la tardor pels camins de Mura

el poble

la font del Foradot

teranyina amarada de rosada

la casa de la Bauma (sí, la de Pa negre)

flors i fruits

colors de tardor

.

'Estil i estils'

Acaba de sortir publicat el llibre Estil i estils. Teoria i aplicacions de l'estilística, editat per Lluís Payrató i Neus Nogué.

L'obra recull les ponències i la taula rodona que van constituir el 19è Col·loqui Lingüístic de la Universitat de Barcelona (CLUB 19), que va tenir lloc el 28 de novembre del 2011 a la Facultat de Filologia de la UB. L'objectiu era, i és, oferir una reflexió àmplia i oberta sobre l'estilística, l'estil i els estils, aplicable a una gran varietat de tipus de text.


Ponències

Vicent Salvador (Universitat Jaume I): "Estilística dels textos no literaris"

Lluís Payrató (Universitat de Barcelona): "Textos, estils i multimodalitat"

Ramon Pla (Universitat de Barcelona): "Reflexions sobre l'estil en literatura"

Josep Maria Fulquet (Universitat Ramon Llull): "Estil i traducció. Notes a la versió del Hamlet de Terenci Moix"


Taula rodona

En la taula rodona "L'estil i els mitjans de comunicació", hi van participar Margarida Bassols (Universitat Autònoma de Barcelona), Magí Camps (La Vanguardia) i Ernest Rusinés (Televisió de Catalunya).


Altres dades

Lloc de publicació: Barcelona
Editorial: Agrupació d'Editors i Autors Universitaris
Any: 2013
Pàgines: 168
ISBN: 978-84-941275-5-7



El llibre es pot comprar per internet a MRR. Servicios de Comunicación Gráfica i també a MRR, C/ Diputació, 216, 08011 Barcelona (93 451 65 70, publi@publimrr.es).

Keep calm: Carles Capdevila, avui a l''Ara'

(Keep calm, també demà.)

'Keep calm', però molt, ara més que mai

CARLES CAPDEVILA | Ara, 11/10/2013

EL NUMERET de Ciutadans i el PP al Parlament, la seva fugida de l'hemicicle i l'ovació prèvia, drets, dels populars a Jordi Cañas, em sembla un episodi trist, lamentable, irrespectuós, maleducat i perillós. Però si hagués de triar un sol adjectiu, em quedo amb el de sobreactuat. Fingeixen l'enrabiada, escalfen l'ambient, busquen una imatge populista i en viuran. És important quedar-nos amb aquesta idea: sobreactuen. Amb una intenció clara: crispar. Per això em sembla evident quina ha de ser la resposta. Keep calm . Però no el Keep calm de tota la vida, que ja hi tenim experiència. El Keep calm avançat, versió 2.0. Molta molta calma, perquè cada vegada que el procés passi pantalla hi haurà més interessos a embrutar-lo, a buscar polèmiques, a sembrar divisions. I a escenificar. Tenim Bauzá amb el TIL, tenim Wert i la seva llei solitària, tenim numerets com els d'ahir. En veurem i en llegirem versions que intentaran convertir en víctimes els que provoquen. La imatge és molt important. És una eina més. El DVD de la Via Catalana que tindrem el cap de setmana recull una majoria positiva, alegre, pacífica, somrient. El vídeo d'ahir al Parlament recull una minoria tensa que es fa l'ofesa, i alhora ofèn. Sé les sensacions que provoquen, les vaig sentir totes, però no cal ser Eduard Punset per entendre que la gestió de les emocions és clau sempre, i és imprescindible ara. Carregats de raons, mantenint sempre l'elegància, apel·lant al respecte, i amb un somriure, s'avança de manera més segura i s'arriba més lluny.

