El riu Spree.
Línies rectes i corbes.
La Butterfly de Henry Moore. Superba, al Tiergarten Park.
Altres racons del Tiergarten Park.
22 de gen. 2013
cap de setmana a Berlín / Wochenende in Berlin
De dia.
El riu Spree.
Línies rectes i corbes.
La Butterfly de Henry Moore. Superba, al Tiergarten Park.
Altres racons del Tiergarten Park.
El riu Spree.
Línies rectes i corbes.
La Butterfly de Henry Moore. Superba, al Tiergarten Park.
Altres racons del Tiergarten Park.
16 de gen. 2013
neu a Frankfurt Oder / Schnee in Frankfurt Oder
La ciutat
El riu
La facultat
Aquí és a casa meva, aquests dies: la segona finestra de les golfes per la dreta.
Des de casa.
El riu
La facultat
Aquí és a casa meva, aquests dies: la segona finestra de les golfes per la dreta.
Des de casa.
11 de gen. 2013
9 de gen. 2013
per muntar dos pisos
Al Centre d'Acollida Assís necessiten els següents mobles i altres estris per poder muntar dos pisos on viuran cinc persones actualment sense sostre:
- 4 cadires
- 7 llums/aplics de paret
- 1 mirall de bany
- 1 moble de bany
- 1 estufa elèctrica
- 2 televisors amb TDT
- llençols de 90 cm
- mantes
- coixins
- 2 microones
- 2 matalassos de 90 cm
- 2 estenedors
- 2 posts de planxar
- 2 planxes
- estovalles de taula rodona d'1 m i de taula d'1 m x 0,50 m
- 1 funda de sofà de 2 places i una funda de sofà de 3 places
- coberteria i vaixella per a 2 i 3 persones
- 2 rentadores
Si podeu col·laborar-hi aportant algun d'aquests elements, només cal portar-los al Centre d'Acollida Assí, carrer Isaac Albeniz 14-28, Barcelona, al barri de Sarrià. Horari: de dilluns a divendres de 8.30 h a 15 h. Pregunteu per Miguel Navarro. Telèfon 93 252 05 68.
A/e comunicacio@assiscentreacollida.org
Gràcies per la vostra col·laboració!!
Sisplau, feu-ne difusió!
- 4 cadires
- 7 llums/aplics de paret
- 1 mirall de bany
- 1 moble de bany
- 1 estufa elèctrica
- 2 televisors amb TDT
- llençols de 90 cm
- mantes
- coixins
- 2 microones
- 2 matalassos de 90 cm
- 2 estenedors
- 2 posts de planxar
- 2 planxes
- estovalles de taula rodona d'1 m i de taula d'1 m x 0,50 m
- 1 funda de sofà de 2 places i una funda de sofà de 3 places
- coberteria i vaixella per a 2 i 3 persones
- 2 rentadores
Si podeu col·laborar-hi aportant algun d'aquests elements, només cal portar-los al Centre d'Acollida Assí, carrer Isaac Albeniz 14-28, Barcelona, al barri de Sarrià. Horari: de dilluns a divendres de 8.30 h a 15 h. Pregunteu per Miguel Navarro. Telèfon 93 252 05 68.
A/e comunicacio@assiscentreacollida.org
Gràcies per la vostra col·laboració!!
Sisplau, feu-ne difusió!
5 de gen. 2013
2 de gen. 2013
Feliz año nuevo
Yo les voy a pedir que sean felices
ALMUDENA GRANDES El País, 31 DIC 2012
Empezamos mal, lo sé. La detestable herencia de 2012 proyecta una borrasca de negros nubarrones sobre nuestras cabezas. Hemos dado sangre, sudor y lágrimas, a cambio de más sangre, de más sudor y de más lágrimas, pero todavía quieren más, aún dicen que no es suficiente. Que, de momento, no van a subir el IVA, así que lo subirán. Que quizás ha llegado el día de revisar el derecho a la huelga, así que lo limitarán. Que tanta manifestación da muy mala imagen de nuestro país, así que buscarán una fórmula para seguir despojándonos de nuestro patrimonio, vendiendo empresas públicas, desmontando servicios, deteriorando la democracia y endureciendo las condiciones de vida de los más débiles, sin que la gente salga a la calle a protestar. Ahora la estupidez sucede al crimen. Nada tan oportuno como este viejo verso de Luis Cernuda para saludar al año que empieza.
Y sin embargo, yo les voy a pedir que sean felices. Que busquen en su interior la llama de una ilusión pequeña, pero tenaz, y la alimenten con mimo durante los 365 días que nos esperan. Que se cuiden, y cuiden a los que tienen cerca. Que sonrían a los adultos, que les hagan cosquillas a los niños. Que canten viejas coplas, alegres o nostálgicas, y bailen agarrados, que se besen mucho, todo lo que puedan, y se esmeren en cocinar platos sabrosos, barrocos, para disfrutarlos juntos en mesas vestidas con manteles blancos. Que aprovechen las mañanas de sol y las tardes de lluvia. Que se muestren orgullosos de su amor. Que lo derrochen.
