Més informació.
x
3 d’oct. 2010
28 de set. 2010
Més Vermeer en la literatura
La relació de l'obra de Johannes Vermeer amb la literatura no s'acaba amb La noia de la perla, de Tracy Chevalier. L'escriptor gallec Manuel Rivas té un conte, inclòs a ¿Qué me quieres, amor?, que es titula "La lechera de Vermeer". Una delícia. L'he llegit en castellà, però en buscaré la versió original en gallec.
Per si el llegiu, aquí teniu els dos quadros que surten en el conte: La lletera, de Johannes Vermeer, que està exposat al Rijksmuseum d'Amsterdam, i Els menjadors de patates, de Vincent van Gogh (quin altre, mare meva!).
Evidentment, no en tinc ni idea, si hi ha altres obres literàries inspirades en algun altre quadro de Vermeer. Si en sabeu res d'alguna altra, us agrairé que m'ho digueu. La de Manuel Rivas me la va dir la Montse, de sang gallega com ell. Moltes gràcies, Montse!
Per si el llegiu, aquí teniu els dos quadros que surten en el conte: La lletera, de Johannes Vermeer, que està exposat al Rijksmuseum d'Amsterdam, i Els menjadors de patates, de Vincent van Gogh (quin altre, mare meva!).
Evidentment, no en tinc ni idea, si hi ha altres obres literàries inspirades en algun altre quadro de Vermeer. Si en sabeu res d'alguna altra, us agrairé que m'ho digueu. La de Manuel Rivas me la va dir la Montse, de sang gallega com ell. Moltes gràcies, Montse!
26 de set. 2010
bugada
Va ser casualitat, i molt divertit. Ahir anava a recollir la roba, que era quasi tot samarretes dels meus fills, i feia un sol esplèndid. I quan la vaig mirar per agafar-la, vaig veure aquests colors i la llum del sol i les agulles d'estendre. I mira...
17 de set. 2010
les dones de més de 45 anys
Text escrit per un tal Andy Rooney, corresponsal de "60 Minutes" de la CBS. M'ha arribat en castellà i l'he traduït.
"A mesura que em faig gran, valoro las dones que passen dels 45 més que les altres. Aquí van unes quantes raons:
Una dona de més de 45 no et despertaria mai a mitja nit per preguntar-te: ¿En què penses? No li importa el que penses.
Si una dona de més de 45 no vol veure un joc de pilota, no s'asseu a queixar-se. Fa alguna altra cosa, i normalment és més interessant que el partit.
Una dona de més de 45 es coneix prou a si mateixa per saber qui és, el que és, el que vol i de qui ho vol.
A les dones de més de 45 els importa un rave el que tu puguis pensar sobre elles o sobre el que fan.
Una dona de més de 45 és digna. Difícilment t'escridassarà al teatre o enmig d'un restaurant car.
Però per descomptat, si t'ho mereixes, no dubtarà a matar-te, si creu que pots sortir-te amb la teva.
Les dones adultes són generoses amb les floretes, moltes vegades immerescudes. Saben el que és no ser valorades.
Les dones de més de 45 anys són bruixes. No els hauràs de confessar mai els teus pecats, ja els saben.
Una dona de més de 45 té bon aspecte amb els llavis pintats de color vermell brillant. A les més joves no els passa el mateix.
Un cop superades una arruga o dues, una dona de més de 45 és molt més sexy que una de més jove.
Les dones grans són directes i honestes. Et diran de seguida si ets un idiota, o si t'estàs comportant com si ho fossis!!! Sempre sabràs on ets, amb elles.
Sí, adorem les dones de més de 45 por moltes raons.
Malauradament, no és recíproc.
Per cada dona de més de 45 enlluernadora, intel·ligent i ben posada, hi ha un calb amb panxota i pantalons de pell que es troba com un idiota amb una noieta de 22 anys. Senyores, els demano disculpes.
A tots aquests homes que diuen: ¿per què haig de comprar la vaca sencera si puc menjar-me-la a trossos? Actualitzeu-vos!!!
Avui en dia el 80% de les dones estan en contra del matrimoni. ¿I per què? Perquè s'han adonat que no val la pena comprar el porc sencer per menjar-se només una salsitxeta."
La foto és meva, que sóc una dona de més de 45 anys, ves per on!
La façana del museu d'arts plàstiques de Leipzig, ahir al vespre.
"A mesura que em faig gran, valoro las dones que passen dels 45 més que les altres. Aquí van unes quantes raons:
Una dona de més de 45 no et despertaria mai a mitja nit per preguntar-te: ¿En què penses? No li importa el que penses.
Si una dona de més de 45 no vol veure un joc de pilota, no s'asseu a queixar-se. Fa alguna altra cosa, i normalment és més interessant que el partit.
Una dona de més de 45 es coneix prou a si mateixa per saber qui és, el que és, el que vol i de qui ho vol.
A les dones de més de 45 els importa un rave el que tu puguis pensar sobre elles o sobre el que fan.
Una dona de més de 45 és digna. Difícilment t'escridassarà al teatre o enmig d'un restaurant car.
Però per descomptat, si t'ho mereixes, no dubtarà a matar-te, si creu que pots sortir-te amb la teva.
Les dones adultes són generoses amb les floretes, moltes vegades immerescudes. Saben el que és no ser valorades.
Les dones de més de 45 anys són bruixes. No els hauràs de confessar mai els teus pecats, ja els saben.