Sobre Bauzá: Sebastià Alzamora avui a l''Ara'

An open letter para el president Bauzá

SEBASTIÀ ALZAMORA | Ara, 06/10/2013

Apreciado mister president,I hope you will forgive me por mi atrevimiento en escriure-li aquesta carta. Ja m'imagín that you are very busy, amb aquest daltabaix del TIL i tal. No es para menos: els docents de Balears, un colectivo de separatistas manipuladores, li han fet una strike de tres setmanes en pleno inicio del curso, i cent mil persones salieron a la calle avui fa una setmana, en una manifestació contra el TIL i contra la seva manera de governar que sin embargo, segons el seu vicepresidentet Gómez, no reflejaba el sentir popular (del Partit Popular, s'entén). There is nothing to do about it: tiene usted un modo de entender las tareas de gobierno que enciende pasiones, most of them bastant aïrades i negatives. Vostè probably did imagin que sólo protestarían cuatro gatos catalanistas, però, como ya es dicho popular, ha aconseguit something impossible: posar d'acord i cohesionar the balearic people, esa gente detestable que se obstina en xerrar la llengua dels seus pares i padrins. An idiom which is called catalan (sorry about that).

Insiste usted en que l'únic objectiu de su gobierno és implantar english language in the balearic classrooms. Loable propósito, a fe, si no fos perquè a una gran majoria ens segueix semblant que a ustedes el inglés les importa un pimiento, i que l'única cosa que desitgen, actually, is to fuck catalan language as soon and as definitely as possible. L'animen en la seva croada los animosos muchachos de Intereconomía, and also the minister of Education (such an irony), ese señor Wert que pensó que li seria més fàcil començar a aplicar la Lomce a les Balears que a Catalunya. The experiment, I'm afraid, has failed completely. Tal ha sido el nerviosismo of your government, que han arribat a amenaçar de treure als pares la custodia de sus hijos, i de fer listas negras (that reminds some sad history to a lot of people) con los nombres dels al·lots i les nines que aquestes setmanes no han asistido a clase. Ja sabem que vostè es un hombre rígido, frío y calculador, and that you are proud of it, però fins i tot vostè can understand que no són maneres de hacer las cosas. La por mai és una bona política. El miedo nunca es una buena política. Fear can never be good politics.

Ara la vaga ha acabat, los maestros y profesores de Balears have given a masterclass about civil digniy, and nobody knows com serà aquest curs que comença con tres semanas de retraso. The only thing que vostè ha fet ha estat to create crispación, malestar e incertidumbre. Y sabemos que su gobierno no está dispuesto a dar one step back. Es decir, que seguirán amb les seves obsessions, amparados en el argumento de su mayoría absoluta. It's alright, però que sàpiguen que, contra su autoritarismo y sus abusos de poder, i en defensa de la llengua i l'educació dels nostres joves, por el bien de esta sociedad, there is a people in front of you. Vostè no ens canvirà. Usted no va a cambiarnos. You will not change us. I la seva mayoría absoluta will simply disappear.



------------

Per cert, sembla que la MAJORIA SILENCIOSA ja ha aparegut!

vespre de col·laboració amb Amical Wikimedia i la Direcció General de Política Lingüística

Ahir al vespre va tenir lloc a Barcelona la Viquimarató Nit de la Llengua al Món Digital, organitzada per Amical Wikimedia i la Direcció General de Política Lingüística de la Generalitat de Catalunya. L'objectiu era ampliar i millorar els articles sobre el català de la Viquipèdia. Durant la marató es va fer ben visible això que ara en diem treball col·laboratiu, treball en xarxa, amb l'avantatge que, per una estona, ho vam fer veient-nos les cares, xerrant, rient i xalant.

I per reblar el clau, el David Parreño ha fet aquest Storify de record tan bonic:

Com que a l'Storify no hi surt, crec que hem de dir aquí que vam tenir el patrocini d'El Fornet d'en Rossend, que es va cuidar de l'avituallament, tan necessari en una "cursa" com aquesta!

Asociación Súmate: benvinguts!

Avui s'ha presentat l'associació Súmate, que té com a objectiu fundacional, recollit en el seu manifest, "extender el debate social y político abierto en Cataluña sobre su futuro como pueblo".

En aquest manifest s'hi diuen coses com aquestes:

"Súmate pretende ser parte activa en afrontar los retos sociales y políticos de Cataluña. Después del reiterado menosprecio de los distintos gobiernos del Estado español hacia las necesidades y las justas reivindicaciones de la sociedad catalana, ha llegado la hora de que trabajemos como un solo pueblo y construyamos un nuevo país, en libertad, que respete la diversidad y con el firme convencimiento de que nuestro bienestar presente y el del futuro de nuestros hijos, dependerá de nuestras decisiones.

