10 de jul. 2013

Salvador Espriu, cent anys

Avui fa cent anys que va néixer Salvador Espriu. Serveixin alguns dels fragments que s'han seleccionat per a l'Any Espriu, un dels poemes inclosos a Primera història d'Esther i un petit apèndix personal --una frase de cadascun dels breus capítols que constitueixen una de les millors narracions que he llegit mai-- com a petit homenatge. (Fotos meves.)


"Però somies
dolçors d'engany? Accepta't
lliure en l'abisme."

"No puc ni vull contar el que de la meva intimitat, si me'n reservo alguna, interessaria potser algun indiscret."

"La poesía es un proceso de conocimiento que conduce a la claridad. Si no conduce a la claridad, no sirve para nada."

"Maldem sovint per no fer res, per no deixar fer res i queixar-nos perquè no fan res ni ens deixen fer res."

"Escric perquè no sé com viure"

"Jo no sóc un escriptor d'hores perdudes, sinó tan sols un escriptor i, per tant, un home absolutament perdut."

"Ara no hi ha ordre, ni tampoc justícia, en el fons sinònims, i cal mirar d'ordenar-ho tot a escala humana."

"Cada cosa té el seu preu que els innocents tothora han de pagar."

"La més fonamental de les veritats és, per a nosaltres, la nostra llengua."

"Penseu que el mirall de la veritat s'esmicolà a l'origen en fragments petitíssims, i cada un dels trossos recull tanmateix una engruna d'autèntica llum."

------


Quan et perdis endins
del desert de la tarda
i t'assedegui el blau
de la mar tan llunyana,
et sentiràs mirat
per la meva mirada.

Etern príncep, Jacob,
tindràs sempre companya
que peregrini amb tu
per segles i paraules.
Suportaràs la mort,
com a l'ocell la branca.

Ai, enemic camí
de les hores i l'aigua,
galop d'altius arquers
contraris a l'estàtua
de sal de qui volgué
esdevenir de marbre!
Si et tombes, els teus ulls
glaçaran esperances.

Poble trist amb record
de ciutats molt cremades.
No t'acull cap repòs
d'ombra bona, de casa.
Només somnis, al fons
de la meva mirada.

------

"Tereseta-que-baixava-les-escales", minifragments

I
No baixis les escales, que no em sents?, no les baixis.

II
Mira com baixen les escales de l'església, ni freguen els graons.

III
Baixa d'esma les escales.

IV
Teresa baixava rabent els graons de l'església, i fixa't ara com els baixa.

V
Vejam si l'esberlaran daltabaix de les escales.


------

(Quan va fer vint-i-cinc anys de la seva mort, vaig fer una tria de fragments de la seva novel·la Laia.)

Cap comentari:

Publica un comentari