els surt molt més a compte atiar el conflicte lingüístic.

NUMERETS. S'ha parlat molt de l'estirabot d'Esperanza Aguirre en vigílies de la final de la Copa del Rei. S'ha atribuït a una maniobra escapista per part de la lideresa , que necessita excitar les baixes passions per desviar l'excessiva atenció mediàtica sobre l'escàndol (creixent) de Bankia, la hisenda autonòmica i certes ramificacions capitalines de la trama Gürtel. Però ha passat més desapercebuda una maniobra semblant assajada pel PP català, de manera encara més barroera, però amb idèntics objectius. El grup d'Alícia Sánchez-Camacho ha demanat oficialment al president i als consellers de la Generalitat que alternin el català i el castellà en les seves intervencions públiques, una mica per normalitat (malaguanyat concepte!) i una mica per cortesia [sic] envers la població de llengua materna castellana.

La proposta és, com diuen a Figueres, una solemne bertranada, que només tenia l'objectiu de muntar un numeret a la cambra catalana, cosa que per desgràcia es va complir; l'espectacle va ser de baix nivell, perquè aquestes coses les fa molt millor l'Albert Rivera. Però el cas és que així vam estar tots plegats -polítics, premsa i ciutadania- distrets i/o emprenyats, després de veure com s'intenta humiliar novament la llengua del país, com a càstig per no haver desaparegut del tot quan li tocava, és a dir, quan els pares d'alguns dels dirigents del PP remenaven les cireres -i en algun cas, el sabre.

MOSSEGAR L'ESQUER. El fet és lamentable, però se'n deriven conclusions molt reveladores. Si el PP mira de fer bascular el debat català cap a l'idioma i la identitat -temes que històricament considerava "que no interessen a la gent"- és que realment està preocupat per les seves expectatives, confirmades en enquestes recents. No n'hi ha per menys: la credibilitat del govern de Rajoy està per terra, mentre que a Catalunya CiU ha aconseguit espolsar-se part de la pressió que rep per les retallades fent que el debat polític orbiti entorn de la fiscalitat. En aquest terreny, el PP se sent feble perquè no té autonomia de decisió ni arguments reals per oposar-se a la indignació ciutadana. Per tant, Sánchez-Camacho i companyia necessiten -ho necessiten imperiosament- que no es parli del pacte fiscal, ni de res que tingui a veure amb el malmès benestar de la població catalana, parli en la llengua que parli. Als populars els surt molt més a compte atiar el conflicte lingüístic, amb l'esperança que algú mossegui l'esquer, la cosa pugi de to i es confirmi la falsa premissa que la sobirania és una amenaça per a la convivència dins de Catalunya. És el que han fet tota la vida els bombers piròmans, és el que ha fet Esperanza Aguirre, és el que fa la caverna impresa, posant el pedrot de Gibraltar a tota portada, perquè tapi els milers de milions d'euros que ens costarà Bankia. Però el fet que sigui una maniobra matussera no vol dir que no sigui perillosa, tractant-se del futur de l'idioma i de la cohesió nacional. Tant de bo a Catalunya no hi hagi gaire gent prou beneita per caure en aquesta trampa.

25 de maig 2012

la llengua a l'escola (2)

Arriben bones notícies de llevant... A veure si el resultat és que hi ha tan poques sol·licituds que la cosa no dóna per obrir aules. Aquesta seria la bona notícia, la que demostraria que hi ha vegades que la política --alguns polítics-- no pot modificar determinades realitats per molt que ho intentin, que no poden amb la gent.

Menorca

"Part forana" de Mallorca

Gràcies, Júlia!


Gràcies, Roser!


23 de maig 2012

la llengua a l'escola

La Conselleria d'Educació balear declara la guerra a la pau lingüística

La Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC) denuncia la salvatjada de la Conselleria d'educació del Govern de les Illes Balears d'imposar la segregació dels infants de les Illes per raó de llengua. Per ordres directes de Madrid enguany donaran l'opció de triar de fer el primer ensenyament en espanyol o en català. Per tant, uns nins ho faran com fins ara en català i els altres companys en espanyol, provocant el caos a les escoles de les Illes i destruint l'exemplar pau lingüística que hi havia fins ara.

