6 de març 2009

la història sense final

Aquesta petita peça la va compondre i interpretar l'Anna per regalar-la a una amiga seva, la Júlia, pel seu aniversari.

2 comentaris:

  1. Tens motius per presumir!!
    Felicitats Anna
    Un petó ben gros a les dues
    Anna Rovira

    ResponSuprimeix
  2. Entre aquesta música tan bonica i la imatge de les mans, tan còmodes passejant-se per les tecles del piano, m'he quedat impressionada!

    Jo també vull tocar (i compondre) així!

    Felicitats a la pianista!

    ResponSuprimeix