Súmate también denuncia el desequilibrio fiscal y el maltrato político al que el Estado español somete a Cataluña desde hace tiempo, por parte de unas élites centralistas que empobrecen y castigan a la población de Cataluña, que es la que más riqueza genera."

Asociación Súmate, benvinguts al procés!

avui mirem cap a les Illes amb orgull

Mobilització sense precedents avui a les Illes Balears. Jo estic impressionada per la fermesa en el seguiment de la vaga, que ja encara la tercera setmana, i per la quantitat de gent que ha sortit al carrer avui. Avui mirem les Illes amb orgull: sempre que hi vaig em sento a casa, i avui he sentit com si hi fos, també.

A la foto (de Pep Ribas, via Twitter), la manifestació d'Eivissa.

Aquest és el text del manifest que ha publicat l'Obra Cultural Balear després de les manifestacions. Contundent, valent i emocionant.

Manifest de la manifestació 29-S en defensa de l'educació pública

29/09/2013

Enhorabona als mestres i professors, als alumnes i a les famílies! Hem tenyit de verd els centres docents, els carrers i les places, i hem cridat ben fort contra les pitjors polítiques en matèria educativa que es recorden en democràcia!

Gràcies als vaguistes. El seu esforç és un exemple per a tota la societat.

Gràcies a les famílies i als infants i joves, que s'hi han compromès.

Gràcies a totes les persones i col·lectius de les Illes Balears, i de fora, que han donat suport a la lluita.

La gent de Mallorca, de Menorca, d'Eivissa, de Formentera, la majoria, la silenciosa i la cridanera, tots, més junts que mai, som aquí per defensar a ultrança l'educació de les retallades, de la purga ideològica, dels atacs a la llengua catalana.

Som aquí per defensar una educació de qualitat i amb coherència pedagògica.

Però també per defensar els nostres drets socials i individuals. Perquè no només està en perill l'educació. La llista és llarga, llarguíssima...

-Des de la conselleria d'educació s'han obert expedients disciplinaris a tres directors, per unes instruccions suspeses pel Tribunal Superior de Justícia.

-El govern Bauzá ataca sense pietat tots els serveis públics: l'educació, la sanitat, l'atenció a la dependència, els serveis socials, l'administració pública, els serveis d'extinció d'incendis, etcètera.

-El govern Bauzá atropella totes les institucions de les Illes Balears: no acata les decisions del Tribunal Superior de Justícia de les Illes Balears, amenaça el Consell Consultiu amb l'eliminació o menysprea la mà estesa del rector de la Universitat.

-Bauzá i els seus acòlits usen els mitjans públics de ràdio i televisió per manipular la informació i atacar els qui no són de la seva corda.

-Bauzá i els seus insulten, coaccionen i, sobretot, menteixen. Des del primer moment han intentat deslegitimar aquesta vaga amb una guerra bruta impresentable.

-El diputat Antoni Camps ha anunciat l'elaboració de llistes negres dels vaguistes i n'Ana Aguiló amenaça els pares amb la retirada de la custòdia dels fills.

-S'han produït retencions arbitràries d'estudiants per part de la policia, amb insults, vexacions i agressions.

-S'ha prohibit la lliure circulació a persones amb camiseta verda.

-S'han depurat inspectors.

-Han redactat la llei de símbols i el decret de convivència, propis dels règims totalitaris.

-Preparen una normativa per controlar el contingut dels llibres de text.

La tropa d'opinadors del PP acusa els docents de tenir els infants com a ostatges. Aquí els únics segrestadors que hi ha són ells, que tenen segrestada la voluntat de tot un poble amb la coartada d'una majoria absoluta que obtingueren gràcies a prometre una sortida de la crisi. Ja basta senyor Bauzá! Rectifiquin o se'n vagin!

-Llevin immediatament els expedients als tres directors de Menorca.

-Retirin el TIL.

