Per què fracassen les nacions?

IGNASI ARAGAY, Ara 04/10/2014

Com que avui m’acompanya l’ombra d’Eugeni d’Ors, el gran Xènius, provaré d’enlairar la mirada. Quin és avui el debat al món? No ens enganyem, en realitat és el debat de sempre: com assegurar la prosperitat i com repartir-la equitativament. Després d’un segle XX caracteritzat per la recerca de les solucions radicals (per no dir-ne màgiques: socialisme o feixisme; per cert, D’Ors imaginava un imperialisme...), ara hem de tornar a començar amb el cap més fred i el cor menys accelerat.

Mirem-ho desapassionadament: per si sol, el creixement econòmic no és suficient, ha d’anar acompanyat d’un bon funcionament de les institucions. Són vasos comunicants, es necessiten mútuament. Sense democràcia difícilment hi ha un progrés sostingut. Malgrat les aparences, el futur de la Xina no està tan clar. El futur d’Europa depèn de la capacitat de saber construir una unitat política europea que sigui alhora forta i autènticament democràtica. Els governs absoluts o dictatorials tendeixen a la feblesa econòmica, l’excessiva concentració de poder és ineficaç perquè senzillament paralitza la iniciativa individual. En canvi, unes institucions poroses, flexibles, que deixen marge a l’actuació personal i regional però alhora preocupades per la igualtat d’oportunitats, al capdavall sempre resulten més eficaces. La llibertat és creativa, productiva.

Tot això té molt a veure amb Catalunya, amb la d’avui, amb la d’Eugeni d’Ors, amb la de... La societat catalana ha arribat al convenciment que Espanya fa massa temps que està instal·lada en la ineficiència, que fa segles que tendeix a un poder arbitrari, centralitzat i mal organitzat, que la seva actual cultura democràtica és estantissa, gens arrelada. Si vols progressar, Espanya no et serveix. Com explica l’assaig Why nations fail(en castellà, a Deusto Ediciones), de Daron Acemoglu, del MIT i James A. Robinson, de Harvard, és una societat que històricament, des del segle XVII, ha anat perdent el tren de la modernitat: l’or d’Amèrica va fer molt de mal o, dit d’una altra manera, va ser molt mal gestionat. No va servir per impulsar una burgesia comercial i urbana que, de retruc, frenés la tendència absolutista i al capdavall portés la industrialització, l’educació, el progrés! Tot això precisament és el que va saber fer Anglaterra. I tot això és el que va fer a mitges Catalunya, amb una sabata i una espardenya (això últim no ho expliquen Acemoglu i Robinson: ells ens posen al mateix sac espanyol).

El cas és que amb Espanya la majoria de cops ens hem quedat a mitges. A vegades ha semblat que tocàvem la modernitat i el progrés, però al final tot acabava amb una patacada, normalment de caràcter militar i intolerant. I tornem a començar. La decepció d’aquests darrers anys, de la Transició ençà, té a veure amb unes expectatives excessives. Aquest cop ens va semblar que la democràcia espanyola era el camí de la modernitat, i quasi quaranta anys després de la mort del dictador ens trobem amb un déjà-vu. La història de sempre: Espanya, i Catalunya amb ella, no ha sabut aprofitar l’empenta i l’or d’Europa (els ajuts comunitaris), no ha sabut construir una democràcia autoexigent: ni ha assegurat el seu autèntic progrés material ni el que ha aconseguit l’ha repartit racionalment. Ha bastit un poder endogàmic, desconfiat de la ciutadania més creativa, de la pluralitat de la seva gent. Catalunya, que inicialment s’hi havia apuntat confiada, ha acabat fastiguejada. I així estem. Amb ganes de buscar altres oportunitats.




.

collage d'avui

Aquest dies sentim una emoció molt especial --i també una mica d'inquietud, per què ens hem d'enganyar-- per la sensació insòlita de viure, de debò, un moment històric.

Un mica de resum, amb unes quantes imatges, textos i frases:

Primer:




Després...




Ahir, unitat d'acció dels partits que donen suport a la consulta:

I avui mateix, suport massiu dels ajuntaments:





Reaccions de la premsa internacional a "la cimera de la unitat" d'ahir:

L'agència Bloomberg

La BBC

The Wall Street Journal

I més a Vilaweb.



I mentrestant, ¿què passa més cap a ponent?:

La plataforma Castor: a pagar tots a l'amic Florentino i els seus

Això tan bonic de les targetes en B de Bankia, també a pagar

La inversió de l'Estat a Catalunya, les Illes i el País Valencià, ben migradeta...

Declaracions de gran nivell del "nous" dirigents:

I la reforma educativa de Wert, i el TIL a les Illes Balears, i l'absència de mitjans de comunicació en català al País Valencià, i el LAPAO i el LAPAPYP a la Franja... Etc. Etc. Etc. En fi, que fa venir unes ganes de quedar-se a Espanya...