La amargura nos hará débiles. La indiferencia, la desesperanza, la desunión de las víctimas, fortalece siempre a los culpables. No lo consientan. No les dejen entrar en su casa, emborronar sus paredes, secar sus macetas, acechar el sueño de sus hijos. Sean fuertes, por favor, y sean felices. Porque la felicidad es la mejor manera de resistir.
Article extret d'aquí.
Foto meva.
ALMUDENA GRANDES El País, 31 DIC 2012
Empezamos mal, lo sé. La detestable herencia de 2012 proyecta una borrasca de negros nubarrones sobre nuestras cabezas. Hemos dado sangre, sudor y lágrimas, a cambio de más sangre, de más sudor y de más lágrimas, pero todavía quieren más, aún dicen que no es suficiente. Que, de momento, no van a subir el IVA, así que lo subirán. Que quizás ha llegado el día de revisar el derecho a la huelga, así que lo limitarán. Que tanta manifestación da muy mala imagen de nuestro país, así que buscarán una fórmula para seguir despojándonos de nuestro patrimonio, vendiendo empresas públicas, desmontando servicios, deteriorando la democracia y endureciendo las condiciones de vida de los más débiles, sin que la gente salga a la calle a protestar. Ahora la estupidez sucede al crimen. Nada tan oportuno como este viejo verso de Luis Cernuda para saludar al año que empieza.
Y sin embargo, yo les voy a pedir que sean felices. Que busquen en su interior la llama de una ilusión pequeña, pero tenaz, y la alimenten con mimo durante los 365 días que nos esperan. Que se cuiden, y cuiden a los que tienen cerca. Que sonrían a los adultos, que les hagan cosquillas a los niños. Que canten viejas coplas, alegres o nostálgicas, y bailen agarrados, que se besen mucho, todo lo que puedan, y se esmeren en cocinar platos sabrosos, barrocos, para disfrutarlos juntos en mesas vestidas con manteles blancos. Que aprovechen las mañanas de sol y las tardes de lluvia. Que se muestren orgullosos de su amor. Que lo derrochen.
La amargura nos hará débiles. La indiferencia, la desesperanza, la desunión de las víctimas, fortalece siempre a los culpables. No lo consientan. No les dejen entrar en su casa, emborronar sus paredes, secar sus macetas, acechar el sueño de sus hijos. Sean fuertes, por favor, y sean felices. Porque la felicidad es la mejor manera de resistir.
Article extret d'aquí.
Foto meva.
31 de des. 2012
29 de des. 2012
Paco Ibáñez, al Palau de la Música Catalana
Un concert memorable. Vestit de negre, com sempre. I en plena forma, molt més en plena forma que quan el vaig veure l'any 2004, al Fòrum de les Cultures, també a Barcelona.
¿Per què (m')agrada, (em) commou, Paco Ibáñez? Segurament, per la combinació d'aquella veu greu i fonda, d'uns poemes tan ben escollits (amor, lluita...), de l'acompanyament instrumental sobri, d'un estil musical molt personal.
Primer, les "Coblas a la muerte de su padre", després Pablo Neruda ("Me gusta cuando callas porque estás como ausente", "Para mi corazón basta tu pecho", "Todo en ti fue naufragio" i alguna més), el "Soldadito boliviano" de Nicolás Guillén, dos poemes d'Alfonsina Storni. Una hora curta.
La segona part ha sigut molt més llarga. García Lorca ("Córdoba, lejana y sola", "Canción del jinete" i alguna altra), José Agustín Goytisolo ("Me lo decía mi abuelito", "Érase una vez un lobito bueno" i, inevitablement, versió preciosa, "Palabras para Julia"). Una cançó en gallec, no en recordo el títol.
També hi ha hagut sorpreses: "Le parapluie", de Georges Brassens, en francès, dedicada a Pasqual Maragall. I "Txoria txori", cançó popular basca que jo coneixia per Mikel Laboa. Versió preciosa. I els músics que l'han acompanyat en algunes cançons: Mario, Gorka, César, François...
Generós amb els bisos (hem insistit): "Barques de paper" (de Salvador Espriu, jo no ho sabia), "La poesía es un arma cargada de futuro" i per acabar, amb el Palau dret, "A galopar" (amb anècdota prèvia sobre la reacció del públic de Burgos quan va defensar els catalans).
Tot plegat, tres hores llargues i cinc llengües. Ho repetiré: un concert memorable. I quan hem sortit, el Palau brillava, esplendorós, i la lluna era plena.