-Respectin la llengua catalana, pròpia de les Illes Balears, la cultura i la història.

-Tornin enrere les retallades.

-Recuperin el professorat de suport.

-Baixin les ràtios d'alumnes per aula.

-Dotin els ajuts als menjadors, al transport escolar, als llibres de text i les beques.

-Posin recursos als programes d'ensenyament en anglès que han tengut èxit.

-Escoltin els professionals de la Universitat.

-Substitueixin els professors de baixa.

-Respectin el dret fonamental de participació dels pares i mares a les escoles.

-No insultin, coaccionin, ataquin o menyspreïn.

-No tudin els doblers en autopistes i atenguin les més de 12.000 famílies de les Illes que viuen sota el llindar de la pobresa.

En són capaços? Sí o no? Perquè si no estan disposats a respectar i a escoltar el poble que diuen que representen, ens tendran davant, com una paret seca, pedra a pedra, infranquejable. Ni la tomaran ni la botaran.

Avui, companyes i companys, amics i amigues, ha estat un gran dia, un dia de lluita social, un dia més en aquesta lluita que no cessarem fins que aconseguim que el govern faci marxa enrere en el despropòsit de voler destruir el poble que hauria de governar.

I demà tota la societat s'ha de sumar a la lluita. Hi estau tots cridats!

Coratge i endavant!

al Balandrau: pics, flora i fauna

El Balandrau, pujant.

Mirant avall.

Pics

Cap a l'oest. El Puigmal.

El pic del Segre.

El Finestrelles.

El Puigmal, el pic del Segre i el Finestrelles.

Cap al nord. El pic de l'Infern.

El Freser.

El Bastiments.

El pic de l'Infern, el Freser i el Bastiments.

Flora

Quatre flors i dos pets de llop.

Fauna

Jo diria que és un isard.

No calen presentacions.

Baixant.

.

recordant Pablo Neruda

Avui fa quaranta anys que va morir Pablo Neruda.

Per mi Neruda és la poesia amorosa preciosa que va escriure, les versions de Paco Ibáñez cantades amb aquella veu trencada que m'emociona, el meu amic Daniel (també xilè) que me n'ha parlat sovint, la novel·la El cartero de Neruda d'Antonio Skarmeta... i el cop d'estat de Pinochet, esclar.





Així parla d'aquest aniversari la BBC Mundo.

Llegint Juan-José López Burniol i recordant Joan Solà

Acabo de llegir l'article que el jurista Juan-José López Burniol ha publicat avui al diari La Vanguardia, "El desenlace". Per mi el seu nom va associat a la relació cordial que em consta que va tenir amb Joan Solà, i a la carta en forma de tres breus articles que aquest lingüista li va dedicar, o adreçar, des del diari Avui ara fa exactament cinc anys, recollits amb el número 153 en el seu llibre Plantem cara. Defensa de la llengua, defensa de la terra.

Com tanta altra gent, suposo, penso molt sovint que Joan Solà hauria viscut amb passió --tot, ho vivia amb passió-- el procés polític actual. I em fa l'efecte que l'article que comento li hauria agradat.

(Llegiu-lo, sisplau, directament des de l'enllaç de més amunt. Jo el reprodueixo aquí sota perquè el vull tenir en el blog.)

El desenlace

Juan-José López Burniol | La Vanguardia, 21/09/13

La mañana de la Diada viajé a un pueblo del Pirineo catalán para participar en un acto institucional convocado, a mediodía, en el Ayuntamiento. El taxista que vino a recogerme desde aquel lugar me informó inmediatamente de que su mujer iba a participar en la cadena a la altura de l'Atmetlla de Mar, mientras que su hijo -junto con una chica de Manlleu con la que sale- lo haría en La Jonquera. Pasado el Bruc, nos cruzamos con numerosos autobuses con senyeres y grupos de motoristas con estelades al viento. Paramos en Agramunt a tomar un café en un bar de carretera atestado de gentes alegres, que se dirigían a la costa para participar en la Via Catalana. Predominaba el color amarillo, era general la alegría, continuos los saludos y no escasos los desayunos consistentes. Recordé un artículo de Joan Maragall -L'alçament- escrito hace más de un siglo, al cristalizar la Solidaritat Catalana. ¿Lo recuerdan? "Vine-ho a veure -m'ha dit l'amic-; és una cosa que mai s'ha vist ni potser se tornarà a veure mai més".

