2 de des. 2015

cansament

No entenc aquesta part de l’independentisme d’esquerres que pretén fer la independència sense l’independentisme de dretes.

Remuntaré, però ara mateix només sento desencís i cansament.


“Assaig de càntic en el temple”

Oh, que cansat estic de la meva
covarda, vella, tan salvatge terra,
i com m’agradaria d’allunyar-me’n,
nord enllà,
on diuen que la gent és neta
i noble, culta, rica, lliure,
desvetllada i feliç!
Aleshores, a la congregació, els germans dirien
desaprovant: “Com l’ocell que deixa el niu,
així l’home que se’n va del seu indret”,
mentre jo, ja ben lluny, em riuria
de la llei i de l’antiga saviesa
d’aquest meu àrid poble.
Però no he de seguir mai el meu somni
I em quedaré aquí fins a la mort.

Car sóc també molt covard i salvatge
i estimo a més amb un
desesperat dolor
aquesta meva pobra,
bruta, trista, dissortada pàtria.

Salvador Espriu




2 comentaris:

  1. jo tampoc l'entenc. De vegades penso que l'esquerra està plena de ressentiment i d'enveja: faria el que fos per apallissar els 'benpensants'. Qualsevol que tingui més poder adquisitiu que ells (els independentistes d'esquerres) és un burgès que caldria 'desposseir'. Diuen que la massa social de l'independentisme s'ha d'eixamplar per l'esquerra, i que Mas i els seus 'sequaços' són un impediment per a això. Molt bé: marginem Mas, l'indepentisme s'eixamplarà per l'esquerra, però en perdrà tants de dretes que el còmput final serà de pensa.

    ResponSuprimeix
  2. 'de pena', no 'de pensa', volia dir.

    ResponSuprimeix