¿Per què (m')agrada, (em) commou, Paco Ibáñez? Segurament, per la combinació d'aquella veu greu i fonda, d'uns poemes tan ben escollits (amor, lluita...), de l'acompanyament instrumental sobri, d'un estil musical molt personal.
La segona part ha sigut molt més llarga. García Lorca ("Córdoba, lejana y sola", "Canción del jinete" i alguna altra), José Agustín Goytisolo ("Me lo decía mi abuelito", "Érase una vez un lobito bueno" i, inevitablement, versió preciosa, "Palabras para Julia"). Una cançó en gallec, no en recordo el títol.
Generós amb els bisos (hem insistit): "Barques de paper" (de Salvador Espriu, jo no ho sabia), "La poesía es un arma cargada de futuro" i per acabar, amb el Palau dret, "A galopar" (amb anècdota prèvia sobre la reacció del públic de Burgos quan va defensar els catalans).
Tot plegat, tres hores llargues i cinc llengües. Ho repetiré: un concert memorable. I quan hem sortit, el Palau brillava, esplendorós, i la lluna era plena.
24 de des. 2012
Nadal
Ahir, des de Sant Llorenç del Munt, la serralada Litoral --amb el Mediterrani al fons--, el Pirineu i Montserrat es veien així. He mirat aquesta terra.
Avui a casa fa olor de pa acabat de fer i pels carrers es comença a respirar un cert ambient de recolliment i fins i tot de festa.
Que passeu uns bons dies de Nadal i, sobretot, que el 2013 ens porti coses bones a tots, tant personalment com col·lectivament.
Avui a casa fa olor de pa acabat de fer i pels carrers es comença a respirar un cert ambient de recolliment i fins i tot de festa.
Que passeu uns bons dies de Nadal i, sobretot, que el 2013 ens porti coses bones a tots, tant personalment com col·lectivament.
21 de des. 2012
a Catalunya comença una legislatura decisiva
Ens en sortirem o no, però això no té marxa enrere. En els pròxims mesos veurem si ens les havem amb un Estat democràtic del segle XXI o amb un Estat carpetovetònic, ancorat en el segle XIX o abans. Veurem si hi ha democràcia o joc brut --i quina mena de joc brut. Vénen temps que fan basarda i són apassionants alhora.
-----
PLE D'INVESTIDURA
Mas, investit a la primera amb els vots de CiU i ERC
El cap de l'executiu afronta el seu segon mandat, que podria ser l'últim si se'n surt amb la consulta de l'estat propi
FERRAN CASAS Barcelona | Ara, 21/12/2012 15:04
Artur Mas ha estat investit aquest divendres a primera hora de la tarda president de la Generalitat de Catalunya. Després d'un debat d'investidura de dos dies amb una primera sessió plàcida amb ERC i el PSC i una segona jornada més dura amb ICV i la CUP des del flanc esquerre i PP i Ciutadans des de l'espanyolista, el líder de CiU ha estat escollit president a la primera. Ha estat investit en votació nominal gràcies als 50 vots de la federació nacionalista i els 21 del grup que encapçala Oriol Junqueras, que exerceix, alhora, de soci del Govern i cap de l'oposició. Un total de 63 diputats (PSC, PP, ICV-EUiA, Ciutadans i CUP) han votat 'no' a la investidura. Un diputat del PP estava malalt i no ha pogut assistir a la sessió, per això el total de vots és 134.
El cap de l'executiu, en la seva darrera intervenció davant el ple en rèplica a Oriol Pujol, ha apel·lat al conjunt de l'oposició per recordar que CiU ha tingut "la valentia" de prendre decisions dures perquè no hi ha "solucions màgiques". Ha demanat "coresponsabilitat" a la resta de grups, en la línia del que ha fet ERC, que, com la federació nacionalista, al seu entendre "ha llegit molt bé els resultats". El president ha dit que ja que no hi ha una majoria excepcional entorn de CiU, almenys hi ha d'haver un "entorn de diverses formacions" pels temes clau com ara el dret a decidir, que tenen "una majoria molt clara". El cap de l'executiu ha recordat que, amb Espanya, Catalunya ho ha intentat "tot" i n'ha obtingut "molt poc a canvi", i que, per tant, la reacció sobiranista catalana "no pot estranyar a ningú". De forma retòrica s'ha preguntat quin suport tindria ara la Constitució, que PSOE i PP branden contra el dret a decidir, si se sotmetés a votació a Catalunya. Així, ha apel·lat al PSC i al PP perquè matisin la seva posició.