Se ha vuelto a ver y, al verlo, sentí aquella emoción que provoca siempre la contemplación de un grupo humano unido pacíficamente en pos de un ideal colectivo que trasciende del interés individual inmediato. Y pensé que esta es la fuerza, soterrada y perenne, de Catalunya: un sentido de comunidad que viene de lejos y que quiere proyectarse al futuro, una voluntad de ser que permanece incólume, pese a todos los avatares, desde la capital hasta el último rincón de la tierra catalana. Al día siguiente de la Diada oí ironizar desde una radio acerca de la gran presencia de niños en la cadena. No advertía quien hablaba que en la presencia de niños y en la de sus abuelos se concreta la fuerza tranquila pero tozuda, frágil en apariencia pero persistente hasta el extremo, de la nación catalana. Antonio Tovar -por ejemplo- lo vio claro cuando escribió -en su necrológica de Carles Riba (1959)- que fue gracias a "la formidable voluntad del pueblo", junto "con una admirable serie de poetas", como "el siglo XIX presenció el resurgimiento (literario) de esta lengua que el pueblo había seguido hablando".

Estoy seguro de que, al igual que Tovar, la mayoría de los españoles pueden llegar a entender -e incluso a admirar- la permanente voluntad de ser de los catalanes. De ahí que más de un 40% de españoles estaría dispuesto a admitir una consulta que permitiese a los catalanes decidir su destino. Es un problema de conocimiento. Pero también tengo por cierto que el grupo asentado sobre el Estado, que lo usufructúa en beneficio propio, es inmune a cualquier apelación racional que implique un reparto de poder, ya que esto lesionaría sus particulares intereses. Este grupo es el que hace que el Gobierno español se enroque en una defensa numantina de una legalidad constitucional literalmente interpretada y se oponga a toda consulta, con olvido de que hoy es inviable la imposición indefinida de cualquier tipo de convivencia forzosa. Además, aunque el presidente Rajoy no pertenezca a este grupo -del que recibe embestidas continuas-, muestra idéntica cerrazón; lo que, en su caso, no es cuestión de intereses ni -tal vez- de conocimiento, sino de aliento, es decir, de falta del empuje preciso para pilotar el cambio -incluido el constitucional- que el agotamiento de la Segunda Restauración exige.

Así las cosas, ¿cuál es el desenlace previsible, habida cuenta de que buena parte de la iniciativa política reside ya en la calle? No habrá consulta "pactada y acordada con el Gobierno central", por lo que al president Mas no le quedará otra salida que la convocatoria -más antes que después- de unas elecciones plebiscitarias a las que Convergència -con o sin Unió-, Esquerra i las CUP concurrirán llevando como primer punto programático la declaración unilateral de independencia. Si el frente independentista gana estas elecciones de forma amplia -como es muy posible-, el Parlament proclamará unilateralmente la independencia de Catalunya, si bien -pienso- sometiendo esta a la condición suspensiva de su ratificación por referéndum del pueblo catalán, para el que se solicitará de nuevo la autorización del Gobierno del Estado. Y, denegada esta otra vez, quedará expedita la internacionalización del conflicto, sin perjuicio de que el Gobierno central pueda suspender la autonomía. En todo caso, se habrá superado con creces el punto de no retorno, por lo que la independencia de Catalunya será inevitable antes o después, abstracción hecha de sus costes.

Sólo la franca aceptación de la consulta por el Gobierno de España podría aún impedir este proceso inexorable. Pero no será así. La clase dirigente española repetirá viejos errores provocados por la ignorancia, consolidados por el egoísmo y sostenidos por la soberbia. Y, cuando llegue la debacle, aún tendrá la desvergüenza de quejarse de un destino que ella ha contribuido más que nadie a forjar. Por ello, antes de que todo esto suceda, quiero dejar constancia expresa de mi repudio, de mi desdén y de mi pena por esta actitud suicida.