Una dona de més de 45 té bon aspecte amb els llavis pintats de color vermell brillant. A les més joves no els passa el mateix.
Un cop superades una arruga o dues, una dona de més de 45 és molt més sexy que una de més jove.
Les dones grans són directes i honestes. Et diran de seguida si ets un idiota, o si t'estàs comportant com si ho fossis!!! Sempre sabràs on ets, amb elles.
Sí, adorem les dones de més de 45 por moltes raons.
Malauradament, no és recíproc.
Per cada dona de més de 45 enlluernadora, intel·ligent i ben posada, hi ha un calb amb panxota i pantalons de pell que es troba com un idiota amb una noieta de 22 anys. Senyores, els demano disculpes.
A tots aquests homes que diuen: ¿per què haig de comprar la vaca sencera si puc menjar-me-la a trossos? Actualitzeu-vos!!!
Avui en dia el 80% de les dones estan en contra del matrimoni. ¿I per què? Perquè s'han adonat que no val la pena comprar el porc sencer per menjar-se només una salsitxeta."
La foto és meva, que sóc una dona de més de 45 anys, ves per on!
La façana del museu d'arts plàstiques de Leipzig, ahir al vespre.
9 de set. 2010
5 de set. 2010
Universitat, llengua i normalitat
Editorial del diari Avui d'avui.
¿Com era aquella mena de sentència sobre el fet d'haver de lluitar pel que és evident?
¿Com era aquella mena de sentència sobre el fet d'haver de lluitar pel que és evident?
3 de set. 2010
homenatge a Joan Solà
Avui, 3 de setembre, surt a la venda el llibre Joan Solà. 10 textos d'homenatge, editat amb motiu dels seus setanta anys i del seu pas a professor emèrit. Una de les experiències personals i professionals més emocionants de l'any!
30 d’ag. 2010
Rotterdam
Entre Delft i Gouda, vam anar a Rotterdam. Res a veure amb Amsterdam. Ciutat dura. Però jo diria que també ha de tenir uns quants racons bonics. El port, per exemple, em va encantar. I també el canal que hi ha sortint de l'estació de trens, ciutat avall, i alguns dels moltíssims gratacels que et vas trobant.
29 d’ag. 2010
Delft i Gouda / Delft en Gouda
Dues ciutats petites, o pobles grans, d’Holanda.
Gouda. Sí, sí, la dels formatges (tot i que el nom, esclar, es pronuncia d’una altra manera... ben endimoniada per a nosaltres, amb aquella “g” tan gutural...).
I resulta que a Gouda hi va néixer i estudiar Erasme de Rotterdam. És que està ben bé a quatre passes...
Delft és famosa per la ceràmica i perquè és el lloc on va néixer, viure i morir el pintor Johannes Vermeer.
L’església antiga, una preciositat: clara, neta, lluminosa, serena...
I els canals de Delft també ofereixen petites meravelles com aquestes: “llenties” com les del racó més bonic del Rin, barrejades amb nenúfars...
I un altre dia, Rotterdam.
Gouda. Sí, sí, la dels formatges (tot i que el nom, esclar, es pronuncia d’una altra manera... ben endimoniada per a nosaltres, amb aquella “g” tan gutural...).
I resulta que a Gouda hi va néixer i estudiar Erasme de Rotterdam. És que està ben bé a quatre passes...
Delft és famosa per la ceràmica i perquè és el lloc on va néixer, viure i morir el pintor Johannes Vermeer.
L’església antiga, una preciositat: clara, neta, lluminosa, serena...
I els canals de Delft també ofereixen petites meravelles com aquestes: “llenties” com les del racó més bonic del Rin, barrejades amb nenúfars...
I un altre dia, Rotterdam.
24 d’ag. 2010
L'Haia: platja, dunes i flors / Den Haag: strand, duinen en bloemen
La platja de l'Haia.
Les dunes.
I malgrat les dures condicions de vida, en aquestes dunes hi ha unes flors precioses.
Però a l'Haia també hi havia altres coses boniques...
Les dunes.
I malgrat les dures condicions de vida, en aquestes dunes hi ha unes flors precioses.
Però a l'Haia també hi havia altres coses boniques...
23 d’ag. 2010
Vermeer, quina meravella!
Els dos quadros de Vermeer que vam veure ahir a l'Haia (Mauritshuis). Un més famós que l'altre, però tots dos preciosos.
La noia de la perla.
Vista de Delft, el poble on va néixer i viure.
Espero veure'n algun altre aquesta setmana a Amsterdam. Més Vermeer.
Per cert, la novel·la de Tracy Chevalier del mateix títol que el primer, em va encantar. És fascinant com l'autora imagina un argument a partir de la pintura, i a banda d'això, com explica una història d'amor soterrat, mai dit, mai fet explícit, però compartit, des del punt de vista de la noia.
La noia de la perla.
Vista de Delft, el poble on va néixer i viure.
Espero veure'n algun altre aquesta setmana a Amsterdam. Més Vermeer.
Per cert, la novel·la de Tracy Chevalier del mateix títol que el primer, em va encantar. És fascinant com l'autora imagina un argument a partir de la pintura, i a banda d'això, com explica una història d'amor soterrat, mai dit, mai fet explícit, però compartit, des del punt de vista de la noia.
Subscriure's a:
Missatges (Atom)