Mas encara el seu segon mandat amb una revisió significativa de la política econòmica gràcies al pacte amb ERC, que inclou nous tributs, i amb una clara, calendaritzada i delimitada aposta pel dret a decidir. CiU i Esquerra pretenen fer efectiu aquest dret l'any 2014, i per això esperen comptar amb el suport, com a mínim, d'ICV-EUiA i de la CUP. En el darrer debat de política general de la passada legislatura, Mas va vincular el seu futur polític a la consulta i va afirmar que si el referèndum i l'estat propi eren una realitat, el que ha començat aquest divendres seria el seu darrer mandat. El mal resultat del 25-N −CiU va passar de 62 a 50 escons− no l'ha fet desistir del seu projecte sobiranista i l'aliança amb ERC pot, fins i tot, accelerar el procés.
Fa dos anys, quan va agafar el relleu del socialista José Montilla, va sortir president en segona volta. Aleshores va negociar un acord de mínims amb el PSC oferint interlocució privilegiada i consensos en els grans temes. El PSC es va abstenir i Mas va poder ser investit per protagonitzar la legislatura més curta de la història, que va estar marcada per la crisi i les retallades en els serveis socials, el fracàs del pacte fiscal i la manifestació independentista de la Diada.
L'acord del Parlament, que s'ha pres en presència de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida a la tribuna de convidats, serà comunicat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al rei Joan Carles perquè signi el decret de nomenament i el publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Mas prendrà possessió del càrrec a Palau el dia 24, i els seus consellers, que es podrien conèixer aquest cap de setmana, ho faran el dia 27.
(Foto: Artur Mas, investit president / PERE VIRGILI, Ara.)
-----
PLE D'INVESTIDURA
Mas, investit a la primera amb els vots de CiU i ERC
El cap de l'executiu afronta el seu segon mandat, que podria ser l'últim si se'n surt amb la consulta de l'estat propi
FERRAN CASAS Barcelona | Ara, 21/12/2012 15:04
El cap de l'executiu, en la seva darrera intervenció davant el ple en rèplica a Oriol Pujol, ha apel·lat al conjunt de l'oposició per recordar que CiU ha tingut "la valentia" de prendre decisions dures perquè no hi ha "solucions màgiques". Ha demanat "coresponsabilitat" a la resta de grups, en la línia del que ha fet ERC, que, com la federació nacionalista, al seu entendre "ha llegit molt bé els resultats". El president ha dit que ja que no hi ha una majoria excepcional entorn de CiU, almenys hi ha d'haver un "entorn de diverses formacions" pels temes clau com ara el dret a decidir, que tenen "una majoria molt clara". El cap de l'executiu ha recordat que, amb Espanya, Catalunya ho ha intentat "tot" i n'ha obtingut "molt poc a canvi", i que, per tant, la reacció sobiranista catalana "no pot estranyar a ningú". De forma retòrica s'ha preguntat quin suport tindria ara la Constitució, que PSOE i PP branden contra el dret a decidir, si se sotmetés a votació a Catalunya. Així, ha apel·lat al PSC i al PP perquè matisin la seva posició.
Mas encara el seu segon mandat amb una revisió significativa de la política econòmica gràcies al pacte amb ERC, que inclou nous tributs, i amb una clara, calendaritzada i delimitada aposta pel dret a decidir. CiU i Esquerra pretenen fer efectiu aquest dret l'any 2014, i per això esperen comptar amb el suport, com a mínim, d'ICV-EUiA i de la CUP. En el darrer debat de política general de la passada legislatura, Mas va vincular el seu futur polític a la consulta i va afirmar que si el referèndum i l'estat propi eren una realitat, el que ha començat aquest divendres seria el seu darrer mandat. El mal resultat del 25-N −CiU va passar de 62 a 50 escons− no l'ha fet desistir del seu projecte sobiranista i l'aliança amb ERC pot, fins i tot, accelerar el procés.
Fa dos anys, quan va agafar el relleu del socialista José Montilla, va sortir president en segona volta. Aleshores va negociar un acord de mínims amb el PSC oferint interlocució privilegiada i consensos en els grans temes. El PSC es va abstenir i Mas va poder ser investit per protagonitzar la legislatura més curta de la història, que va estar marcada per la crisi i les retallades en els serveis socials, el fracàs del pacte fiscal i la manifestació independentista de la Diada.
L'acord del Parlament, que s'ha pres en presència de Jordi Pujol i Josep Antoni Duran i Lleida a la tribuna de convidats, serà comunicat per la presidenta de la cambra, Núria de Gispert, al rei Joan Carles perquè signi el decret de nomenament i el publiqui al 'Butlletí Oficial de l'Estat'. Mas prendrà possessió del càrrec a Palau el dia 24, i els seus consellers, que es podrien conèixer aquest cap de setmana, ho faran el dia 27.
(Foto: Artur Mas, investit president / PERE VIRGILI, Ara.)
Subscriure's a:
Missatges (Atom)