Més:

Jo hi confie, per Vicent Partal





.

ara és l'hora!

¿Us enrecordeu de quan només demanàvem seleccions catalanes? Doncs hem arribat fins aquí. Avui comença un compte enrere que no sabem ni com ni quan s'acabarà. De moment, convocats per al 9-N. Nervis i emoció.

La convocatòria del referèndum ha tingut un gran ressò en els mitjans de comunicació de tot el món. La BBC, com a mostra. Aquí i aquí, resums i enllaços.

#araéslhora
#VolemVotar
#WeCatalanswanttovote
#Catalanswanttovote
#Catalunya
#Catalonia
#Katalonien
#independència
#independence
#Unabhängigkeit
#9N
#9N2014

una petició a Change.org per canviar... Change.org!!!

Segur que molts de vosaltres heu firmat alguna petició de Change.org que us ha semblat justa. Doncs bé, ara n'hi ha una per demanar que entre les llengües del perfil hi hagi el català.

O sigui, que si us sembla just, ja ho sabeu: firmeu una petició de Change.org per canviar Change.org!!! Clicant aquí hi anireu a parar.

la millor notícia del dia, sense dubte!

Notícia que podeu llegir aquí, però que vull conservar al blog. He destacat en negreta els dos arguments en què es basa l'anul·lació.

(Després també han vingut la confirmació que la reforma de la llei de l'avortament no tirarà endavant i la dimissió de Gallardón. Un gran dia, sí!)


-------------------------

El Tribunal Superior de Justícia de les Balears anul·la el decret de trilingüisme de Bauzá

El Govern Balear ha incomplert amb la seva obligació d'escoltar a la UIB en tot allò referent a la llengua catalana, destaca la sala del contenciós-administratiu

ARA Palma | Actualitzada el 23/09/2014 11:32

La Sala Contenciosa Administrativa del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears ha anul·lat aquest dimarts el decret del tractament integrat de llengües (TIL) del Govern Balear de José Ramón Bauzá. El tribunal ha dictat tres sentències en què estima els recursos presentats per CCOO, STEI i UGT i declara nul el decret que regula el TIL als centres docents no universitaris de les Balears.

Les tres resolucions analitzen els motius exposats pels recurrents, basant la seva estimació dels recursos en dos motius principalment. D'una banda, la sala creu que el Govern va incomplir el tràmit obligat d'informe de la Universitat de les Illes Balears. "Si l'Estatut preveu per a la Universitat una funció assessora del Govern en tot allò relatiu a la llengua catalana, no es pot obviar la seva intervenció en aquesta matèria i per tant en aquesta matèria, els seus informes són preceptius ", assenyala una de les sentències. Així mateix, la sala conclou que el decret 15/2013 (ara anul·lat) infringeix la llei balear 4/2011 de bona administració i de bon govern, que, en relació als avantprojectes de llei, exigeix una avaluació prèvia, concretada en la memòria de l'anàlisi de l'impacte normatiu.

Els sindicats entenien que, igual que el TIL, l'ordre per a la seva aplicació contravé la Constitució, l'Estatut d'Autonomia, la llei de normalització lingüística i la recentment aprovada llei orgànica de millora de la qualitat de l'ensenyament (LOMCE).

El mes de juliol el Govern va manifestar que s'havia desembocat en una "judicialització de la vida política", una interferència que creuen que no ha d'entorpir el full de ruta del president.

L'executiu balear va considerar llavors que se l'ha de deixar treballat i que "no s'ha de judicialitzar l'acció de govern". Núria Riera, portaveu del Govern Balear, va tornar a demanar "una oportunitat" a l'aplicació del sistema trilingüe i del seu model de primera elecció de llengua.

Més enllà del ja tradicional "respecte per qualsevol reivindicació i procés judicial", Riera va apuntar que el Govern Balear acatarà qualsevol resolució o sentència, "però és molt important que l'executiu pugui fer la seva funció d'aplicar els compromisos electorals, que ara ja són compromisos de govern", al marge de les obstruccions que puguin suposar els recursos judicials.

confitura de mores amb trossets

S'acaba l'estiu i també la temporada de molta fruita bona. Entre altres, les mores. Una manera de poder continuar-ne menjant, una mica més enllà de l'estiu, és fer-ne confitura.

Si no voleu pagar-les a preu d'or al mercat, el supermercat o la fruiteria, i a més voleu gaudir del plaer de seguir tots els passos, de l'esbarzer a la panxa, una bona cosa és començar anant personalment a collir les mores. A partir d'aquí, la recepta. És tan fàcil...