D'aquesta manera marcaran i enfrontaran els nens des del primer ensenyament en nom de la "llibertat d'elecció" que és el mateix que dir la llibertat a ignorar el català o la llibertat a la segregació dels infants. Una falsa" llibertat" que mostra el nivell d'esclavatge i d'ignorància dels servidors fidels de les consignes genocides de Madrid dictades per una extrema dreta espanyolista i que els lacais del PP balear acompleixen per continuar ostentant el poder.

Optar pel català i matricular en català significa matricular en futur, en qualitat i en cohesió social, matricular en espanyol significa segregació, ignorància del país i atemptar contra el dret a la igualtat i els drets lingüístics dels infants, "que són uns drets democràtics bàsics que tot Estat democràtic hauria de respectar".

La FOLC crida la comunitat educativa a la desobediència civil i a reflexionar sobre la necessitat de fugir definitivament d'aquest context espanyol cada dia que passa més opressor.

Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC)

En nom de les entitats següents:

Àgora Literària de Ponent, Àgora Literària dels Països Catalans, Amics de la Llengua Catalana, Angelets de la Terra, Arrels dels Països Catalans, /Arxiu de Tradicions de l'Alguer, Associació Cívica de Guardamar, /Associació Cívica El Tempir, Associació Cívica pel Valencià l'Antina de Santa Pola, Associació Cívica per a la Normalització Valencià, Associació Cívica Valenciana Tirant lo Blanc, Associació Cultural Alambor, Associació Cultural Artur Bladé i Desumvila, Associació Cultural del Matarranya, Associació Cultural El Raig de Crevillent, Associació Cultural Serra Grossa, Associació d'Amics de l'Escola Comte Guifré de Perpinyà, Associació de Joves Escriptors en Llengua Catalana (AJELC), L'Associació Josep-Narcís Roca i Ferreras, Associació Llengua Nacional, Associació per la Llengua, Associació SAC XIROI, Associació Tallers per la Llengua, CAPPEPV- Coordinadora d'Alumnes, Pares i Professors per l'Ensenyament Públic en Valencià, CAPPEPV- Marina Alta, Casal Argentí a Barcelona, Català sempre, Centre Cultural- Casal Jaume I de Perpinyà, Centre d'Estudis Lingüístics i Literaris (CEL), Centre d'Estudis Solivellencs, Cercle XXI, Col·lectiu de la Llengua i la Cultura de Castelló, Coordinadora d'Associacions per la Llengua (CAL), Coordinadora de l'Alcoià- Comtat pel Valencià, Coordinadora de la Plana Baixa Ensenyament en Valencià, Coordinadora de la Vall d'Albaida per la Defensa i l'Ús del Valencià, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Costera, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Marina Baixa, Coordinadora Escoles d'Ensenyament en Valencià de la Ribera Alta, Coordinadora pel Valencià Camp de Túria, Coordinadora pel Valencià de les Valls del Vinalopó, Coordinadora pel Valencià El Guaix d'Horta Sud, Coordinadora pel Valencià Horta Nord, Coordinadora per l'Ensenyament en Valencià del Camp de Morvedre, Coordinadora Safor- Valldigna pel Valencià, Cultural Nord, Dignitat Nacional, Escola Catalana, Escola Valenciana. Federació d'Associacions per la Llengua, Espai País Valencià, Falla El Raconet, Falla del Port de Cullera, Federació per a la Defensa de la Llengua i la Cultura Catalana a Perpinyà, Freecatalonia, Fundació d'Estudis Històrics de Catalunya, Fundació Privada Esport Català, Institució Cultural de la Franja de Ponent, Joves de Mallorca per la Llengua, La Crida del Segle XXI, Obra Cultural Balear (OCB), Òmnium Cultural de Catalunya-Nord, Òmnium Cultural Reus - Baix Camp, Organització Capital de la Cultura Catalana, Parlacatala.org, Plataforma per la llengua, Plataforma per la Llengua d'Eivissa i Formentera, Softcatalà, STEI-i, STEPV- Intersindical Valenciana, /Units - Associació Internacional de Voluntariat i /Veu Pròpia, Xarxa Cultural de l'Ebre i de Ponent.

20 de maig 2012

Avui Gabriel Ferrater hauria fet noranta anys: #90ambFerrater

Considerat com un dels intel·lectuals catalans més importants del segle XX i autor d'una obra poètica que va trencar motllos i va influir tota la poesia que es va escriure després, sembla que Ferrater no rebrà cap homenatge oficial en aquest aniversari.

