12 d’ag. 2017

a la vall de Besiberri

La vall de Besiberri i els pics que l'han fet coneguda entre els amants de la muntanya, formen un racó del Pirineu d'una bellesa corprenedora. Tot i que el territori fa temps que és català, Besiberri és un nom basc (el basc es va parlar en aquesta zona fins ben entrada l'edat mitjana), vol dir 'lloc sota els precipicis', tal com va establir Joan Coromines i com trobareu més ben explicat aquí. I efectivament, un cop superat el barranc del mateix nom, la vall de Besiberri es va enfilant entre els espadats impressionants que l'envolten. A baix de tot, l'estany de Besiberri, més gran, i dalt de tot, l'Estanyet. Al fons, els tres cims: el Besiberri Nord, el Besiberri del Mig i el Besiberri Sud.

Un petit grup bascocatalà vam intentar fer el Besiberri Sud fa uns dies, però una tempesta nocturna ens va impedir continuar cap al cim més enllà del refugi, que és dalt de tot de la vall. Potser aquestes fotos han pogut captar una petita part de la bellesa que vam veure, sentir i viure.


La zona de la Maladeta i l'Aneto des del barranc
de Besiberri.


La vall des de l'estany de Besiberri.


La zona de la Maladeta i l'estany de Besiberri,
des del refugi.


Les aigües color maragda de l'Estanyet,
des del refugi.


La posta de sol, des del refugi. Poc
abans de la tempesta.


La tempesta continuava a primera hora del matí.
Mirant-la i escoltant-la des del refugi.


Els espadats del fons de la vall,
després de la tempesta. Aigua i calamarsa pertot.

  
Les aigües remogudes de l'Estanyet,
després de la tempesta.


Els cims, després de la tempesta.


Calamarsa.


Baixant per la vall, aigua, calamarsa i boira.


L'aigua de la pluja i el desglaç, vall avall.


L'estany de Besiberri, després de la tempesta.


Boires.


Al migdia, el temps encara era inestable.


Al barranc, molta més aigua
que el dia abans.




Quatre anys abans, dues catalanes vam fer pràcticament el mateix camí. Aquell dia, però, feia un temps esplèndid. Un petit resum, aquí.




.


2 d’ag. 2017

selecció Instagram 2017 (1): a Irlanda del Nord




Sortint del Prat, Sant Llorenç del Munt i el Montseny
mentre el sol surt pel Mediterrani.



Sobrevolant França, la frontera entre
el sol continental i els núvols d'Anglaterra.


Arribant a Belfast. El port des de l'aire.


A punt d'aterrar. Paisatge irlandès.


L'arc de Sant Martí després de la pluja, darrere
del riu Lagan, a Belfast. Les grues de les drassanes
H & W, ja tancades, omnipresents en aquesta zona.


Dos somorgollaires passejant a la vora
del riu Lagan, tocant al port de Belfast. Al fons a l'esquerra,
el museu del Titànic, i al seu costat, una de les grues
de les draçanes H & W, com deia omnipresents.


El riu Lagan a Belfast.


La rosa Titanic del jardí botànic
de la Queen's University, a Belfast.


La rosa Blue for You del jardí botànic
de la Queen's University, a Belfast.


Parc de Ballymena, al nord de Belfast.



La costa nord-est d'Irlanda des de Cushendun.
El verd, fins arran de mar. Al fons, Escòcia.

 
La vall de la glaçera de Glenariff, al nord-est
d'Irlanda, entre sol i núvols.


La platja d'aigua i sorra fosca de Waterfoot, on s'acaba
la vall de Glenariff, al nord-est d'Irlanda. 




.



24 de juny 2017

el roserar del parc de Cervantes de Barcelona

Temps de roses. Al roserar del parc de Cervantes de Barcelona hi ha milers d'espècies diferents, moltes resultat d'un creuament, que floreixen de primavera a tardor.


