els Ports de Beseit (2): l'empremta humana, Horta de Sant Joan

El poble, de més o menys lluny










La geometria dels camps de la rodalia















La serra dels Montsagres, les roques de Benet i alguna seqüela del terrible incendi del 2009, aquí.

Una mica de flora i fauna, aquí.

El diumenge tràgic que va ploure cendra

CARLES CAPDEVILA | Ara, 23/07/2012

La potència de la tramuntana. La nostra impotència. El coratge imbatible dels bombers. L'angoixa que provoca la paraula foc . El pànic que generen les flames. La tristesa de veure ploure cendra a quilòmetres de distància. La ràbia de saber que una burilla, sí, una burilla farà morts. El terror de ser perseguit per les flames. La fugida desesperada dels vehicles. El desconsol d'imaginar què van sentir el pare i la filla que atrapats pel foc es van llançar al mar a quaranta metres d'alçada. El dolor de comptar morts. La solidaritat que desperten les emergències. La utilitat de Twitter i el món 2.0 per canalitzar informació urgent i de servei. L'impacte i agilitat de les fotos que ho retraten des de tots els angles. La vigència de la ràdio com a mitjà que no falla. La importància de tenir canals públics sempre oberts com Catalunya Informació i el 3/24. El gran gest professional de Basté i el seu equip a RAC1 d'interrompre les vacances. La moral que dóna fer periodisme de servei, saber que avui ets un altaveu necessari. La força d'un país ple de voluntaris adequant pavellons, sortint a llaurar amb tractors, oferint casa seva. La tremolor de cames fins que et confirmen que els teus fills de campament són lluny del perill. La duresa d'una nit de por, llarga i incòmoda per als que estan atrapats a les carreteres, incerta per a tots, salvatge per als que s'hi juguen la vida.

-------------------------------------------------------------------------------------

El Twitter va ple de fotos del foc que fan esgarrifar. Em quedo amb aquesta: reconeixement als bombers que hi treballen. Contra el foc, contra el vent... i, pel que sembla, contra la falta de mitjans.

Sembla que la tramuntana comença a afluixar... Mentrestant, a Barcelona, a quarts de vuit del matí, obro el balcó i noto l'olor del fum que ha arribat fins aquí.