Conscient que, malgrat aquesta mancança, l'obra i la figura de Ferrater és vigent i estimada per moltes persones, i seguint una iniciativa de David Figueres Masip al Facebook, us convido a tots els que tingueu alguna mena de tribuna o senzillament als que considereu que val la pena de recordar-se d'ell, que us uniu a aquesta celebració.

Fem que els seus versos, les seves paraules, siguin presentes a la xarxa.


LA CIUTAT

Plena de carrers per on he tombat
per no passar els indrets que em coneixien.
Plena de veus que m'han cridat pel nom.
Plena de cambres on he cobrat records.
Plena de finestres des d'on he vist créixer
les piles de sols i de pluges que se m'han fet anys.
Plena de dones que he seguit amb la vista.
Plena de nens que només sabran
coses que jo sé, i que no vull dir-los.

Gabriel Ferrater, Les dones i els dies


Enllaços sobre Gabriel Ferrater
Lletra
AELC
VISAT
Mag Poesia
Corpus literari
Un fres de mores negres (Enric Blanes)
Ferrateriana (dins Els dies i les dones - David Figueres)
Metrònom Ferrater (bloc del documental homònim)
Metrònom Ferrater (per veure el documental)

També podeu participar en l'homenatge des de Twitter amb l'etiqueta #90ambFerrater.


18 de maig 2012

el Boss a Barcelona

Concert meravellós de Bruce Springsteen ahir a Barcelona! Vam acabar exhaustos però ben contents. La combinació de cançons noves i antigues --no totes les més típiques-- va estar molt bé. La posada en escena, senzilla, com sempre, però molt bonica. I les versions noves de cançons ja conegudes, amb un aire soul preciós. I la presentació en societat del nou saxofonista, Jake Clemons, que, tot i no tenir la potència de l'oncle, va fer una actuació meravellosa i ens va arribar al cor.

Un tast del que n'ha dit la premsa: l'Ara, el Diari de Balears i El País.

En fi, que em falten paraules. Un capítol més de la història d'amor entre el Boss i nosaltres. I que en vinguin molts més!!!

A més a més, aquest concert per mi va ser mooolt especial: era la primera vegada que els meus fills, que han mamat Springsteen des del bressol (literalment, i de fet des d'abans de néixer!), anaven a un concert seu. Va ser molt emocionant tenir-los al costat i notar com xalaven veient-lo en directe i comprovant per ells mateixos una cosa que jo els havia dit moltíssimes vegades: que el directe de Bruce Springsteen és únic.


(Fotos de Jo Lopez, publicades al web oficial de Springsteen.)

16 de maig 2012

Joan Francesc Mira a la UB

Conferència de cloenda del Màster en Assessorament Lingüístic, Gestió del Multilingüisme i Serveis Editorials

Literatura, traducció, literatures

Dimecres 23 de maig del 2012
6 de la tarda

Aula 1.1 de l'Edifici Josep Carner de la Facultat de Filologia de la Universitat de Barcelona

Vinguen els temps que vinguen, el llibre serà encara el gran vehicle: les paraules escrites, sobre pàgines de paper o sense paper, i si pot ser ben compostes, correctes i netes. La vida és breu, però afortunadament l’art –l’art d’escriure i de llegir– és tan extens que ens permet “ser” moderns i antics, homes i dones, infants i ancians, i habitants de qualsevol època o país. Poc més podem demanar, en aquesta vida tan curta, ara que el món és redó i que tota la literatura és nostra. (Joan Francesc Mira)

Més informació al web del Departament de Filologia Catalana de la Universitat de Barcelona


13 de maig 2012

capvespre a Portsmouth

Aquest dissabte al vespre, un cop acabat el congrés, he fet un llarg passeig de tres hores, quasi de comiat, per la zona antiga de Portsmouth. El passeig m'ha proporcionat unes quantes sorpreses, totes molt agradables. Mentrestant, ja ho veureu, s'anava fent de nit.
















9 de maig 2012

Erasmus

L'EDITORIAL

Erasmus: la cara més exitosa d'Europa


Ara, 09/05/2012

Enmig d'una Europa convulsa, una Europa que viu atrapada per la crisi econòmica, que veu atònita com ressorgeixen la ultradreta i els populismes, amb la moneda comuna sotmesa a grans tensions i la construcció política encallada, ens arriba una bona notícia. Es tracta de l'èxit del programa universitari Erasmus, que ara celebra el seu primer quart de segle d'existència amb un bagatge quantitatiu i qualitatiu més que notable.