Sonnen Kind (Kordes i fills, Alemanya, 1987)


Elle (Meliard, França, 1999)


Robusta (Kordes i fills, Alemanya, 1979)

Blue River (Kordes i fills, Alemanya, 1984)


Rombes bessons, Andreu Alfaro (1977)



Nova d'aquest any (Interflora, Holanda, 2017)


Nova d'aquest any, Evebicol (Eve i Rateau, França, 2017)


Nova d'aquest any (Delbard, França, 2017)



Nova d'aquest any (Interplant, Holanda, 2017)


Nova d'aquest any (Vismaroc, 2017)


Plaça dins del roserar, dedicada
a les dones de Ravensbrück


Oliveres

Oliveres i estàtua amb Sant Pere Màrtir al fons


Amb visitant





.

23 de juny 2017

dues cançons de Sant Joan

I segur que n'hi ha més que no conec. ¿Quina us agrada més?








Bona revetlla i bon Sant Joan!








23 de maig 2017

concert de primavera

Concert de primavera del Cor La Fontana (Barcelona), la Coral Sant Ramon (Sant Ramon, la Segarra) i Cantabile Cor de Cambra (Olot). Per si ens hi voleu acompanyar.






26 d’abr. 2017

Gernika, 80 anys / urte


80 anys del bombardeig de Gernika. No ho hem d'oblidar.
Gernikaren bonbardaketa, 80 urte. Ez dugu ahaztu behar.



#Gernika80


18 d’abr. 2017

el corredor mediterrani que passa per Madrid

Sembla que, tornant de la Setmana Santa, alguns hauran de fer un curs bàsic de geografia...

   (Editorial del diari Ara del 18/04/2017.)                       


O el mateix, vist amb una mica d'humor:



12 de març 2017

11-M: Àlex Gutiérrez sobre bon i mal periodisme

PAREU MÀQUINES

El contrastador en cap del 'New Yorker' i l'11-M

L'aniversari dels atemptats escampa nous dubtes, sense sostenir, sobre l'autoria de la matança
Una de les enveges del periodisme saxó és l'existència dels anomenats 'fact checkers', uns periodistes que no escriuen informació, sinó que només contrasten els fets dels articles redactats pels reporters. El contrastador en cap –si em permeten la traducció creativa– del 'New Yorker', Peter Canby, va fer una conferència a Colúmbia reveladora, segons es pot llegir  a la web de la universitat. Dues anècdotes que ajuden a adonar-se dels esforços titànics que es necessiten per fer bé aquesta feina. La primera: un article sobre un equip d'elit de l'exèrcit iraquià esmentava 42 persones. Calia trucar-les a totes. "Perdona, estic en ple combat, pots trucar més tard?", va ser una resposta habitual. La segona: una peça sobre la Cienciologia va costar sis mesos de contrastar. Els responsables d'aquest culte només acceptaven preguntes que s'haguessin enviat prèviament per correu electrònic. En van sortir 938. Un dia, es van presentar a l'oficina quatre advocats i dos publicistes d'aquesta organització, armats amb 47 arxivadors, disposats a contestar les preguntes… pràcticament amb monosíl·labs. "Correcte. Fals. Incorrecte". El lema anglès "'Facts are sacred'" [Els fets són sagrats] no se'l prenen a la lleugera.
He pensat en Canby aquest 11 de març, en què els sospitosos habituals han tornat a escampar dubtes a l'entorn dels atemptats que van provocar 192 morts a Madrid. Parlaven de "misteriosos informes guardats en calaixos" o reclamaven "veritat i justícia". Dels centenars de pàgines que s'han publicat després de l'establiment d'una versió oficial sobre l'autoria de la matança,  quantes aguantarien el filtre de Canby i el seu equip? El trumpisme ha exportat amb èxit el concepte 'veritat alternativa', però en realitat a Espanya fa anys que campa al seu aire. I s'alimenta de dolor i angoixa.


Article publicat al diari Ara, aquí.

