pastís de xocolata i cervesa Guiness

Aquest pastís és boníssim, i sobretot molt original i molt especial, de gust(os) i de textura. La Maria me'n va passar la recepta en castellà, i jo des d'allà vaig anar a l'original en anglès. I de tot plegat en va sortir la meva versió (només amb algun comentari afegit i una cobertura alternativa), que és la que, si voleu, podeu llegir ara mateix.

Ja l'he fet unes quantes vegades, per portar a actes socials diversos, i sempre m'ha sorprès l'èxit que ha tingut. A mi em va costar una mica acostumar-me a la combinació de gustos entre el "bescuit" i la cobertura. Però ara m'encanta, i només per raons dietètiques (només cal veure'n els ingredients) me'l dosifico...

L'opció sense cobertura li fa perdre gràcia, tant pel contrast de gustos com des del punt de vista visual: el pastís imita la cervesa, ben fosca de cos i amb l'espuma color crema per sobre.





INGREDIENTS

Per al pastís

• 250 ml de cervesa Guiness Stout (millor d'ampolla que de llauna, fa més espuma; es troba a bastants supermercats)

250 g de mantega

• 75 g de cacau en pols (jo faig servir el Cacao Afrikao que venen a Intermón, molt negre i molt bo)

• 200-400 g de sucre (jo estic intentant reduir el sucre de moltes receptes; millor moreno)

• 140 ml de nata líquida per muntar

2 ous

• 1 culleradeta de vainilla líquida (o sòlida, ensucrada)

• 250 g de farina blanca de blat per fer pastissos

• 2,5 culleradetes de bicarbonat (diria que amb llevat Royal també deu funcionar, però encara no ho he provat)


Per a la cobertura

• 150 g de formatge Philadelphia o similar (jo últimament opto pel mascarpone: no porta additius i és molt més natural)

• 75 g de sucre glas (o normal, moreno, passat per la picadora; és perquè es desfaci més fàcilment)

180 ml de nata líquida per muntar o ja muntada

(Per fer la cobertura, les quantitats de la recepta original eren el doble, però a mi me'n va sobrar molta.)




PREPARACIÓ

Pastís

1. Posem a escalfar la cervesa en una olla, pot o cassola, amb foc mitjà. Quan estigui calenta, però sense que bulli, hi afegim la mantega tallada a trossos i ho anem removent fins que la mantega s'hagi fos del tot. Ho traiem del foc.

2. En un bol hi posem el cacau, el sucre, la farina i el bicarbonat (i també la vainilla si és de l'ensucrada), i ho barregem amb una cullera de fusta fins que la barreja tingui un color homogeni.

(En algun moment per aquí engeguem el forn i l'escalfem a 200 ºC per dalt i per baix.)

3. En un altre bol hi posem la nata líquida (sense muntar) i els ous (i la vainilla si és líquida), i ho batem fins que tinguem una barreja uniforme.

4. Hi afegim la cervesa barrejada amb la mantega a poc a poc i ho batem fins que tot quedi ben integrat.

5. Hi anem incorporant a poc a poc els ingredients secs i ho batem enèrgicament fins que tinguem una massa uniforme i sense grumolls. Queda bastant líquida, no us amoïneu per això.

6. Passem la massa a un motllo engreixat i enfarinat (o a dos de més petits; si volem un pastís primet, a un de rectangular grandet, però llavors el temps de cocció serà més curt i caldrà una mica més de cobertura).

7. Abaixem el forn a 180 ºC i el posem a escalfar només per sota i hi introduïm el pastís. Al cap de 45-50 minuts mirem si ja està fet amb una forquilla o un escuradents, la prova clàssica.

8. Quan estigui fet traiem el pastís del forn i el deixem refredar dintre del motllo. No el tragueu abans, perquè és molt fràgil i és fàcil que es trenqui.

9. Un cop el tinguem al plat o la plata on el vulguem presentar, hi posem la cobertura següent per sobre amb el revers d'un ganivet o amb una espàtula.


Cobertura

1. Barregem el formatge i el sucre amb un batedor fins que tinguem una crema suau.

2. Hi afegim la nata muntada i ho barregem amb moviments suaus fins que tinguem una crema fina i uniforme.

Hi ha l'alternativa de posar com a cobertura formatge mascarpone una mica batut,  amb sucre o sense. O també substituir el Philadelphia pel mascarpone a la versió canònica de la recepta. Jo ho he provat amb mascarpone sol i una mica de sucre moreno, molt poc, espolsat per sobre, i queda molt bé. El mascarpone és mooolt més natural que el Philadelphia ,i és molt bo.


El pastís queda una mica humit i molt flonjo, i el contrast amb la cobertura el fa molt especial i molt bo. Tinc pendent provar de fer la cobertura amb mascarpone en lloc de Philadelphia, o només amb mascarpone i sucre.




Aquí teniu la recepta en castellà i aquí l'original en anglès. I si voleu provar-ne una altra versió, aquí en teniu una.






(Si voleu veure les altres receptes d'aquest blog, pitgeu l'etiqueta receptes que trobareu a la columna de la dreta.)



.