Dos milions i mig d'universitaris s'han acollit als programes d'intercanvi d'estudis promoguts per Erasmus des del 1987, amb un creixement que ha arribat a la xifra rècord del curs passat: 231.000 estudiants (l'any que es va iniciar l'aventura s'hi van apuntar 3.244 alumnes). Actualment hi participen 32 països, incloent-n'hi alguns de fora de la Unió Europea: Croàcia, Islàndia, Liechtenstein, Noruega i Turquia.

L'èxit del programa Erasmus ha fet que, malgrat la crisi, el seu pressupost hagi augmentat un 2% en el curs actual, tot i que els diners rebuts pels alumnes s'hagin reduït una mica a causa de l'increment de participació, i amb importants diferències entre països: la mitjana europea són 230 euros mensuals (l'espanyola, 133). Amb tot, Espanya és l'estat que més estudiants envia fora (uns 36.000) i també el que més en rep (un 16% del total), i té set universitats entre les deu més receptores, incloent-hi la de València (segona classificada), la Politècnica de València (sisena) i l'Autònoma de Barcelona (desena); la Universitat de Barcelona és la tretzena.

Malgrat els desequilibris entre països i malgrat la migradesa de les beques, en aquestes dues dècades i mitja aquest programa de mobilitat estudiantil sens dubte ha fet més per la cohesió europea que moltes polítiques econòmiques, culturals i d'altres tipus. I ho ha fet incidint en la formació i el coneixement de la població jove, és a dir, incidint en el futur. Ara més que mai, la continuïtat del programa Erasmus és necessària i és una garantia per a l'Europa de les persones i del diàleg.

6 de maig 2012

El mapa al revés

JOSEP RAMONEDA | Ara, 06/05/2012

Al museu de la Casbah de Tànger hi ha un mapa del segle XII, del geògraf Muhammad al-Idrisi, que ens ensenya el món a l'inrevés de com estem acostumats a veure'l. El sud és a la meitat superior i el nord, a la meitat inferior. La posició és molt important. La perspectiva des de la qual mirem el món té molt a veure amb la visió que en tenim.

Des de l'altre cantó de l'estret hi ha probablement una imatge idealitzada d'Europa que fa que molta gent hi vagi a la desesperada a buscar-se la vida. Però també hi ha la imatge de l'arrogància d'una Europa que posa la mort com a peatge d'entrada. Des del sud es veuen els esforços per fer del Mediterrani una barrera, i es veuen les ignominioses tanques de Ceuta i Melilla que el govern Zapatero va voler convertir en inexpugnables i només va aconseguir que els preus de les màfies per passar les persones s'incrementessin i que el nombre dels que deixaven la vida al mar augmentés.

El gran problema de l'Àfrica és que només n'arriben les males notícies o els tòpics de postal que la presenten com una reserva exòtica del món. Per un cantó, guerres per l'aigua, pels minerals, pels diamants, matances, nens soldat, dictadures, corrupció, estats fallits, tràfic de persones i de drogues, misèria. Per l'altre, el mite del salvatge, del primitivisme i de les feres i dels grans animals, carn de canó dels safaris cinegètics i dels safaris fotogràfics, versió per a sainet de la mentalitat colonial. Amb un element afegit: Occident no reconeix mai cap responsabilitat en els grans conflictes africans, quan sovint són batalles camuflades entre els grans actors mundials, començant pels Estats Units i la Xina, pel control i l'explotació de les riqueses naturals.

La metàfora de la inversió del mapa vol dir, per començar, que l'Àfrica necessita més visibilitat, perquè hi passen massa coses, i tenim poques claus per entendre-les i poca curiositat per aprendre'n. El mapa al revés ens ofereix un missatge molt elemental: de l'experiència del colonialisme no n'hem estat capaços d'aprendre que el món no pot ser a imatge i semblança d'Occident. Europa, ni quan s'enfonsa, és capaç de superar aquesta fantasia.

---

Comentaris d'un lector (Penya1992, Cabrera de Mar):

Sr. Ramoneda, fa més de 15 anys que lluito contra la mala informació respecte aquest continent. No en conec gairebé res i a la vegada, disculpim l'atreviment, em dóna la sensació que en sé molt més que molts que hi han estat cent vegades.

