8 d’ag. 2011

l'Èlia de cal Pedró (3)

"Al camí, ja és fosc. Un cop a la carretera, el poble apareix com una petita constel·lació de llumetes grogues sobre el negre de la serra del Montsant. Al mig, la resplendor lletosa dels fanals de la Plaça. Allà lluny, elevat, un altre esquitx, dèbil, de llums blanques: la Figuera. Com deia ma padrina, la Figuera està molt alta, Cabassers molt amagat, la Bisbal entre dos roques i Margalef en un forat, o una cosa així."



"L'ampit del terrat és d'obra i m'hi recolzo en un cantó, observant el patchwork inèdit de les tauladetes del poble, plenes de secrets. L'horitzó m'és familiar, amb la serra del Montsant al fons, negra com un misteri."








"--Si vols et podem passar el contacte, ell et pot assessorar... per... Això que se sent és un pregó?
En efecte, al carrer, el piule d'un cor infantil comença a entonar «El desembre congelat». No m'ho puc creure, estic salvada: Ui, un pregó, sí, sí.
--A veure qué diuen.
--La Clara s'engenolla al sofà i obre dos dits de finestra: ...abril de flors coronat... Crec. I ara el Domingo, que no és que sigui un dotat de la locució, llegeix per als altaveus del campanar: Se fa saber. Que a les sis de la tarde. L'Associació... Dones. Passarà... veure els pessebres. Si algú. No se hi ha apuntat. I vol que passin. Que truqui a la Tere. De l'Ajuntament. Crec, i els nanos: D'una be-be-be-, d'una lla-lla-lla...
La Clara tanca la música i el Domingo al carrer i jo li poso un dit a la galta: Hi anem, eh?
--Vaaale, lo que tu vulguis, va."



"A la meua dreta, el Montsant dorm, blau, davall d'una manta selenita."











Fragments de la novel·la Primavera, estiu, etcètera, de Marta Rojals (Barcelona: La Magrana, 2011.) Més fragments aquí i aquí.





Les meves fotos: les dues primeres són de la Setmana Santa passada (la primera, des del terrat de casa), i l'última de la Setmana Santa del 2009, just abans que arribés la pluja.




.

Cap comentari:

Publica un comentari