(Les proporcions, evidentment, es poden adaptar a la quantitat de mores que tingueu.)


Ingredients

500 g de mores
200 g de sucre moreno
3 cullerades de suc de llimona


Preparació

1. El dia abans de fer la confitura, poseu tots els ingredients en un recipient de vidre o ceràmica i barregeu-los fins que el sucre estigui ben desfet. Deixeu-ho reposar en un lloc fresc (pot ser la nevera).

2. Poseu-ho en un pot o una cassola i deixeu-ho coure durant una hora a foc lent. Remeneu-ho de tant en tant i aneu aixafant les mores amb una mà de morter. Podeu afegir-hi una mica d'aigua si veieu que la preparació s'eixuga massa, tenint en compte que quan es refredi s'acabarà d'espessir.

3. Un cop cuit, deixeu-ho refredar.

4. Mentrestant podeu esterilitzar els pots on ficareu la confitura bullint-los (hi ha qui diu durant mitja hora, hi ha qui diu que amb deu minuts ja n'hi ha prou) juntament amb les pinces que fareu servir després per treure'ls de l'olla. 

5. I ja podeu omplir els pots ben plens vigilant que no hi quedin bosses d'aire.

6. Un cop ben tapats, deixeu-los una estona de cap per avall perquè es faci el buit.

7. Variant: si no us agrada trobar-hi trossets, podeu triturar la barreja al principi o al final de la cocció, i fins i tot passar-la pel colador xinès. La veritat és que, tot i que és una operació entretinguda, el resultat és molt fi i molt bo.

Bona Diada i bona V a tothom! Ara és l'hora!

Onze de Setembre del 2014, Diada Nacional de Catalunya,

any del Tricentenari de la pèrdua de la llibertat i les Constitucions catalanes

Els catalans volem assolir la llibertat exercint la democràcia, d'una manera pacífica.

We Catalans want to achieve freedom through democracy, pacefully.

#11s2014 #UnitsPel9N

#SalvadorAllende "La historia es nuestra y la hacen los pueblos"




.

l'arc de Sant Martí a Barcelona

Avui a quarts de vuit del matí, abans de la pluja.

adéu, Peret

L'article d'Albert Om amb motiu de la mort del cantant Peret em retorna als anys setanta, a casa dels pares. És un homenatge a l'artista i alhora un revival. I la foto...

‘Canta y sé feliz’

ALBERT OM Periodista | Ara, 28/08/2014

La televisió en color va arribar a casa nostra la primavera del 1974. Jo tenia set anys i una de les feines familiars que m’havien encomanat era consultar a la revista TP quins espais, enmig de la grisor de l’època, s’emetrien en color. Vaig detectar tres cites que no ens podíem perdre: un episodi, la mateixa nit que estrenàvem tele, del detectiu obès Cannon; un partit de Copa d’Europa de l’Atlètic de Madrid (encara no sabia que el primer futbolista que veuria jugar en color es diria Luis Aragonés) i, per sobre de qualsevol altra cita, el Festival d’Eurovisió.

Va guanyar Suècia, amb els Abba cantantWaterloo ; en quarta posició es va classificar Olivia Newton-John, que representava United Kingdom (unes paraules que no havia sentit mai i que vaig començar a repetir per casa de forma compulsiva, igual que el seu mot equivalent en francès, Royaume-Uni), i Espanya va ser desena. La cançó es deia Canta y sé feliz, era enganxosa (pegadissa, em sembla recordar que en dèiem) i la interpretava un home amb patilles fins al sotabarba i una gran tofa de cabells negres. El meu pare coneixia aquest home.

Tothom el coneixia, en Peret. Però el meu pare va voler aclarir que ell el coneixia de Vic, de quan encara ningú sabia qui era. “És gitano”, va dir. I jo vaig afegir una paraula més a la llista de paraules d’adults que un nen sent però no entén. Aquell que sortia per la tele cantant era fill del Mig Amic, un home que, amb tota la família, es dedicaven a la venda ambulant a la plana de Vic. El meu pare els veia al bar dels Toreros, al Passeig, i sabia que s’estaven a la fonda Torras, al carrer Manlleu, perquè era d’uns parents de la mare i des que en Peret s’havia fet famós en presumien, orgullosos.

Amb el temps, jo també vaig conèixer en Peret. Una vegada fins i tot em va convidar a passar un cap de setmana a casa seva, i li vaig explicar aquesta història d’un pare i un nen que miraven Eurovisió en una tele en colors. “Doncs aquell dia que tu em veies per la tele, jo estrenava lapeluca ”. Aquest era el seu record del 6 d’abril del 1974 a Brighton: ell i el seu palmero Toni, tots dos el mateix dia, estrenant perruca per dissimular la calvície. “En Toni encara la porta ara”, va precisar.