Durant aquests 15 anys m'he barellat amb desenes de converses que, excepte algun país en concret, el continent tenia cada vegada més qualitat de vida. Les guerres s'han reduit, els episodis de fam també i quan apareixen, l'ajuda internacional és brutal. Mai ningú em va donar la raó. Però que dius, tio? Com pots dir això?

La diferència respecte "la gent" (disculpim de nou l'excés de ego) és que jo apareixia amb informes de la ONU, de la FAO, de la OMS. Me'ls baixava d'Internet i analitzava l'evolució dels paràmetres com la mortalitat infantil, l'esperança de vida, la renta per càpita, les ràtios de l'evolució nutricional, l'evolució del nombre de dictadures i democràcies.

Fa 3 anys vaig anar a buscar la meva filla a Etiòpia. L'única vegada que he estat físicament a l'Àfrica. I vaig fer La Pregunta. "Evidentment!" em va dir molta gent, "No es pot comparar el país en fa 10 anys! les coses han millorat molt, per favor!" I tu, amb ulls occidentals, si volies, podies portar-te milers d'imatges duríssimes cap a casa per no creure allò que em deien, les mateixes imatges que ens aporta el periodisme i que, sense ser mentida en sí mateixes, si que ha estat una gran mentida, perquè el periodisme mai ha fet la feina d'un anàlisi real, només s'ha preocupat del drama. Quin gran exemple d'això, Etiòpia.

-

Àfrica és immensa. El nom Àfrica és absurd per comentar cap aspecte vital. Quan vaig ser a Addis Abeba, vaig aprendre una mica el seu idioma, l'Amarinya (ho vaig aprendre per Internet (youtube), perquè Internet és brutal). Només 30 kilòmetres al nord ja parlaven Tigrinya. 200 kms al sud parlaven Sidamo. 78 milions de persones, centenars de cultures, més de 50 idiomes, tribus, zones seques amb moltes mosques (les de la tele), zones frondoses, verdes, cascades d'aigua del Nil Blau (gairebé mai les de la tele). Inabordable un sol país. Inabordable Àfrica.

El mal que ha fet el periodisme a Occident respecte aquest continent és infinit. Ignorància doble. Ignorància en sí mateixa i el filtre per publicar només la informació nefasta. Quan hem vist una família etíop foten-se un banquet?

És al llarg d'aquests anys que ja he arribat a la conclusió que el periodisme visible, no reflecteix la realitat. Mai els mitjans podran fer-ho. D'entrada, els 5 minuts d'esports per cada 30 minuts no són molt representatius del món. El periodisme és un magazine de singularitats, drames i selecció de curiositats. Les gran masses en silenci, tota aquella realitat que va bé, que millora, mai apareix a les notícies. O amb molta dificultat.

Acabant amb "el mapa al revés". La majoria del Japó no va patir radioactivitat. La majoria d'Etiòpia no és seca amb mosques. La majoria de catalans no som ni indignats ni ens manifestem contra les retallades. La majoria de gent a Espanya (encara) té feina (75%). La immensa majoria de la gent no es cola en el transport públic (>95%). No hi ha més sunamis que fa 100 anys, no hi ha més tornados que fa 100 anys.

Hi ha més periodistes, hi més càmeres professionals i amateurs per tot el món, hi ha més xarxes socials, hi ha you tube, twitter, hi ha més mòbils. I malgrat això, és molt difícil que reflectim la majoria, sempre publicitem la singularitat. Això ha passat i passa amb Àfrica. Però passa cada dia aquí, al costat de casa.

------

Tot plegat, em fa pensar i em desconcerta...

la Lluna avui...

...a Barcelona ha estat bona part del vespre mig tapada pels núvols. Més tard, el cel s'ha aclarit una mica, però ella ja estava alta i l'efecte espectacular s'havia diluït bastant.






5 de maig 2012

un glop de frescor primaveral



Batut vermell

• Un grapadet de gerds
• Un grapadet de maduixots
• Una cullerada generosa de sorbet de llimona
• Mig got de llet de civada

Tot ben fresc i batut amb la batedora.

Saludable, saborós i refrescant. Ideal a mitja tarda (o a mig matí, o...).



(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)