el Charco de los Clicos, a Lanzarote

És una llacuna situada a la costa sud-oest de Lanzarote, a la vora del poblet d'El Golfo. El Charco de los Clicos (també en diuen Lago Verde o Laguna Verde) és verd pels microorganismes que hi viuen i el sofre que conté, i està situat en una platja de còdols negres i envoltada de volcans de tots els colors.

Amb el sol del matí.

A l'hora de la posta.

També a l'hora de la posta, aquest dia amb calima (la boirina que conté pols del Sàhara en suspensió).

.

B  O  N

N  A  D  A  L  !!!

Fotos (de dalt a baix i d'esquerra a dreta):

La seu de l'Ajuntament de Gràcia (Barcelona) amb la il·luminació de Nadal.
Vídua borda (Knautia arvensis), a Sant Llorenç del Munt.
El mirador del rei Martí (1555) del Palau Reial Major (1116), a la plaça del Rei de Barcelona.

Posta a s'Espartar, un dels illots del sud-oest d'Eivissa.
Els Tres Jurats, al congost de Fraguerau (Ulldemolins, Priorat), al Montsant.

El campanar de l'església d'Ulldemolins (Priorat).
Agapant (Agapantus), al Pati de Ciències de l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona.
Església de Sant Agustí des Vedrà, a Eivissa.




.

els colors de la tardor al castanyer d'en Cuc

El castanyer d'en Cuc és tan famós que fins i tot té entrada a la Viquipèdia. Malgrat això, jo no n'havia sentit a parlar mai fins fa un mes i no l'havia vist mai fins ahir. És, efectivament, un arbre espectacular, i potser a la tardor encara més. (Les fotos del castanyer són les tres primeres. Les altres són del camí de baixada.)

primavera d'hivern a Barcelona

Entres als jardins del Palau Reial de Pedralbes i a mesura que t'hi endinses va quedant enrere la remor dels cotxes de la Diagonal. Tot i que no acaba de desaparèixer del tot, de seguida predomina el soroll dels ocells. La temperatura no és de final de novembre, però hi ha arbres i arbustos que ja es van tenyint de groc al costat d'altres que mantenen les fulles ben verdes. Cedres, pins, til·lers, eucaliptus, palmeres... Fonts que ragen, camins envoltats d'estores de fulles seques, la sorpresa d'un bosquet de bambús (bé hi devia ser, altres vegades...), fruits propis de l'època i flors que semblen una mica despistades. L'estàtua Mediterrània, d'Eulàlia Fàbregas, que t'havia rebut quan entraves, ara t'acomiada. Després del passeig, la Diagonal et retorna a la ciutat i el metro se't menja.

.

selecció Instagram 2014 (3): Barcelona

pluja a la rambla de Catalunya

el Palau Nacional i les columnes de Josep Puig i Cadafalch

modernisme

el rellotge de la torre de la façana principal

de l'hospital de la Santa Creu i Sant Pau,

de Lluís Domènech i Montaner

les cases Rocamora (1914-17), al passeig de Gràcia 8-10,

de Joaquim i Bonaventura Bassegoda

la Casa Terrades o Casa de les Punxes, de Josep Puig i Cadafalch,

a la cruïlla de l'avinguda Diagonal

amb Bruc i Rosselló

l'estació del Nord (1861, 1910, 1912)

Els panots (o rajoles de carrer) de la rosa de Barcelona o la flor de Barcelona,

dissenyats per Josep Puig i Cadafalch.

Els primers van ser els del pati de carruatges de la Casa Ametller.

Aquests són nous, els acaben de posar al carrer Balmes.

la meravella del gòtic civil català

el Mirador del rei Martí (1555)

del Palau Reial Major (1116), a la plaça del Rei

.

avui, 9N

HEM VOTAT, i ho dediquem als que ja no hi són i no han pogut fer-ho!

El primer èxit de la jornada d'avui és el fet d'haver pogut desafiar totes les impugnacions de l'Estat espanyol. No hem pogut tenir el 9N que hauríem volgut, però tot arribarà. Això és una cursa de fons.

(Ferreres, El Periódico, avui)

El segon, la capacitat de conservar les bones maneres, el civisme, l'alegria i el bon humor malgrat totes les dificultats. Cosa que no es pot dir de tothom.

El tercer, la projecció internacional de Catalunya i l'interès que el procés català ha despertat a tot el món.


I el quart, l'èxit de participació: més de  dos milions de votants. Això ens ha de donar molta força i ens ha de fer imparables!

(Mirada personal, a l'escola Reina Violant del barri de Gràcia

de Barcelona: la cua, la votació, la gent, l'urna.)

Ara s'obre un altre capítol, no menys incert ni, previsiblement, més planer que aquest. Esperem que tant el país com els nostres representants polítics continuem estant a l'altura.





.

un petit collage de gèneres sobre l'actualitat

L'enquesta del diari El Mundo que no penso contestar (Spanish newspaper El Mundo has online poll asking Spaniards if they are in favour of using force to stop Catalan self-determination referendum voting on 9 November --YES wins right now!).

La carta de Jordi Savall al ministre Wert renunciant al Premio Nacional de Música 2014 ("La ignorancia y la amnesia son el fin de toda civilización, ya que sin educación no hay arte y sin memoria no hay justicia").



L'article de Juan José Millás sobre Rajoy ("Cuando pide perdón por "esas cosas", ¿se ríe por dentro, llora por dentro o permanece impasible como la máquina de la cafetería al proferir lo de "Su tabaco, gracias"?").


L'entrevista al jutge Santiago Vidal ("Em poden prendre la feina, i em sabrà molt greu, però la dignitat no me la prendran pas").


L'editorial de Vicent Partal a Vilaweb sobre l'última impugnació ("Ja ho entenc, que si poguessen impugnarien el país de cap a cap. Impugnarien la nostra existència --tota: de Salses a Guardamar i de Fraga a Maó").



I malgrat tot, bona Castanyada i bons panellets a tothom!