Antoni Valentí Carbonell, en Toni, el palmero de les ulleres, va morir ara fa tres setmanes, el 2 d’agost. Pere Pubill Calaf, en Peret, va morir ahir. Sense perruca. Amb l’estima de tanta i tanta gent. Lluny de l’abundància econòmica dels seus anys d’esplendor. “Vaig néixer pobre i moriré pobre”, vaticinava el 2012. Devia ser així, però ningú ho deu saber del cert. En Peret es feia escoltar, però a vegades no es deixava entendre.

Parlava, i hi havia coses que no et deia. “No t’oblidis que sóc gitano”. Enredant per aquí, enredant per allà. Era impossible no estimar-te’l.Era un home carinyós, sobretot per telèfon. Em trucava perquè la filla de la Chana havia publicat una novel·la, i abans de penjar em deia: “Ho saps que t’estimo, oi?” Cara a cara no ens les havíem dit mai, aquestes coses. Després d’haver fumat quatre paquets de Winston al dia, aquests últims anys, els pulmons li feien portar una vida més reposada. L’escenari era el lloc on li passaven tots els mals. Com aquell dia al Liceu, al 25è aniversari dels seus estimats Amics de la Gent Gran. Venia d’actuar a Vigo, i havia de fer només dues cançons. Un cop a dalt, va estar-se mitja hora cantant i ballant, amb tot el Liceu dempeus, emocionat. L’endemà va haver d’ingressar d’urgències a l’UVI.

I aleshores, quaranta anys després, vaig entendre el títol d’aquella cançó que en Peret va interpretar a Brighton el 6 d’abril del 1974, el dia que ell estrenava perruca i nosaltres, a casa, televisió en color: Canta y sé feliz.




.

Toni Soler, a l''Ara'

‘Ni una ceja’

TONI SOLER | Ara, 29/08/2014

Un membre del govern espanyol (sector moderat) va demanar no fa gaire al seu homòleg català que traslladés un missatge directe als seus companys de gabinet: “ Diles que se estén quietecitos. Que no muevan ni una ceja, si no quieren que alguien les busque las cosquillas ”. L’advertiment devia fer més efecte o menys, segons els casos. Però resulta molt revelador. Fa tota la impressió que, pel govern espanyol, si ets un català corrupte però no mous “ni una ceja ” quedes eximit de tota responsabilitat, la qual cosa és una invitació claríssima a tots els polítics i empresaris catalans que tinguin alguna cosa a témer de la justícia: si abjuren del sobiranisme i se sotmeten a l’ordre constitucional, l’estat espanyol serà magnànim i no els investigarà. O fins i tot els encobrirà. Així és com funciona tot plegat.

a Montserrat

Degotalls - monestir - Sant Miquel - Sant Joan - Santa Magdalena - Santa Anna - monestir - Degotalls

el perfil de la muntanya, al matí

el Cavall Bernat, a l'esquerra; les antenes de Sant Jeroni

i la paret, a la dreta

 de dreta a esquerra: la Gorra Frígia, la Magdalena

Superior, l'Ullal de la Magdalena, la Magdalena Inferior

i la Gorra Marinera

el monestir, des del camí de Sant Joan a Sant Jeroni

contraforts per la banda de Collbató

 l'aeri arribant al monestir

el Cavall Bernat, a l'esquerra

de dreta a esquerra: la Mòmia, l'Elefant

i la Prenyada

fauna: pardal

flora: cargola, Erodium rupestre

espècie protegida

el perfil de la muntanya, a la tarda

.

Frederiksberg Allé, a Copenhaguen

És una avinguda ampla i clara, amb dues files de til·lers a banda i banda. Molts dels seus edificis són molt bonics. Les fotos són de la mateixa avinguda i d'algun carrer de la rodalia.

I també:

Copenhaguen: 6 i 17 d'agost

Copenhaguen: 8 i 19 d'agost

per Dinamarca: 20 d'agost

Malmö: per la terra de Kurt Wallander

.

Malmö: per la terra de Kurt Wallander

Ahir vaig anar a Malmö, la tercera ciutat de Suècia i un dels indrets on, de tant en tant, el policia Kurt Wallander ha d'anar a resoldre algun dels seus casos. Vella i nova arquitectura, ciutat encarada al mar. En el país on, gràcies a Stieg Larsson, Camilla Läckberg i Henning Mankell, sabem que els carrers acaben en -gatan.

Si hagués sabut que me l'havia de trobar, hauria agafat aquell tren anunciat cap a Ystad. Aix, totes estem enamorades de Kurt Wallander...

I també:

Copenhaguen: 6 i 17 d'agost

Copenhaguen: 18 i 19 d'agost

per Dinamarca: 20 d'agost

Frederiksberg Allé, a Copenhaguen



.