31 de gen. 2014

Toni Soler, diumenge a l''Ara'

Els nacionals

TONI SOLER | Ara, 26/01/2014

NECESSITAT. Potser és veritat que Espanya necessita Catalunya, però qui la necessita de veritat és el PP. Sense Catalunya, sense l'órdago separatista, el PP estaria ara mateix pagant la penitència pel desastre de la seva gestió governamental, per la contrareforma de l'avortament i sobretot pel cas Bárcenas, que va desapareixent de les portades sense que els receptors dels famosos sobres s'immutin (molts d'ells van ser ahir a Barcelona, donant lliçons). A les pròximes eleccions europees un país normal dedicaria una sonora coça al cul d'aquesta colla d'impresentables; però sembla que tornaran a guanyar, en part per la inanitat de les alternatives, en part perquè Espanya és com és, i en part també perquè quan volen tenir contenta la seva parròquia agafen el pont aeri, encara que faci 75 anys d'allò dels tancs a la Diagonal, i fan una demostració d'autoritat gairebé castrense, amanida amb insults, amenaces i expressions indignes de polítics democràtics. Tot per conservar i blindar el vot essencialista, el vot dels nacionals, que és el que permet al PP sobreviure als seus errors i a les seves corrupteles.

ESGARIPS. L'espectacle ha estat a l'altura del que s'esperava. Sense concessions. Amb arguments inflexibles i un to fatxenda que fins i tot devia fer salivar Aleix Vidal-Quadras. Ah, l'entusiasme septuagenari del públic. Ah, la patètica reaparició d'Alfons Quintà. Ah, l'ovació de la premsa de Madrid per la demostració d'autoritat, com si estiguéssim davant d'un Perejil 2. Els cops de porta verbals de Rajoy, els machetazos de la Cospedal i per acabar-ho d'adobar les brometes de Jorge Moragas sobre el país dels hòbbits (sabeu de qui parlo, no?: l'amic de l'ex de Jordi Pujol júnior, el que va muntar el dinar de La Camarga, que va sortir fatal perquè es va parlar de massa coses, massa lletges). Molta feina, molt d'esforç, molt de verí, per descreditar un procés que, segons ells, no és real, no porta enlloc i és impossible. No lo vamos a permitir. Això és tot el que tenen per dir abans de tornar a Madrid. Així no convencen cap independentista, més aviat emprenyen els indecisos; però els importa un rave. Només volen esgarrapar quatre vots a Ciutadans i mobilitzar les seves bases fora de Catalunya. Una majoria forta a costa de Catalunya. Espanya, a costa de Catalunya. És per això, que ens necessiten.

FRIVOLITAT. El paperot dels dirigents del PP a Catalunya, fent de comparses i teloners, demana un comentari a part. Ja en teníem prou amb el seu menyspreu del Parlament, el seu provincianisme, els seus intents de promoure la divisió ètnica del país, la submissió amb què s'han empassat totes les provocacions i tots els insults cap a les institucions catalanes. Però sempre es pot anar un pas més enllà, i Alícia Sánchez-Camacho ho ha fet. Camacho, de la qual potser el més rellevant és que encara continuï fent política, va equiparar el sofriment dels militants del PP d'Euskadi amb la situació d'ella mateixa i els seus companys. El pitjor del cas no és que compari el sobiranisme català amb la violència d'ETA -que també- sinó la confirmació que el PP utilitza el dolor de les víctimes del terrorisme per capricis electoralistes. Espero que la temeritat de l'Alícia li suposi una bona esbroncada... si algun dia la conviden a un acte del PP d'Euskadi, o de l'Associació de Víctimes del Terrorisme.

Cap comentari:

Publica un comentari