7 de març 2017

8 de març

La meva petita contribució al 8 de març d'enguany: una lectura enllestida i una altra en curs, totes dues d'autors bascos.

Us recomano la novel·la Las manos de mi madre (Amaren eskuak, si teniu la sort de poder-la llegir en la versió original), de l'escriptora basca Karmele Jaio. Una narració que t'interpel·la. Aquí, uns fragments, sense spoilers (la traducció és de la mateix autora):

"No me ha reconocido. Separo la mano del pecho y la llevo hasta su mano. Me la toma y la acaricia, igual que me acariciaba la frente por las noches, de pequeña, cuando me cantaba aquella canción para hacerme dormir. Siento un clavo en la garganta al recordar aquellas notas, susurradas, tarareadas."

"Con sabor a salitre en los labios, y apenas pudiendo abrir los ojos, oyó el grito del capitán: que se atara con la cuerda, por el amor de Dios. Y como si se tratase de un cordón umbilical que le uniera a la vida, comenzó a atarse la cuerda a la cintura, pero en ese momento, el golpe de mar fue superior a los anteriores, damba, se le soltaron las manos de la cuerda, y como si una mujer le robara el hijo a otra, el mar se llevó a Germán del Urkiolamendi."

"No me gusta la gente que dice 'vamos a ver' antes de empezar a hablar, como si hasta que hablaran ellos no se hiciera la luz, como si viviéramos en las tinieblas hasta el momento de escuchar sus palabras clarificadoras."

"Los golpes de la plancha sobre una camisa. Cojo aire con fuerza, para oler aquel aroma a limpio, aquel olor a familia. Y me veo dibujando lo que siempre dibujaba en cuanto me daban unos lápices y una hoja: unas montañas al fondo, un sol que sale de entre las montañas, dos nubes blancas en el cielo y, en medio, un caserío, con el tejado rojo, muy rojo."

"Hablamos como se habla de algo inevitable. Como si lo ocurrido el día anterior fuese consecuencia de un fenómeno natural, una inundación, un terremoto. Como si fuera algo que siempre ha estado allí. Y así es, porque siempre ha estado en el decorado de nuestras vidas. Las personas de nuestra generación no conocemos otro escenario, no podemos imaginar una situación normalizada."

"Menos mal que estás tú. A Lewis le cuento que estoy agobiada y sí, lo entiende, pero no sé si se da cuenta de hasta qué punto estoy agobiada. El otro día le conté que me había enfadado mucho con Fidel en el trabajo, que me ahogo porque no encuentro tiempo para llegar a todo, que la situación de mi madre me está destrozando por dentro... Y él me dijo que sí, que lo entendía, pero, haciendo gala de su sutileza inglesa, me dijo que yo por lo menos tengo la oportunidad de salir de casa y tomar aire, pero que él se pasa el día encerrado en casa, sin relacionarse apenas con nadie y que eso es también muy duro. No me lo dijo con estas palabras, claro, pero era lo que me quiso decir. Y al final acabé consolándolo. ¿Me entiendes, Maite?"


Vaig descobrir aquesta novel·la aquí. I buscant la imatge de la coberta per internet, he vist que també hi ha la pel·lícula. M'agradaria veure-la.





Lectura en curs: fragment de Jo no sóc d'aquí (Ni ez naiz hemengoa), de Joseba Sarrionandia (traducció de Maria Colera Intxausti i Ainara Munt Ojanguren).

"La primera metàfora referida a l'escriptura fa referència a l'acte de teixir, i apareix ja al mite grec de Filomela. Tereu viola Filomela i l'abandona al bosc després de tallar-li la llengua. Així i tot, la dona narra els fets teixint i brodant una peça de tela per denunciar el crim de Tereu. La literatura és aquesta tela, un escut contra els perjudicis que ens causa la vida."


Vaig llegir per primer cop sobre Joseba Sarrionandia aquí, i tot just l'estic començant a descobrir.